Revisió del 11:48, 21 nov 2016 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.135 edits mCap resum de modificació Etiqueta: edició visual: canviat ← Edició anterior		Revisió del 11:49, 21 nov 2016 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.135 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: La '''veu en off''' és un recurs narratiu del [[cinema]] i les [[arts escèniques]] en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audivisual, sense que aparegui a la pantalla.<ref>{{TERMCAT\|veu en off}} </ref> Segons com s'utilitzi, pot equivaler al narrador omniscient de la literatura clàssica o un [[personatge]] de la trama. Pot explicar els fets des de fora de l'acció o no, ubicar la història en el temps i l'espai, donar pas als personatges, servir de transició entre les accions, expressar el discurs mental d'un personatge. [[Serguei Eisenstein]] va ser un ~~desl~~dels primers a utilitzar la tècnica el 1930 en l'adaptació d'''Una tragèdia americana'' de [[Theodore Dreiser\|Theodor Dreiser]]. Al mateix any, a la pel·lícula ''[[L'Âge d'or]]'' de [[Luis Buñuel Portolés\|Luis Buñuel]] se sent la veu de personatges que no mouen els llavis. Des de l'aleshores va esdevenir un recurs habitual.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Marimón\|nom=Joan\|capítol=Veu en off\|títol=El Muntatge cinematogràfic: del guió a la pantalla\|volum=Volum 14 de ''Comunicació activa''\|data=2015\|editorial=Edicions Universitat Barcelona\|lloc=Barcelona\|pàgines=180-181\|isbn=9788447539161}}</ref> ==Referències==

Veu en off: diferència entre les revisions