Diferència entre revisions de la pàgina «Música clàssica»

Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir , segle XVIII → {{segle|XVIII}}, segle XIX → {{segle|XIX}} (4), segle XX → {{segle|XX}} (2), es va convertir en → va esdevenir (5), en lloc de AWB
(Revisat fins a la secció "complexitat")
(Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir , segle XVIII → {{segle|XVIII}}, segle XIX → {{segle|XIX}} (4), segle XX → {{segle|XX}} (2), es va convertir en → va esdevenir (5), en lloc de AWB)
La '''música clàssica''' és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la [[música]] produïda, o arrelada a les tradicions [[occident]]als, en l'àmbit de la música religiosa i secular, i que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del [[segle IX]] fins a l'actualitat.<ref>"Classical", ''The Oxford Concise Dictionary of Music'', ed. Michael Kennedy, (Oxford, 2007), ''Oxford Reference Online'', Consultat el 23 de juliol de 2007</ref> Les normes fonamentals d'aquesta tradició musical es va regular d'acord a una codificació entre 1550 i 1900, període que en anglès es coneix com el ''common practice period'' (període de pràctica comuna).
 
La música europea es diferencia clarament de moltes altres tradicions no europees i de les formes de música popular, pel seu sistema de [[notació musical]], aproximadament en ús des del [[{{segle |XVI]]|s}}.<ref>Chew, Geffrey; Rastall, Richard. "Notation, §III, 1(vi): Plainchant: Pitch-specific notations, 13th–16th centuries", ''Grove Music Online'', ed. L. Macy,[http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com] Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref> La notació occidental és utilitzada pels [[compositor]]s per detallar informació sobre l'[[Altura (música)|altura]], la velocitat, la [[Mètrica (música)|mètrica]], el ritme i altres detalls sobre l'exacta interpretació d'una obra musical a l'intèrpret o executant. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació i l'ornamentació ''ad libitum'', que són molt més freqüents en altres tradicions musicals no europees (com per exemple en la [[música clàssica índia]] o la [[música tradicional japonesa]]), i en la música popular.<ref>Malm, W.P.; Hughes, David W. "Japan, §III, 1: Notation systems: Introduction", ''Grove Music Online'', ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com]. Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref><ref>Ian D. Bent, David W. Hughes, Robert C. Provine, Richard Rastall, Anne Kilmer. "Notation, §I: General", Grove Music Online, ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com] Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref><ref>Middleton, Richard. "Popular music, §I, 4: Europe & North America: Genre, form, style", Grove Music Online, ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com]. Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció)</ref>
 
El terme "música clàssica" no apareix fins a principis de [[{{segle |XIX]]|s}}, com a conseqüència de la voluntat de "canonitzar" el període que va des de [[Johann Sebastian Bach]] fins a [[Ludwig van Beethoven]], període considerat com una edat d'or de la música.<ref>Rushton, Julian. ''Classical Music'', Londres, 1994, p. 10</ref> La primera referència al terme "música clàssica" registrada per l{{'}}''Oxford English Dictionary'' apareix al voltant de [[1836]].<ref name="OED_Online_Classical">{{ref-web|autor=The Oxford English Dictionary| editor=The OED Online|url= http://dictionary.oed.com/cgi/entry/50040930?single=1&query_type=word&queryword=classical&first=1&max_to_show=10| consulta=10-05-2007|títol=classical, a.|any=2007|}}</ref><ref>"Classical", ''The Oxford Concise Dictionary of Music'', ed. Michael Kennedy, (Oxford, 2007), ''Oxford Reference Online'', Consultat el 23 de juliol de 2007.</ref> Molts autors consideren que el terme "clàssic" és inadequat per poder incorporar també l'avantguarda i la música escrita a partir de les darreries del {{segle |XIX}}; degut a causa de això és habitual l'ús de les cometes acompanyant el terme "clàssica".<ref>[http://www.naxos.com/education/introduction.asp Naxos Introduction to Classical Music.] Consultat el 25 de setembre de 2008.</ref>
 
