Diferència entre revisions de la pàgina «Capella Reial de Granada»

Canvis menors, neteja, replaced: segle XVI → {{segle|XVI}} , segle XVIII → {{segle|XVIII}}, segle XIX → {{segle|XIX}}, segle XX → {{segle|XX}} AWB
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
(Canvis menors, neteja, replaced: segle XVI → {{segle|XVI}} , segle XVIII → {{segle|XVIII}}, segle XIX → {{segle|XIX}}, segle XX → {{segle|XX}} AWB)
Es va construir entre [[1505]] i 1517 per [[Enrique Egas]] en [[Arquitectura gòtica|estil gòtic]] i està dedicada als sants Joans, el Baptista i l'Evangelista. Van intervenir en la seva construcció, a més, [[Juan Gil de Hontañón]], [[Juan de Badajoz el Vell]] i [[Lorenzo Vázquez de Segòvia]].
 
Al {{segle |XVI}} s'identifiquen tres etapes en la seva evolució: el seu naixement amb un esperit medieval i la sobrietat de l'edifici i de tota la institució subratllat pel desig de la reina que va voler ser sepultada «vestida en l'hàbit del benaventurat pobre de Jesucrist, Sant Francesc»; seguidament un període florit amb l'emperador Carles I qui adorna el temple i engrandeix la institució. És l'enterrament d'una dinastia i l'aparició del renaixement, la mostra humanista de la grandiositat de la gesta històrica. Acaba el segle amb Felip II qui, tot i mantenir el llegat, inicia la construcció de l'[[Monestir de l'Escorial|Escorial]] i constitueix l'[[arxiu General de Simancas]] com a projectes de futur, i on són traslladats la meitat de les restes reials i la llibreria de la Capella.
 
La institució viu un període decadent amb alguns canvis en el temple de gust barroc durant el segle XVII, fins a la segona meitat del {{segle |XVIII}} en que Ferran VI es proposa recuperar-la. Però els canvis polítics de començaments el {{segle |XIX}} porta noves torbacions a la institució junt amb les dificultats econòmiques i a la profunda modificació de les relacions Església-Estat. El règim liberal va acabar amb el règim de Patronat i amb els fonaments originals de la Institució que passa a ser una entitat totalment eclesiàstica.
 
Amb el [[Concordat de 1851]] s'aconsegueix certa estabilitat seguida d'un Decret Reial de reorganització de les Capelles Reials. [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], que va visitar la Capella el 1862, impulsà un nou ordenament. Amb la Restauració s'aconsegueix un nou equilibri i neix l'interès per la investigació històrica, per la restauració artística i museística. Es manifesta aquesta orientació des dels anys del IV Centenari de les [[Capitulacions de Granada]] i el descobriment d'Amèrica. Queden com a fruit d'aquest període les primeres publicacions científiques sobre la Capella i els seus fons artístics.
 
Ja al {{segle |XX}} creix l'interès historiogràfic i artístic, arxivístic i musical per la Capella. Per Reial Decret de 1913 és creat el museu capitular. Va cobrant importància el fenomen turístic. Apareixen nous estudis. Es ressalta el significat espiritual de la Capella per a la consciència hispànica. El Concordat de 1953 no canvia el règim de la Capella establert el 1851. La projecció internacional es veu recolzada amb això i amb la sortida d'algunes de les seves obres per a exposicions a l'estranger, valorant especialment la col·lecció de pintura flamenca.
 
En els últims anys, les intervencions de restauració de l'immoble i dels seus fons són constants. Sobresurten la nova presentació de la Llotja i de la Sagristia-Museu i la restauració del Retaule major. Recentment s'ha produït una restauració amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura de la [[Junta d'Andalusia]] i de la Fundació [[Caja Madrid]], al costat d'altres aportacions públiques i privades.
Els seus murs estan recolzats sobre contraforts rematats per florits pinacles coronats amb ampits calats i amb cresteria. Destaca a la seva decoració gàrgoles i finestrals, escuts i les inicials dels Reis Catòlics. La façana principal és d'estil plateresc amb una portada amb un arc de mig punt enquadrat per pilastres amb figures de macers i, sobre l'entaulament, un frontispici amb l'àguila bicèfala al centre flanquejada per candelers i amb tres fornícules que acullen l'estàtua de la Marededéu amb el Nen amb els dos sants Joans.
 
A banda i banda de la nau, s'obren quatre capelles, destacant la de la Santa Creu, una capella tancada amb una reixa conté un retaule barroc dividit en tres carrers i alçat en dos pisos. A la capella també hi ha pintures amb imatges de la Immaculada, Sant Joan i Sant Josep amb el Nen als braços i dos talles barroques de l'escola granadina en fusta policromada de [[José Risueño]]: ''Ecce Homo'' i Dolorosa.
 
Al camí al presbiteri es crea un efecte lluminós preconcebut com idea per simbolitzar el sol i la llum amb la justícia (sentit albertià-neoplatònic). Existeix una jerarquització del transsepte dedicat a mausoleu separat per un reixat decorat.
[[Fitxer:Catholic Monarchs-Coffins.jpg|thumb|Fèretres dels Reis Catòlics a la Capella Reial]]
 
El mausoleu dels Reis Catòlics és obra de l'escultor florentí [[Domenico Fancelli]] conclosa en 1517. És una peça exempta de forma troncopiramidal. La figura jacent del rei presenta una iconografia militar amb armadura completa mig coberta per un mantell; les mans descansen sobre la seva espasa. La figura jacent de la reina està vestida amb senzillesa recollint suaument les seves mans superposades sobre el cos.
 
Als peus dels reis dos petits lleons ajaguts, símbols de la fidelitat i de la vigilància. Als costats del llit sepulcral quatre tondos amb el baptisme de Crist, la Resurrecció, Sant Jordi i el drac i Santiago. Flanquegen els tondos una successió de fornícules amb imatges sedents dels dotze apòstols. A les cantonades del mausoleu hi ha estàtues sedents de quatre doctors de l'Església llatina: sant Gregori, sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí.
</gallery>
 
== Enllaços Externsexterns ==
: {{commonscat}}
* [http://www.capillarealgranada.com/ Capella Reial de Granada] - Pàgina Web oficial
[[Categoria:Panteons i tombes de sobirans de territoris de la Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Panteons i tombes de sobirans de territoris de la Corona de Castella]]
 
[[Categoria:Articles amb interviquis enllaçats a seccions]]
 
369.451

modificacions