Diferència entre revisions de la pàgina «Dadaisme»

11 octets eliminats ,  fa 3 anys
m
Aquests refugiats es van integrar amb els corrents avantguardistes que des de començaments del segle s'estaven gestant en Harlem, Greenwich Village i Chinatown. Encara que Nova York no era Zuric, ni existia aquest clima de refugiats polítics de la ciutat suïssa, l'esperit iconoclasta. La majoria d'artistes dadaistas tenien un pensament nihilista.
 
En 1913 va tenir lloc a Nova York l'Exposició Internacional d'Art Modern, més coneguda com el [[Armory Show|Armory Xou]]. Allí, el Nu descendint una escala de Marcel Duchamp va causar una autèntica commoció i va ser qualificada d'obra mestra per Breton. Duchamp es va convertir en la bèstia negra de l'art modern. Marcel Duchamp ha passat a la història com un dels artistes més enigmàtics i intel·ligents.
 
L'obra més important de Duchamp és ''La mariée mise à nu par ses célibataires, même'' («La casada despullada pels seus solters») coneguda popularment com el ''Gran Vidre''. Ja coneguda en com el gran vidre. En aquesta obra, entre altres coses, Duchamp utilitza tècniques en les quals posa de manifest la seva preocupació per la correcció matemàtica en l'ús de les formes. La peça està precedida en el seu procés de realització per multitud de dibuixos en els quals va calcular tots els detalls amb precisió matemàtica, com si es tractés d'una màquina. També utilitza l'atzar en admetre com a part de la peça els trencaments que aquesta va sofrir en 1923 en ser traslladada a una exposició en Brooklyn. Duchamp va dir que allò no alterava la peça, sinó que era llavors quan la donava per acabada.