Història del cinema: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.61.138.217. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
He afegit més informació. |
||
Línia 23:
Des del començament, tant inventors com productors van intentar combinar les imatges en moviment amb so sincronitzat, la qual cosa no es va assolir de forma pràctica fins al final de la dècada dels [[anys 20]]. Però, tot i que les pel·lícules mancaven de so, el cinema no era exclusivament mut: en els seus primers trenta anys d'història, les imatges s'acompanyarien de narradors, músics (i fins i tot orquestres) o intertítols amb diàlegs i narracions, per a compensar eixa falta d'àudio.
El mag i propietari d'un teatre parisenc, [[Georges Méliès]], va començar i exhibir pel·lícules el [[1896]]. Va salvar el cinema d'acabar com un invent més entre tants d'aquella època. Va fer realitat els somnis de les persones: és el primer inventor de ficcions. Els seus films aprofitaven els trucs de màgia i il·lusionisme, i juntament amb alguns trucs cinematogràfics i efectes especials descoberts pel mateix Méliès, com l'[[stop motion]],
A principis del segle XX, el cinema ja és una indústria i s'estén pel món. A [[Catalunya]], [[Fructuós Gelabert i Badiella|Fructuós Gelabert]] esdevé pare de la cinematografia catalana i espanyola (1897) amb films com ''[[Baralla en un cafè|Riña en un café.]]''
Mentrestant, als Estats Units, Edwin S. Porter, el director principal de la companyia Edison, va avançar en la construcció del llenguatge primitiu i principi del muntatge, com a ''[[Life of American fireman]]'' o ''[[The Great Train Robbery]]'', ambdues de [[1903]]. A Porter se li atribueix l'establiment del [[pla (llenguatge audiovisual)|pla]] com a unitat bàsica de l'acció cinematogràfica, ja que amb plans es formen [[escena|escenes]], la unitat bàsica en una representació de vodevil o teatre (d'on provenien molts nouvinguts al cinema).▼
Segundo de Chomón segueix les passes de Meliès en el seu film "L'hotel elèctric (1905)" on els trucatges són els millors de l'època.
Per tal de fomentar la cultura d'anar al cinema i farcir les sales de films, es van començar a realitzar pel·lícules més cultes per al públic burgès que començava a acudir-hi. A França, el projecte era conegut com a Films d'Art, títols basats en obres literàries on actuaven actors famosos del teatre.
A Gal·les, Anglaterra, apareix l'anomenada Escola de Brighton, formada pels fotògrafs Smith, Williamson i Collins, que s'interessen pels temes de persecucions i bèl·lics on també aboquen nous recursos tècnics fonamentals per a la gramàtica cinematogràfica.
▲Mentrestant, als Estats Units, Edwin S. Porter, el director principal de la companyia Edison, va avançar en la construcció del llenguatge primitiu i principi del muntatge, com a ''[[Life of American fireman]]'' o ''[[The Great Train Robbery]]'', ambdues de [[1903]]. A Porter se li atribueix l'establiment del [[pla (llenguatge audiovisual)|pla]] com a unitat bàsica de l'acció cinematogràfica, ja que amb plans es formen [[escena|escenes]], la unitat bàsica en una representació de vodevil o teatre (d'on provenien molts nouvinguts al cinema). Els espectadors comencen a aprendre un nou llenguatge, el cinematogràfic: aprenen a relacionar les imatges entenent que guarden una relació de continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el muntatge.
=== Hollywood i l'Star System ===
Als Estats Units, el cinema va tenir un èxit aclaparador per una peculiar circumstància social: en ésser un país d'immigrants, molts dels quals no parlaven l'[[idioma anglès|anglès]], tant el teatre com la premsa o els llibres els estaven prohibits per la frontera idiomàtica, per la qual cosa el [[cinema mut]] es va transformar en una font d'esplai molt important per a ells.
