Miquel dels Sants Oliver i Tolrà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}}, segle XX → {{segle|XX}}, l’ → l' AWB
Línia 4:
| peu =Miquel del Sants vist per [[Ramon Casas]] ([[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]])
| data_naixement = {{Data naixement|1864|5|4}}
| lloc_naixement = [[Campanet]], [[Mallorca]]
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1920|1|9|1864|5|4}}
| lloc_defuncio = [[Barcelona]]
| alies =
| conegut_per = membre fundador de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]<br> director de ''[[La Vanguardia]]'' <br>President de l'[[Ateneu Barcelonès]]
Línia 12:
}}
[[Fitxer:Placa a Miquel dels Sants Oliver (Ateneu Barcelonès).JPG|thumb|Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'[[Ateneu Barcelonès]]]]
'''Miquel dels Sants Oliver i Tolrà''' ([[Campanet]], [[Mallorca]], [[4 de maig]] de [[1864]] - [[Barcelona]], [[9 de gener]] de [[1920]])<ref name="GEC">{{GEC|0047168|Miquel dels Sants Oliver i Tolrà}}</ref> fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i director de ''[[La Vanguardia]]''. Juntament amb mossèn [[Antoni Maria Alcover]], va iniciar la recuperació del [[català]] a l'inici del {{segle |XX}}.
 
==Biografia==
Nasqué en una família benestant. El seu pare, Joan Lluís Oliver i Sabrafín, era un destacat periodista que havia treballat per El Correo de Mallorca i La Almudaina, entre d'altres.<ref name=elte2014>{{ref-publicació|cognom=Payeras|nom=Miquel|títol=La mirada més perspicaç|publicació=El Temps|data=1 juliol 2014|pàgines=52-53|exemplar=1568|url= http://www.eltemps.cat/ficheros/temp/1568_ps.pdf| consulta=3 juliol 2014}}</ref> Acabat el batxillerat començà a treballar a ''La Opinión'' i ''El Anunciador Balear''.<ref name=elte2014/> El 1881, en ocasió del segon centenari de la mort de Pedro Calderón de la Barca, va rebre una menció honorífica en un concurs de l'Ajuntament de Palma.<ref name=elte2014/>
 
El mateix 1881 es traslladà a [[Barcelona]] per a estudiar Dret. Travà relacions amb gent propera a la revista [[L'Avenç]] i al modernisme català com [[Narcís Oller]], [[Josep Yxart]], [[Francesc Matheu]], [[Joan Sardà i Lloret|Joan Sardà]] i d'altres, dels qui aprengué el que va poder.<ref name=elte2014/> No deixà mai d'escriure durant aquesta etapa, i quan tornà a [[Palma]] escrigué anàlisi política a ''La Almudaina'' i fundà ''La Roqueta'', en català.<ref name=elte2014/> Després de tornar a Barcelona per acabar la carrera de Dret, el 1892 retornà a Palma per a treballar al consell d'administració del banc Fomento Agrícola Balear, mentre seguia treballant de periodista, on anà ascendint fins que el 1897 fou nomenat director del banc de ''La Almudaina''.<ref name=elte2014/>
 
La darrera dècada del {{segle |XIX}} escrigué articles i llibres, com ''La cuestión regional'', el 1899, on criticava el centralisme de la Restauració espanyola, una obra que va marcar l'inici del [[Mallorquinisme]] i del regionalisme balear. D'aquesta època també destaquen ''Cosecha periodística'' del 1891, ''Mallorca durante la primera revolución, 1808-1814'', del 1901 o ''La literatura en Mallorca'', el 1903.<ref name=elte2014/>
 
El 1903 decidí tornar a Barcelona, incià col·laboracions amb el [[Diari de Barcelona]] fins a ser-ne director el 1904, un càrrec que ostentà dos anys, fins que marxà per diferències ideològiques.<ref name=elte2014/> El [[1906]] passà a esdevenir membre preeminent de la troica directiva de ''La Vanguardia'', juntament amb Ezequiel Boixet i Alfred Opisso, fins que el [[1916]] fou designat director, càrrec que mantingué fins al 1920, any de la seva mort.<ref name=elte2014/> Sota la direcció de Miquel dels Sants Oliver, ''La Vanguardia'' contractà prestigiosos col·laboradors del ''[[Diari de Barcelona]]'', degà de la premsa continental, i fou el primer diari espanyol que envià corresponsals a [[París]] i [[Berlín]]. En aquella època es convertí, amb més de 80.000 exemplars, en el diari de més difusió de Catalunya.
 
Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona des del 1913.<ref>([[#Mendoza|Mendoza]], 1995), núm. 141.</ref> i el 1917 fou elegit president de l’l'[[Ateneu Barcelonès]].<ref name="GEC"/>
 
== Referències ==
Línia 29:
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Mendoza |nom=Cristina |títol=Ramon Casas, Retrats al carbó | editorial= Editorial AUSA |lloc=Sabadell |data=1995 |pàgines=282 p. |col·lecció=catàleg |isbn= 84-8043-009-5 |ref=Mendoza }}
 
== Enllaços externs ==