|
|peu_a =
}}
'''Santa Sofia''' (en [[turc]]: ''Ayasofya'' i en [[Grec modern|grec]]: Άγια Σοφία) és una antiga [[Església Ortodoxa de Constantinoble|església ortodoxa]] convertida en [[mesquita]] i avui [[museu]] d'[[Istanbul]], al barri turístic de [[Sultanahmet]]. L'esplanada des d'on es contempla Santa Sofia a un costat i la mesquita del Soldà Ahmet o [[mesquita Blava]] a l'altre és una imatge inoblidable.{{CN|data=febrer de 2016}} Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època [[Imperi Bizantí|bizantina]]. Va ser utilitzada com a església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any [[537]], per l'emperador Justinià, fins al dia de la conquesta de Constantinoble l'any [[1453]]. Des [[d'aquesta]] data fins a [[1934]], durant 481 anys, es va utilitzar com a [[mesquita]]. Després de passar una restauració completa per ordre de [[Kemal Atatürk]], fundador de la [[Turquia|República Turca]], el febrer de 1935, va ser inaugurada com a museu.
XOXO POTETIN PARA TODA LA FAMILIA
Té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària i coberta per una cúpula central i dues petites [[Semicúpula|semicúpules]]. Considerada per alguns l'octava meravella, en els nostres dies Santa Sofia és la quarta església que té una àrea coberta més gran del món després de Sant Pau a [[Londres]], Sant Pere a [[Roma]] i el Duomo a [[Milà]]. El nom d'''Aya Sofia'' és un dels tres títols dedicats a Déu que es descriuen com: Aya Sofia ('saviesa divina'), Aya Irene ('santa Irene', 'quietud, pau') i Aya [[Dinamis]] ('poder sagrat').
L'emperador bizantí [[Constantí el Gran]], l'any [[360]], va fer construir en el centre de la ciutat, en el lloc on avui dia es troba Santa Sofia, una gran església amb el nom de ''Megale Ekklesia''. Sobre les ruïnes d'aquesta construcció de fusta, que es va cremar completament durant un incendi el 20 de juny del [[404]], va ser construïda una nova església més gran i resistent entre els anys 404-406 per l'arquitecte Rufinos i va ser inaugurada per al culte el 10 d'octubre del [[416]]. L'emperador bizantí [[Teodosi II]] va ser el mecenes d'aquesta segona església, que constava de tres naus en forma de basílica. Aquest edifici, del qual es poden veure encara les restes de la base, les escales i un fris decorat amb relleus d'ovelles just davant del museu, va ser pràcticament destruït pels opositors de l'emperador durant la insurrecció de [[Nika]] ('victòria'), que va començar al gener de l'any [[532]]. L'emperador [[Justinià I]], que va recuperar el tron després de la insurrecció de Nika, va manar construir l'església que es visita avui dia.
L'obra original es va realitzar de maons i pedra. En l'antiguitat, els mosaics estaven envoltats amb peces de cristall o or, que havien estat incrustats curosament en tots els angles, donant la sensació de vida i moviment als mosaics, dels quals en queden mostres. Per desgràcia, des que es van exposar els mosaics de les parets a les visites, milers de turistes s'han dedicat a emportar-se peces dels mosaics com a record. Alguns mosaics han estat protegits amb vidres en els últims anys.
== Història ==
|
