Revisió del 16:51, 24 oct 2016 modifica General Basset (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 48.455 edits correcció ← Edició anterior		Revisió del 18:59, 23 nov 2016 modifica desfés 185.112.2.230 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 3: '''Gai Cilni Mecenàs''' (''Caius Cilnius Maecenas'') fou un [[polític]] romà, patró dels literats. Va néixer probablement entre el [[73 aC]] i el [[63 aC]] segons [[Horaci]] un [[13 d'abril]]. Va morir vers l'any [[8 aC]].<ref name=RBA>{{ref-llibre\|títol=Diccionario de Arte II\|lloc=Barcelona\|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)\|any=2003\|isbn=84-8332-391-5\|pàgina=p.70\|llengua=castellà\|consulta=3 de desembre de 2014\|id=DL M-50.522-2002}}</ref> Pertanyia a l'[[cavaller romà\|ordre eqüestre]] i deia ser descendents de [[Lucumones]] d'[[Etrúria]] i entre els seus ancestres hi hauria el rei [[Porsenna]]. Livi parla de la seva família paterna com originaris d'[[Arretium]] on haurien assolit el màxim poder i influencia per després ser expulsats sent restaurats amb l'ajut dels romans; també la família materna fou d'origen etrusc i el nom Mecenàs devia ser matern, ja que era costum als etruscs agafar el nom de la mare. El nom derivaria d'una comarca etrusca on es produïa un tipus de vi (''vina maeccnatiana''). Tant el nom Mecenàs com el de Cilni apareixen en tombes etrusques. Probablement fou fill (o ~~net~~nét) de Gai Mecenàs, que hauria jugat un paper destacat en derrotar la conspiració de [[Marc Livi Drus]] el [[91 aC]] Se'l vincula primer amb [[Juli Cèsar]] i després amb [[Octavi]]. De tot el que es diu de Mecenàs en aquest temps l'únic que se segur és que Octavi el va utilitzar per negociar el seu casament amb Escribònia filla de [[Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)\|Libó]] ([[40 aC]]) i en negociar la pau de [[Brundusium]] amb [[Marc Antoni]], per la que aquest es va casar amb Octàvia. Línia 15: Durant els seus anys de govern va amassar una gran fortuna i es va retirar a la seva residència al turó [[Esquilí]]; potser també tenia una vil·la a [[Tibur]], però no s'ha pogut comprovar. La casa de Mecenàs va esdevenir el lloc de reunió de tots els ''virtuosi'' de Roma, amb una hospitalitat il·limitada que August anomenà ''parasitica mensa''. ~~Degut~~A acausa d'aquesta generositat va agafar fama de patró dels literats; fou amic de [[Virgili]], [[Horaci]] i altres poetes, però en canvi altres ni l'esmenten com [[Tíbul]] i [[Ovidi]]. El seu nom va esdevenir proverbial com a patró de les lletres ja en temps de [[Marc Valeri Marcial]] i encara es conserva avui en dia pels patronatges privats. En la vida ~~domestica~~domèstica va tenir constants problemes amb la seva dona Terència, amb la ~~que~~qual es va barallar dotzenes de vegades, però sempre es van reconciliar. [[Sèneca]] diu que es va casar cent vegades tot i que només va tenir una dona (figuradament cada reconciliació l'assimila Sèneca a un casament); Mecenàs fou famós també pels seus propis adulteris (August l'anomena ''maecharum''); [[Plutarc]] esmenta fins i tot el cas d'un senador de nom Galba, el qual, amb la seva dona, es van allotjar a la casa de Mecenàs i Galba després de dinar va fingir anar a dormir per deixar a la seva dona i a l'amfitrió el camp lliure per tenir una relació sexual. També s'esmenten nombroses [[parafília\|parafílies]] com anar vestit de dona o les seves relacions amb [[eunuc]]s o amb un [[mim]]. Va escriure algunes obres de les ~~que~~quals ~~se'n~~es conserven fragments de dues tragèdies: ''Prometheus'' i ''Octavia''. == Referències ==

Mecenàs: diferència entre les revisions