Deficiència visual: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: les pròpies persones > les mateixes persones |
Correcció de redactat |
||
Línia 1:
La '''deficiència visual''' és una [[patologia]] que fa que la visió
▲La '''deficiència visual''' és una [[patologia]] que fa que la visió que no arribi, malgrat les correccions òptiques adients, al 100% de resta visual. La resta visual la formen dos paràmetres de definició visual: l'agudesa i el camp.
L'[[agudesa visual]], és la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la prova de les lletres (o les formes geomètriques) de minvant grandària, establint cada línia, vista o no, un 10% d'agudesa visual.
El [[camp visual]] és l'angle que l'[[ull]] veu, corresponent a 90° a cada ull (total 180°). El camp
La persona que, malgrat l'ús de correccions òptiques, no aconsegueix arribar al 100%
Quan no s'aconsegueix superar el 10% d'agudesa i/o es té restringit a només 10º el seu camp visual, es considera llavors que es pateix [[ceguesa]] legal. Finalment, si no veu altra cosa que zones difuses d'il·luminació i ombra, o bé res en absolut, es parla de ceguesa total.
Les principal causes de ceguesa són per:
* Malalties com el [[glaucoma]] o les [[Cataracta|cataractes]].
* Lesions en l'ull per accidents de
* Anormalitats en l'estructura de l'ull.
* Defectes genètics.
== Tècniques d'adaptació i ajut ==
Un altre mètode d'adaptació i ajut és el codi [[Braille]] per tal que el nen pugui llegir llibres. El codi braile és un sistema de lectura i escriptura tàctil dissenyat per a les persones cegues. Aquest codi consta de sis punts en un rectangle de tres files i dues columnes. Per cada caixetí hi haurà una determinada combinació en relleu d'aquests punts, que permetrà la identificació del caràcter.▼
Fa uns quants anys s'ha introduït un altre mètode per identificar els colors que es tracta que mitjançant el tacte puguin diferència els diversos colors i tonalitats en obres d'art. per poder identificar els colors i les tonalitats cal que estiguin preparades, és a dir, que tinguin un relleu amb els signes i, millor, uns límits del color i tonalitat a identificar.▼
No generalitzar, el comportament d'una persona amb deficiència visual no ha de ser igual al d'una altra. Hi ha moltes diferències tant a nivell de funcionament autònom, uns poden no necessitar o necessitar mínimament la nostra ajuda i altres per contra la necessiten en un major nombre d'ocasions, com de caràcter, ja que la deficiència visual és només una característica i les persones amb deficiència visual, igual que la població general, pot ser simpàtica, antipàtica, educada, divertida ... ▼
Parlar en un to normal, a poc a poc i clar. No cridar o elevar la veu, les persones amb deficiència visual, en general, senten perfectament.▼
No substituir el llenguatge verbal per gestos, ja que aquests, en molts casos, no podran ser percebuts per l'altra persona.▼
Ser específic i acurat en el missatge, a fi de no confondre o saturar la persona. ▼
No utilitzar paraules com "aquí", "allà", "això", "allò" ... ja que van acompanyades amb gestos que no es poden veure per la persona. En aquestes situacions és preferible utilitzar termes més orientatius com "a esquerra de la taula", "a la teva dreta", "davant de la porta", "darrere teu". De vegades, pot ser també útil conduir la mà de la persona cap a l'objecte i indicar-li de què es tracta.▼
Utilitzar normalment les paraules "veure", "mirar", etc., No considerar-les com termes tabú, ja que les mateixes persones amb ceguesa i deficiència visual les utilitzen normalment en les seves converses. ▼
Evitar exclamacions que poden provocar ansietat a la persona com ara "ai!", "Ai!", "Cura", etc., Quan vegem un perill per a ella (una porta oberta, un obstacle a la vorera, etc.) És preferible emprar una exclamació més informativa, com "alt", amb la finalitat d'evitar que segueixi avançant i explicar després, verbalment, el perill o ajudar-lo perquè pugui evitar-ho. ▼
Parlar dirigint la nostra mirada a la seva cara.▼
Dirigir directament a la persona amb deficiència visual per saber el que vol o desitja i no l'acompanyant. ▼
Utilitzar el nom de la persona, si es coneix, perquè tingui clar que ens dirigim a ell. ▼
▲Un altre mètode d'adaptació i ajut és el codi [[Braille]] per tal que
Presentar-se, identificar-se amb la finalitat que la persona sàpiga amb qui es troba, pel que hauríem dir el nostre nom i indicar, si escau, qui som o el que fem. I per descomptat, en cas de conèixer la persona no jugar a les endevinalles, qui sóc? ▼
▲Fa uns quants anys
Per saludar, si la persona no allarga la mà, podem agafar la seva per fer-li saber que volem saludar.▼
== Tracte a deficients visuals ==
Avisar la persona quan ens anem o abandonem l'habitació, si no pot dirigir-se a nosaltres pensem que encara estem amb ella. Igualment, si tornem és convenient indicar la nostra volta. ▼
Primer de tot s'ha de ser respectuós amb ells en el sentit que s'ha de preguntar abans si volen ajuda, ja que el fet que una persona tingui una deficiència visual no ha de dur a suposar que necessita ajuda. No s'ha de forçar a rebre una ajuda no necessària, en molts casos quan una persona sol·licita una ajuda puntual. La persona pot necessitar ajuda per realitzar un encreuament, però no té perquè rebre suport durant tot el seu camí. Cal evitar la sobreprotecció. La sobreprotecció ve mediatitzada per la valoració que en l'àmbit subjectiu fem del "sofriment" i "necessitats" de la persona amb deficiència visual. S'ha d'evitar fer el paper "d'àngel de la guarda", anar "netejant el carrer" per on camina la persona o intentar en tot moment "endevinar" el que necessita.
▲No s'ha de generalitzar, el comportament d'una persona amb deficiència visual no ha de ser igual al d'una altra. Hi ha moltes diferències
Indicar si hi ha una altra o altres persones presents. ▼
=== Comunicació ===
▲* Parlar en un to normal, a poc a poc i clar. No cridar o elevar la veu, les persones amb deficiència visual, en general, hi senten perfectament.
▲* No substituir el llenguatge verbal per gestos, ja que aquests, en molts casos, no podran ser percebuts per l'altra persona.
▲* Ser específic i acurat en el missatge, a fi de no confondre o saturar la persona.
▲* No utilitzar paraules com "aquí", "allà", "això", "allò"
▲* Utilitzar normalment les paraules "veure", "mirar", etc., No considerar-les com termes tabú, ja que les mateixes persones amb ceguesa i deficiència visual les utilitzen normalment en les seves converses.
▲* Evitar exclamacions que poden provocar ansietat a la persona com ara
▲* Dirigir-se directament a la persona amb deficiència visual per saber el que vol o desitja i no a l'acompanyant.
▲* Utilitzar el nom de la persona, si es coneix, perquè tingui clar que ens dirigim a ell.
▲* Presentar-se, identificar-se amb la finalitat que la persona sàpiga amb qui es troba, pel que
▲* Per saludar, si la persona no allarga la mà,
▲* Avisar la persona quan
▲* Indicar si hi ha una altra o altres persones presents.
* Comunicar, si és necessari, què s'està fent o es farà. "Un moment, estic trucant l'encarregat".
== Enllaços externs==
|