Cas nominatiu: diferència entre les revisions

m
Correcció
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (Correcció)
 
{{MF|data=febrer de 2014}}
{{millorar text|data=febrer de 2014}}
{{Taula de casos}}
El '''cas nominatiu''' és un [[Declinació gramatical|cas gramatical]] per als noms.<ref>{{GEC|0196663|nominatiu}}</ref> Alguns escriptors en [[llengua anglesa]] usen el terme '''cas subjectiu''' en lloc de nominatiu, per a remarcar les diferències entre el nominatiu bàsic i la manera com s'utilitza en anglès.
El nominatiu marca, generalment, el subjecte d'un verb o el seu atribut. El cas nominatiu es troba al [[llatí]] i al [[Grec modern|grec]], entre altres llengües. En català, el nominatiu només es reflecteix, com els altres casos llatins, en els pronoms personals (''jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles''). Quant a la primera i la segona persona del plural, la terminació "-altres" és característica del nominatiu i s'afegí durant l'[[edat mitjana]] quan feien de subjecte. D'aquí l'oposició nosaltres/nos i vosaltres/vos.
 
El nominatiu és la forma més comuna i natural per a certes parts de la parla, tals com els [[Substantiu|noms]], [[Adjectiu|adjectius]], [[Pronom|pronoms]] i menys sovint els [[Numerals en català|numerals]] i els [[Participi|participis]], i a vegades no indiquen cap relació especial amb altres parts del discurs. Per tant, en algunes llengües el cas nominatiu no està marcat, és a dir, és l'arrel de la paraula mateixa.
 
En [[llengua nominativa-absolutiva|llengües nominatives -absolutives]], el cas nominatiu marca el subjecte d'un [[verb transitiu]] o el subjecte voluntari d'un [[verb intransitiu]], però no un subjecte involuntari d'un verb intransitiu (pel qual s'utilitza el [[cas absolutiu]]).
 
==Referències==
816

modificacions