== Música clàssica i música culta ==
* La música occidental "culta" per oposició a la [[música popular]] i a la [[música tradicional]], que s'ha [[ensenyament|ensenyat]], [[aprenentatge|après]] i transmès en institucions i organitzacions específicament dissenyades per a això (a les [[capella de música|capelles de música]], als [[conservatori]]s, i a les [[escola de música|escoles de música]] segons els llocs i períodes) i que ha disposat d'un corpus [[teoria de la música|teòric]] que s'ha anat desenvolupant en paral·lel a la mateixa creació artística, fets que no s'han donat ni en la música popular ni en la tradicional fins a temps molt recents. En aquest sentit, la música occidental "culta" abraça des del [[segle IX]] ([[edat mitjana]]) fins a l'actualitat, entenent que la música clàssica actual és la que respon al denominador de [[música contemporània]], i que és hereva de la tradició de la música clàssica de períodes anteriors així com dels seus camins de transmissió i de teorització.
*:Cal esmentar que el qualificatiu de música ''culta'' com a sinònim de ''clàssica'' no és acceptat per tothom, atès que la [[música popular]] es considera l'expressió de la [[cultura popular]], així com la [[música tradicional]] ho és de la [[cultura tradicional]], de manera que no sols la música clàssica és ''culta'' en el sentit de pertànyer a una cultura; sí, però, que ho és en el sentit de ser ''autoteoritzada''.
* La música del període anomenat [[Classicisme musical|classicisme]], que va de la segona meitat del [[segle XVIII]] fins als primers anys del [[segle XIX|XIX]]. Segons la visió preconitzada per la [[musicologia]] alemanya, a l'inici d'aquesta època trobem l'anomenada [[Escola de Mannheim]] que s'imposà per tot Europa. [[Johann Stamitz]] és qui perfeccionà l'escriptura, fixà les formes instrumentals i fou el primer en organitzar una [[orquestra simfònica]]. Tot i que els canvis més visibles es produïren en l'àrea germànica, les influències de l'estil clàssic provenen de diversos punts d'Europa, en especial l'estil forjat pels [[òpera|operistes]] [[Itàlia|italians]], així com una manera sàvia d'incloure elements del [[folklore]] per part de [[compositor]]s centreeuropeus. [[Franz Joseph Haydn]] i [[Wolfgang Amadeus Mozart]] són alguns dels compositors més representatius d'aquesta època. Foren els [[compositor]]s, [[musicologia|musicòlegs]] i [[teoria de la música|teòrics]] del [[{{segle |XIX]]|s}} els que van considerar que aquest estil, forjat sobretot a partir de la dècada de [[1760]], era veritablement "clàssic". I ho era en el tercer sentit, que s'explica a continuació.
 
* La música del període anomenat [[Classicisme musical|classicisme]], que va de la segona meitat del [[segle XVIII]] fins als primers anys del [[segle XIX|XIX]]. Segons la visió preconitzada per la [[musicologia]] alemanya, a l'inici d'aquesta època trobem l'anomenada [[Escola de Mannheim]] que s'imposà per tot Europa. [[Johann Stamitz]] és qui perfeccionà l'escriptura, fixà les formes instrumentals i fou el primer en organitzar una [[orquestra simfònica]]. Tot i que els canvis més visibles es produïren en l'àrea germànica, les influències de l'estil clàssic provenen de diversos punts d'Europa, en especial l'estil forjat pels [[òpera|operistes]] [[Itàlia|italians]], així com una manera sàvia d'incloure elements del [[folklore]] per part de [[compositor]]s centreeuropeus. [[Franz Joseph Haydn]] i [[Wolfgang Amadeus Mozart]] són alguns dels compositors més representatius d'aquesta època. Foren els [[compositor]]s, [[musicologia|musicòlegs]] i [[teoria de la música|teòrics]] del [[segle XIX]] els que van considerar que aquest estil, forjat sobretot a partir de la dècada de [[1760]], era veritablement "clàssic". I ho era en el tercer sentit, que s'explica a continuació.
 