Tot ensumant-se aquest negoci, i basant-se en la seva patent sobre el kinetoscopi, Edison va intentar prendre el control dels drets sobre l'explotació del cinematògraf. Vol monopolitzar el mercat cinematogràfic i acabar amb els seus competidors. L'assumpte no només va arribar a judici d'Edison contra els denominats "productors independents", sinó que es va lliurar fins i tot a trets. Es tracta de la guerra de les patents (1897-1906) que, després d'una època de processos, claustres de sales, etc, dóna la victòria a Edison. Com a conseqüència, els productors independents van emigrar des de [[Nova York]] i la Costa Est, on Edison era fort, cap a l'oest, recentment pacificat. En un petit poblat anomenat [[Hollywood]], van trobar les condicions ideals per a rodar: dies assolellats gairebé tot l'any, multitud de paisatges que poguessin servir com a localitzacions i la proximitat amb la frontera de [[Mèxic]], en cas que haguessin d'escapar de la justícia. Així va néixer la Meca del Cinema, i Hollywood es va transformar en el més important centre cinematogràfic del planeta.
La major part dels estudis fundats en aquella primerenca època ([[20th Century Fox|Fox]], [[Universal Studios|Universal]], [[Paramount]]) eren controlats per productors ([[Darryl F. Zanuck]], [[Samuel Bronston]], [[Samuel Goldwyn]], etcètera) que veien el cinematògraf més com un negoci que no pas com un art. Van lluitar entre si amb tenacitat, i, de vegades, per competir millor, es van fusionar: així van néixer [[20th Century Fox]] (de l'antiga Fox) i [[Metro-Goldwyn-Mayer]] (unió dels estudis de Samuel Goldwyn amb [[Louis B. Mayer]]). Aquests estudis van mirar de controlar íntegrament la producció fílmica. Així, no només finançaven les pel·lícules, sinó que controlaven els mitjans de distribució a través de cadenes de sales destinades a exhibir només les seves pròpies pel·lícules. També van contractar a [[director de cinema|directors]] i [[actor]]s com si fossin mers empleats a sou, sota contractes ferotges; va ser fins i tot comuna la pràctica de prestar-se directors i intèrprets entre ells.
Això va marcar l'aparició de l'anomenat [[star-system]], el "sistema d'estrelles", en el qual els actors del cinema eren promocionats en sèrie, igual que qualsevol altre producte comercial. Només [[Charles Chaplin]], [[Douglas Fairbanks]] i [[Mary Pickford]] es van rebel·lar contra això, podent-ho fer gràcies al seu gran èxit comercial i creant el seu propi estudi: [[United Artists]]. Es parla així de la producció hollywoodenca entre les dècades de [[1910]] i [[1950]], com de "cinema de [[productor de cinema|productor]]", on comptava més el pes del productor que aconseguia el finançament, que el director encarregat de plasmar-ne una visió artística.
== L'època sonora ==
El 6 d'octubre de 1927 succeeix un fet revolucionari per la història del cinema: "El cantor de jazz" d'[[Alan Crosland|Alan Crossland]], deixava escoltar al l'actor Al Jhonson cantant. Això encetava una nova era per a la indústria del cinema que va fer replantejar-la de cap a peus: molts actors van desaparèixer, els intertítols ja no eren necessaris, els artistes de Broadway van emigrar a Hollywood en busca de papers com a actors... es van haver de fer importants inversions per reconvertir-se en sonors.
A l'Estat Espanyol, els primers estudis sonors, els Orphea, s'inaguren a Barcelona l'any 1932.
La implantació del sonor coincideix amb el crac econòmic del 1929, que ocasionà una Gran Depressió als EEUU. Milers de ciutadans busquen en el cinema un moment d'evasió dels problemes quotidians, i Hollywood comença a produir productes escapistes.
És el moment de directors com:
* [[Ernst Lubitsch|Lubitsch]]
* Capra
* Hawks
* John Ford
* [[Josef von Sternberg]]
Per altra banda, a Europa, hi ha un fort compromís estètic amb els menys afavorits, un cinema més social i no tant escapista. A França, Jean Renoir mostrava la vida quotidiana i laboral dels treballadors, com a "La regla del joc" (1939).
Noms com Marlene Dietrich, Greta Garbo, Claudette Colbert, Gary Cooper, Jean Gabin, Humphrey Bogart, esdevenen mites del cinema.
==Tecnologia cinematogràfica==
Linha 61 ⟶ 86:
==Bibliografia==
Aumont, Jacques-Costa, Antonio-Carmona, Ramón.:''Historia General del Cine I:Orígenes del cine''. España, Catedra.
Cultura Audiovisual (Institut Obert de Catalunya)
== Enllaços externs ==
| |||