La Torre de Claramunt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
→‎Història: afegida informació d'enciclopèdia
Línia 48:
Asbert de Claramunt, casat amb Beatriu de Pallars, va ser nomenat pels Cardona el 1348 governador de les terres de l’Anoia. El seu descendent Joan de Claramunt i de Rajadell va lliurar el 1463, en nom dels Cardona, les claus del castell de la Torre de Claramunt a un representant d’Igualada, per ordre de la diputació general.
 
L'any 1530 els Claramunt van comprar als ducs de Cardona la jurisdicció i la senyoria del terme de la Torre de Claramunt. Francesc de Claramunt i Caçador va obtenir el 1620, de la mateixa manera que els seus avantpassats, el càrrec de governador de la Conca d'Òdena, atorgat pels Cardona. Un descendent seu, [[Josep Antoni de Ribera i de d'Espuny-Claramunt]], austriacista, va rebre del rei arxiduc Carles III el títol de '''comte de Claramunt '''(1708), va ser capità de la [[Coronela de Barcelona]] i foumembre de la [[Junta de braços]] de 1713.<ref>{{GEC|0055367|Josep Antoni de Ribera i d'Espuny-Claramunt}}</ref> Fou desterrat a Burgos per Felip V fins al 1725. El castell fou incendiat el 1722.
 
Ja en temps moderns, Josep Maria de Febrer de Calvo Encalada, marquès de Villa Palma de Encalada, descendent de la casa de Claramunt i baró de la Torre de Claramunt, junt amb la seva dona Matilde Sanllehy i Alrich, germana de Domenech Sanllehy Alrich, alcalde de Barcelona, van fer grans tasques de reconstrucció del castell. El seu fill José Maria de Febrer y Sanllehy, també marquès de Villa Palma de Encalada, les va continuar.