* El concepte de ''clàssic'' s'aplica de manera general a tota [[obra d'art]] la memòria de la qual perdura al llarg del temps, i esdevé model per a temps i creadors futurs. És en aquest sentit que hom parla, per exemple, de [[jazz clàssic]] o [[rock clàssic]], o es descriu quelcom com un "clàssic".
 
 
=== Instrumentació ===
La música clàssica i la música popular sovint es distingeixen per l'ús d'uns determinats instruments. Rarament hi ha altres gèneres en els quals tants instruments són utilitzats per grans grups de manera simultània, com succeeix en les [[Orquestra simfònica|orquestres simfòniques]], que sovint contenen cinc o més diversos tipus d'instruments de corda, inclosos [[violins]], [[violes]], [[violoncel]]s, [[contrabaix]]os i l'[[arpa]]; set o més tipus d'instruments de vent fusta, quatre o més d'instruments de vent metall i una gran diversitat d'instruments de percussió. Els tipus d'instruments presents en les orquestres pot arribar a la desena. També sovint, especialment a l'[[òpera]] i l'[[Oratori (música)|oratori]], hi podem trobar la [[veu]] humana.
 
De manera comparativa, la majoria de gèneres musicals populars impliquen menys instruments. Per exemple, un típic grup de rock estarà format per una bateria, una o dues guitarres i el baix elèctric, un o dos cantants i, menys generalitzat, un o més teclats. Per descomptat, es produeixen influències transversals i no és rar observar la presència de seccions de corda en les gravacions de música pop. Tot i així, no són formacions característiques del que es considera una banda de rock o de pop.
 
Els instruments utilitzats en la pràctica la majoria de la música clàssica es van inventar abans de mitjans delmitjan {{segle |XIX}}, i en general es codificaren durant els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]]. Aquests instruments són els que formen part d'una [[orquestra simfònica]], al costat d'altres instruments solistes com el [[piano]], el [[clavecí]] i l'[[orgue]].
 
En les darreres dècades, han aparegut alguns [[Electròfon|instruments electrònics]], com per exemple la [[guitarra elèctrica]], en obres de música clàssica. Tant els músics clàssics i com és de la música popular han experimentat en els últims cinquanta anys amb instruments electrònics, com el sintetitzador, i amb tècniques [[digital]]s, com l'ús del ''[[sampler]]'' o dels sons generats per [[ordinador]], i amb més anterioritat, amb sons d'instruments d'altres cultures com el [[gamelan]].
Cap dels instruments que fan el baix existien abans del [[renaixement]]. A la música medieval, els instruments es dividien en dues categories: instruments forts per a l'ús a l'aire lliure o a l'església, i instruments amb un so més delicat per al seu ús en espai interiors. Molts instruments que s'associen avui amb la música popular varen tenir un paper important en els inicis de la música clàssica, com les [[cornamuses]], la [[viola de mà]] o ''vihuela'', la [[viola de roda]], i alguns instruments de vent fusta. D'altra banda, en els darrers anys, instruments com la [[guitarra acústica]], que es relacionen principalment amb la música popular, han guanyat importància en la música clàssica.
 
Pel que fa a l'[[afinació]], tot i que a poc a poc es tendeix a igualar i s'accepta el temprament musical consolidat ja durant el {{segle |XIX}}, les diferents afinacions històrics són sovint utilitzats quan s'interpreta música de períodes anteriors.
 
