Najat El Hachmi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Canvis menors, neteja, replaced: sigut → estat AWB
Línia 16:
| premis = [[Premi Ramon Llull de novel·la]] (2008)
}}
'''Najat El Hachmi'''<ref>{{Ref-web|url = http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Najat_El_Hachmi|títol = Najat El Hachmi| consulta = 17 de juny de 2015|llengua = | editor = Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|data = }}</ref> ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]]) és una [[escriptora]] [[catalana]] i mitjancera cultural d'origen [[Berbers|amazic]]. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''[[L'últim patriarca]]'',<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref> que ha sigutestat traduïda a set llengües.<ref name=nopcamon>{{ref-notícia|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Quina literatura catalana es llegeix al món?|publicació= [[Diari Ara]] | consulta=24 abril 2014|data=20 d'abril de 2014|enllaçautor=Jordi Nopca|pàgines=48-49}}</ref>
 
== Vida i obra ==
Línia 25:
Amb motiu de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.
 
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]'',<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url= http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> en ''[[La Vanguardia]] i al Periódico de Catalunya''.
 
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també sóc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.
Línia 31:
La novel·la que l'ha fet famosa, ''[[L'últim patriarca]]'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{format ref}} http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html</ref>
 
L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del [[federalisme espanyol]] i en contra la [[independència de Catalunya]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4047959/20121017/centenar-professionals-desquerres-signen-federalisme-independencia.html |títol= Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència | editor= Vilaweb.cat |data= 17 octubre 2012 | consulta= 17 octubre 2012}}</ref> El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres [[Catalunya Sí que es Pot]].<ref>{{ref-publicació|títol=Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"|publicació=Ara|data=19 juliol 2015|url= http://www.ara.cat/politica/Catalunya_Si_que_es_pot-eleccions-27-S-Catalunya_0_1396660503.html| consulta=19 juliol 2015}}</ref>
 
== Bibliografia ==
Línia 41:
 
== Bibliografia crítica ==
Osan O., 2009, ‘Najat El Hachmi. La vida després del Ramon Llull’, Benzina 37, 2009, pp. 30-35&nbsp;30–35.
 
== Premis i reconeixements ==
* 2008 [[Premi Ramon Llull de novel·la|Ramon Llull]] per ''L'últim patriarca''
* 2015 [[Premi Sant Joan de narrativa]] per ''La filla estrangera''<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/suplements/llegim/Najat_el_Hachmi-Premi_BBVA_Sant_Joan-Literatura_catalana-Edicions_62_0_1376862564.html|títol = Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan| consulta = 17 de juny de 2015|llengua = | editor = Diari Ara|data = }}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/2976/najat/hachmi/apropa/seva/obra/filla/estrangera/sabadellencs| consulta=23 setembre 2015|títol=Najat El Hachmi apropa la seva obra «La filla estrangera» als sabadellencs| editor=Nació Sabadell}}</ref>
 
== Referències ==
Línia 60:
 
{{ORDENA:El Hachmi, Najat}}
 
[[Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català]]
[[Categoria:Escriptors vigatans]]