Diferència entre revisions de la pàgina «Dadaisme»

104 bytes afegits ,  fa 3 anys
En 1913 va tenir lloc a Nova York l'Exposició Internacional d'Art Modern, més coneguda com el [[Armory Show|Armory Xou]]. Allí, el Nu descendint una escala de Marcel Duchamp va causar una autèntica commoció i va ser qualificada d'obra mestra per Breton. Duchamp es va convertir en la bèstia negra de l'art modern. Marcel Duchamp ha passat a la història com un dels artistes més enigmàtics i intel·ligents.
 
L'obra més important de Duchamp és ''La mariée mise à nu par ses célibataires, même'' («La casada despullada pels seus solters») coneguda popularment com el ''Gran Vidre''. Ja coneguda en com el gran vidre. En aquesta obra, entre altres coses, Duchamp utilitza tècniques en les quals posa de manifest la seva preocupació per la correcció matemàtica en l'ús de les formes. La peça està precedida en el seu procés de realització per multitud de dibuixos en els quals va calcular tots els detalls amb precisió matemàtica, com si es tractés d'una màquina. També utilitza l'atzar en admetre com a part de la peça els trencaments que aquesta va sofrir en 1923 en ser traslladada a una exposició en Brooklyn. Duchamp va dir que allò no alterava la peça, sinó que era llavors quan la donava per acabada.
 
Man Ray va desenvolupar el Dadaisme en pintura, fotografia i en la fabricació d'objectes antiart. Hans Richter ho defineix com un inventor pessimista, transformant objectes que li envoltaven en objectes inútils, creant obres amb subtítols com: "objecte per ser destruït", o "fent fotografies sense càmera".
Usuari anònim