=== Forma i execució tècnica ===
 
=== Societat ===
Sovint es percep com opulenta o signifiqui algun aspecte de la societat de nivell superior, la música clàssica en general mai ha estat tan popular entre la classe treballadora la societat. Tanmateix, la percepció tradicional de què només de classe alta té accés a la societat i l'estima per la música clàssica, o fins i tot la música clàssica que representa la classe alta societat, no pot ser veritat, donatatès que molts, si no la majoria dels músics que treballen en algun lloc de la caiguda de classe mitjana d'ingressos en els Estats Units, i que concert clàssic i CD compradors no són necessàriament de classe alta. [edita] Fins i tot en l'època clàssica, de Mozart ''operi buffe com Così fan tutte'' van ser populars entre la gent comuna
 
Característiques de la música clàssica amb regularitat en la cultura pop, música de fons per a la formació de pel·lícules, programes de televisió i anuncis. Com a resultat la majoria de les persones en el món occidental amb regularitat i freqüència, sense saber-ho, a escoltar música clàssica, la qual cosa significa que es pot argumentar que els nivells relativament baixos de les vendes de música enregistrada no pot ser un bon indicador de la seva actual popularitat. En temps més recents l'associació de determinades peces clàssiques amb els principals esdeveniments ha portat a breu el sorgiment d'interessos, en particular els gèneres clàssics. Un bon exemple d'això va ser l'elecció de Nessun Dorma de Giacomo Puccini, l'òpera Turandot en el tema de 1990 per sintonitzar la Copa Mundial de Futbol, que va donar lloc a un notable augment en l'interès popular a l'òpera i en particular en àries de tenor, que va portar a la gran ''sellout'' concerts d'[[Els Tres Tenors]]. Aquests esdeveniments són sovint citats com ajudar a conduir els augments en les audiències a molts concerts clàssics que s'han observat en els últims temps.
Les principals divisions històriques de la música clàssica són:
* el període inicial, que inclou la música medieval (476 - 1400) i la del renaixement (1400 - 1600)),
* el període de pràctica comuna, que inclou la música barroca (1600 - 1750), el classicisme (1730 - 1820), la romàntica (1815 - 1910)), i el període modern i contemporani que inclou el {{segle |XX}} (1900 - 2000) i la música contemporània (1975 - actualitat).
 
Les dates són generalitzacions, ja que els terminis se superposaven, i les categories són més o menys arbitràries. Per exemple, l'ús de [[contrapunt]] i la [[fuga]], que es consideren unes característiques pròpies de l'època barroca, apareixia en algunes obres de [[Mozart]], que es classifica generalment com un model típic de l'època clàssica. [[Beethoven]], que sovint és descrit com un dels fundadors del període romàntic, i [[Brahms]], un romàntic tardà, també utilitzaren el contrapunt i la fuga.
 
El prefix ''neo'' és utilitzat per descriure durant el {{segle |XX}} determinats tipus de composició contemporània que estan escrites en un estil d'un període anterior, com el clàssic, el romàntic o el modern. ''[[Pulcinella]]'' de Stravinsky, per exemple, és una composició neoclàssica perquè estilísticament és similar a les obres del període clàssic.
 
=== Les arrels ===
=== Música antiga ===
{{principal|Música medieval|Música renaixentista}}
El període medieval inclou música de després de la caiguda de Roma al voltant de 1400. Cant monofònic, també anomenat pla o gregorià, era la forma predominant fins al voltant de 1100.<ref name="Grout73p75">[[#Grout73|Grout]], pp. 75-76</ref> Polifònics (multi-expressat) desenvolupat a partir de la música a tot el cant monofònic caps de l'Edat Mitjana i al Renaixement, entre ells el més complex voicings de motets. El Renaixement va ser des de 1400 fins a 1600. Es caracteritza per un major ús dels instruments, entreteixit múltiples línies melòdiques i per l'ús dels primers instruments greus. Social es va convertir enesdevenir el ball més estès, de manera adient a les formes musicals que acompanyen la dansa va començar a normalitzar.
 
