La '''piràmidepiramide de Kheops''', també coneguda com a '''piràmide de Khufu''' o '''piràmide de Gizeh''' —Khufu és el nom egipci d'aquest [[faraó]], mentre Χεωψ (Kheops) és el mateix nom hel·lenitzat— i com a ''la Gran Piràmide'', és la més gran de les tres [[Piràmides de Gizeh]]. És la més antiga de les [[Set Meravelles del Món Antic]], i l'única que roman en gran part intacta. Els [[Egiptologia|egiptòlegs]] creuen que la piràmide va ser construïda com a tomba per al [[faraó]] [[Kheops]] de la [[Dinastia IV d'Egipte|quarta dinastia]] [[Antic Egipte|egípcia]]. Hi ha qui dóna com a certes les dada que va donar Herodot que van trigar 20 anys, malgrat que ell va néixer 2000 anys després d'erigir-se<ref>No hi ha acord sobre la manera com es va construir, per aquest motiu tampoc no es pot fer un càlcul acurat del temps que es va trigar, [[Heròdot]] afirma que van ser 30 anys, 10 per a construir la base i la rampa dels materials i 20 per a la piràmide en si.</ref> que conclogué al voltant del [[2560 aC]]. Amb la seva alçada original de 146.5 m, la Gran Piràmide fou l'estructura més alta feta per l'home en el món durant més de 3.800 anys.
Originalment, la gran piràmide estava coberta per lloses de pedra calcària que formaven una superfície exterior completament llisa; el que es veu avui dia és l'estructura del nucli subjacent. Algunes de les pedres de la coberta que un cop van revestir l'estructura encara es poden veure al voltant de la base. Hi ha hagut diferents teories científiques i alternatives sobre les tècniques de construcció de la Gran Piràmide. La hipòtesi més acceptada de construcció es basa en la idea que va ser construïda movent pedres enormes des d'una pedrera i arrossegant-les i aixecant-les al seu lloc.