És en aquest moment en què la notació de la música en un equip i altres elements de la notació musical va començar a prendre la seva forma actual.<ref name="Grout73p61">[[#Grout73|Grout]], p. 61</ref> Aquesta invenció va fer possible la separació de la composició d'una peça de música de la seva transmissió, sense música escrita, la transmissió era oral, i estan subjectes a canvis cada vegada que es va transmetre. Amb una partitura musical, una obra de música podria ser realitzat sense necessitat de la presència del [[compositor]].<ref name="Grout73p75"/> La invenció dels béns mobles de tipus impremta al segle 15 hi havia previsiblement conseqüències de gran abast per a la preservació i transmissió de la música.<ref name="Grout73p175">[[#Grout73|Grout]], pp. 175-176</ref>
 
=== Període de la pràctica comuna ===
Període de la pràctica comuna és quan molts dels conceptes que componen la idea de la música clàssica occidental va prendre la forma, normalitzada, o codificada d'alguna manera. Es va iniciar amb l'època barroca, a partir de 1600 aproximadament a la meitat del {{segle |XVIII}}. Seguit era el clàssic, és a dir, fins al voltant de l'any 1820 aproximadament. L'època romàntica travessava tot el {{segle |XIX}}, que va acabar al voltant de 1910.
 
==== Música barroca ====
Música barroca es caracteritza per l'ús de complexos contrapunts tonal i l'ús d'un baix continu, una línia de baix. En aquest temps, els inicis de la forma sonata es forma la ''canzona'', així com un concepte més formal del tema i variacions. Les tonalitats de major i menor, com a mitjans per a la gestió de [[dissonància]] i [[cromatisme]] en la música va tenir plena forma.<ref name="Grout73p300">[[#Grout73|Grout]], pp. 300-332</ref>
 
Durant el Barroc teclat la música que es reprodueix en el clavecí i l'òrgan de tubs es va convertir cada cop més popular, el violí i la família dels instruments de corda en forma general, ens veiem avui. Opera com un drama musical en escena va començar a diferenciar-se de les anteriors formes dramàtiques i musicals, vocals i les formes com l'oratori i la cantata es va convertir enesdevenir més comú.<ref name="Grout73p341">[[#Grout73|Grout]], pp. 341-355</ref> Conjunts instrumentals van començar a distingir per la grandària i normalitzar, donant lloc a començaments dels anys per ampliar l'orquestra conjunts, amb la música de cambra escrita per als petits grups d'instruments en els quals es juguen per parts individuals (en lloccomptes de massiva) instruments. El concert com un vehicle per a l'execució en solitari acompanyat per una orquestra es va tornar molt coneguda, encara que la relació entre solista i orquestra, va ser relativament senzilla. Les teories entorn de la igualtat de temperament començar a ser posat en pràctica més àmplia, especialment pel que es va permetre una àmplia gamma de possibilitats cromàtiques en difícils d'ajustar els instruments de teclat. (Per exemple, la igualtat de temperament al ''Clavecí ben temprat'' de [[Bach]]).<ref name="Grout73p378">[[#Grout73|Grout]], p. 378</ref>
 
==== El classicisme musical ====
{{principal|Classicisme musical}}
 
El període clàssic, d'uns 1750 - 1820, establert en moltes de les normes de composició, presentació i estil, i va ser quan el piano es va convertir enesdevenir el principal instrument de teclat. Les forces bàsiques que requereix una orquestra es va convertir enesdevenir una cosa normalitzada (encara que creixi com el potencial d'una àmplia gamma d'instruments ha estat desenvolupat en els segles següents). Música de cambra va créixer per incloure els conjunts amb el nombre més gran d'artistes intèrprets o executants com per serenates 8.-10.. Opera seguir desenvolupant, amb estils regionals a Itàlia, França, i les terres de parla alemanya predominant. L'òpera buffer, o l'òpera còmica, va guanyar en popularitat. La simfonia va entrar en el seu propi com a forma musical, i el concert es va desenvolupar com un vehicle per a la mostra de destresa de joc virtuós. Orquestres que ja no necessita un clavecí (que havia estat part del tradicional continu en l'estil barroc), i, sovint dirigit pel primer violinista (que ara anomenem el concertino).<ref name="Grout73p463">[[#Grout73|Grout]], p. 463</ref>
 
Instruments de vent es va fer més refinat en el període Clàssic. Si bé els instruments de doble llengüeta com l'[[oboè]] i el [[fagot]] es va convertir enesdevenir quelcom normalitzat en el Barroc, la família del clarinet sol canyes no va rebre ampli ús fins a Mozart ampliat el seu paper en l'orquestra, de cambra, concert i ajustaments.
 
==== Música romàntica ====
=== Segle XX. Música moderna i contemporània ===
{{principal|Música del segle XX}}
L'era moderna va començar amb la música impressionista composta entre 1910 i 1920, que va ser dominat pels compositors francesos que anaven en contra de les tradicionals formes de l'art alemany i de la música en general. En la música impressionista [[Erik Satie]], [[Claude Debussy]] i [[Maurice Ravel]] utilitzaven l'[[escala pentatònica]], de llarg, que flueix lliure de frases i ritmes.
 
El [[modernisme]], entre 1905 i 1985, va significar un període en què molts [[compositor]]s van rebutjar certs valors del període de "pràctica comuna", com la tonalitat tradicional, la melodia, la instrumentació, i l'estructura. Compositors, professors universitaris, músics i desenvolupat extensions de la teoria de la música i la tècnica en aquest moment. Segle 20 la música clàssica, que abasta una àmplia varietat d'estils postromàntics compost per l'any 1999, inclou caps de romàntic, modern i postmodern estils de composició. El terme música contemporània a vegades s'utilitzaes fa servir per descriure la música composta a finals del segle 20 a través dels nostres dies.
 
== Importància de la notació escrita ==
La música clàssica es considera principalment una [[tradició]] musical escrita, conservat a la [[notació]] musical, en lloccomptes de ser [[transmès per via oral]], de memòria, o en enregistraments d'actuacions particulars. Si bé existeixen diferències entre alguns dels resultats d'una obra clàssica, una peça de música clàssica sol ser de transcendir qualsevol interpretació d'aquesta. L'ús de la notació musical és un mètode eficaç per a la transmissió de música clàssica, ja que la música escrita conté les instruccions tècniques per a la realització de l'obra. La partitura escrita, però, no solen contenir instruccions explícites quant a la forma d'interpretar la peça en termes de producció i el rendiment, a més d'instruccions de la dinàmica, el temps i d'expressió (en certa mesura), el que es deixa a la discreció dels artistes intèrprets o executants, que són guiats per la seva experiència personal i l'educació musical, el seu coneixement de la tasca de l'idioma, i l'acumulat històric de rendiment organisme pràctiques.
 
Tanmateix, una vegada que la improvisació té un paper important en la música clàssica. Un vestigi d'aquesta tradició d'improvisació en la música clàssica pot ser escoltat en la cadència, un passatge troben principalment en concerts i obres en solitari, dissenyat per permetre als artistes intèrprets qualificats de virtuosos per exhibir les seves habilitats en l'instrument. Tradicionalment aquest era improvisat per l'artista intèrpret o executant, però més sovint que no està escrit (o de tant en tant) per l'artista intèrpret o executant per endavant.
Hi ha, així mateix, nombrosos exemples de la influència que flueix en la direcció oposada, incloent-hi cançons populars basades en música clàssica, com l'ús del [[Cànon de Pachelbel]] que s'ha fet des de la [[dècada del 1970]],<ref>'Pachelbel Rant', interpretat per Comedian Rob Paravonian, [http://youtube.com/watch?v=JdxkVQy7QLM Youtube]</ref> i el fenomen musical de cruïlla, on els músics han aconseguit èxit en l'àmbit de la música popular; un exemple notable és el ''Hooked on Classics'' (Enganxat de clàssics) una sèrie de gravacions realitzades per la [[Royal Philharmonic Orchestra]] a la [[dècada del 1980]]. Algunes bandes de rock com [[Emerson, Lake and Palmer]] ha enregistrat composicions clàssiques.
 
Compositors de música clàssica sovint han fet ús de la música tradicional, música que sovint es basa purament en la tradició oral. Alguns compositors, com [[Dvořák]] i [[Bedřich Smetana]],<ref name="Yeomans2">{{ref-llibre|cognom=Yeomans|nom=David|títol=Piano Music of the Czech Romantics: A Performer's Guide| editorial=Indiana University Press|any=2006|isbn=0253218454|pàgines=2}}</ref> han utilitzat temes populars per donar un gust nacionalista a la seva obra, mentre que altres, com [[Bartók]], han utilitzat temes específics.<ref name="Stevens129">{{ref-llibre|cognom=Stevens|nom=Haley|coautors= Gillies, Malcolm|títol=The Life and Music of Béla Bartók|any=1993|isbn=0198163495|pàgines=129}}</ref>
 
=== Música comercial ===
A través de la història, els pares tenen sovint assegurar que els fills rebin la formació clàssica de música des d'una primerenca edat. Alguns pares seguir les classes de música per als seus fills per raons socials o en un esforç per inculcar un sentit d'utilitat de l'autodisciplina. Alguns consideren que un grau de coneixement d'importants obres de música clàssica és part d'una bona formació general.
 
Durant el decenni de 1990, diversos documents de recerca i llibres populars aparició pregonen l'anomenat efecte Mozart: una de caràcter temporal, petita elevació dels resultats de determinades proves, com a resultat d'escoltar Mozart. La versió popularitzada de la controvertida teoria va ser expressada succintament per un New York Times el columnista de música: "... els investigadors han determinat que escolta a Mozart en realitat et fa més intel·ligent."<ref>Ross, Alex. [http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C05EFDF1239F93BA1575BC0A962958260 "CLASSICAL VIEW; Listening To Prozac... Er, Mozart"], [[New York Times]], 1994-08-28. RetrievedConsultat on 2008-05-16.</ref> Els promotors CD comercialitzats reclamada per induir l'efecte. Florida va aprovar una llei que obligava els nens a les escoles administrades per l'estat per escoltar la música clàssica cada dia, i el 1998 el governador de Geòrgia pressupostat 105.000 dòlars per any per proporcionar a cada nen nascut a Geòrgia, amb una cinta o CD de música clàssica. Un dels co-autors dels estudis originals de l'efecte Mozart va comentar: "No crec que pot fer mal. Estic tot per exposar els nens experiències culturals meravelloses. Però crec que els diners podria ser millor gastat en l'educació musical programes ".<ref>Goode, Erica. [http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C03E0D81131F930A3575BC0A96F958260&sec=&spon=&pagewanted=3 "Mozart for Baby? Some Say, Maybe Not"], [[New York Times]], 1999-08-03</ref>
 
== Referències ==
 
== Bibliografia referenciada ==
* {{ref-llibre|nom=Norman|cognom=Lebrecht|títol=When the Music Stops: Managers, Maestros and the Corporate Murder of Classical Music| editorial=Simon &amp; Schuster|any=1996|isbn=9780671010256|ref=Lebrecht}}
* {{ref-llibre|títol=A History of Western Music|nom=Donald Jay|cognom=Grout| editorial=W.W. Norton|any=1973|isbn=0393094162|ref=Grout73}}
* {{ref-llibre|títol=A History of Western Music|cognom=Grout|nom=Donald J.|coautors=Palisca, Claude V.|any=1988| editorial=Norton|isbn=9780393956276|ref=Grout88}}
* {{ref-llibre|títol=The Vintage Guide to Classical Music|nom=Jan|cognom=Swafford| editorial=Vintage Books|lloc=Nova York|any=1992|isbn=0-679-72805-8|ref=Swafford}}
 
== Enllaços externs ==
{{1000 Arts}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Musica Classica}}
[[Categoria:Música clàssica| ]]
315.066

modificacions