Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís II del Palatinat»

cap resum d'edició
m (Corregit: - usurpació de [[Enric + usurpació d'[[Enric)
'''Lluís II de Wittelsbach''', '''Lluís el Sever''' o '''Lluís II de Baviera''' (alemany: ''Ludwig II der Strenge, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein'') {{de}}— ([[Heidelberg]], [[13 d'abril]] de [[1229]] a- Heidelberg, [[2 de febrer]] de [[1294]]) dit "el Sever", fou [[duc de Baviera]] i [[comtat palatí del Rin|comte palatí del Rin]] eldel 1253 i fins a la seva mort (si bé Baviera es va dividir el 1255). Nascut a [[Heidelberg]], era fill del duc [[Otó II de Wittelsbach|Otó II]] i d'Agnès del Palatinat que era una filla del güelf [[Enric V de Welf|Enric V]], comte del [[palatinat del Rin]], sent els seus avis [[Enric el Lleó]] i [[Conrad de Hohenstaufen]] (Conrad, comte palatí del Rin).
 
== Biografia Família==
[[Fitxer:LudwigderStrengeMariavonBrabantAnnavonSchlesien-Glogau.jpg|thumb|Lluís II amb les seves dues primeres esposes [[Maria de Brabant (1226-1256)|Maria de Brabant]] (al centre) i Anna de Glogau (dreta), segle XVI]]
El jove Lluís va recolzar en 1246 el seu cunyat el rei [[Conrad IV d'Alemanya]] contra la [[usurpació]] d'[[Enric Raspe]] de Turíngia. El 1251 Lluís estava en guerra altre cop en contra del [[bisbat de Ratisbona|bisbe de Ratisbona.]]
Lluís era fill del duc [[Otó II de Wittelsbach|Otó II]] i d'Agnès del Palatinat que era una filla del güelf [[Enric V del Palatinat|Enric V]], comte del [[palatinat del Rin]], sent els seus avis [[Enric el Lleó]] i Conrad [[Hohenstaufen]] (Conrad, comte palatí del Rin).
 
Lluís II es va casar tres vegades: la seva primera esposa fou [[Maria de Brabant]] (1226-125656)|Maria de Brabant]], una filla del duc [[Enric II de Brabant]] i de Maria de Hohenstaufen. Maria fou executada a [[Donauwörth]] per una errònia sospita d'adulteri el 1256; en aquells dies el càstig per una dona adúltera era ser decapitada. la seva culpa mai va poder ser validada. Com expiació Lluís va fundar el monestir cistercenc de [[Fürstenfeld]] (Fürstenfeldbruck), prop de Munic.
Lluís va succeir al seu pare el duc de Baviera Otó II de Wittelsbach el 1253. Quan el domini dels [[Wittelsbach]] es va dividir el 1255 entre els fills d'Otó, Lluís va rebre el [[comtat palatí del Rin]] i l'[[Alta Baviera]], mentre que el seu germà el duc [[Enric XIII de Baviera]] o [[Enric I de Wittelsbach]] va rebre la [[Baixa Baviera]]. Aquesta partició estava en contra de la llei i per tant va causar la ira dels bisbes de Baviera, que es van aliar amb el rei [[Ottokar II de Bohèmia]] el 1257. L'agost de 1257 Ottokar va envair Baviera, però Lluís i Enric van aconseguir repel·lir l'atac. Va ser una de les rares accions concertades dels dos germans, que sovint discutien.
 
Diferents fonts donen relats diversos sobre aquest fet i el terrible error que havia succeït: El 1256 Lluís havia estat fora de casa per un temps prolongat, a causa de les seves responsabilitats com sobirà a la zona del Rin. La seva esposa va escriure dues cartes, una per al seu espòs, i una altra al comte de Kyburg a Hunsrück, un vassall de Lluís. Els detalls sobre el contingut real de la segona carta varien, però d'acord als cronistes el missatger que va portar la carta a Lluís li hauria donat l'equivocada, i LluisLluís va arribar a la conclusió que la seva dona tenia una aventura amorosa secreta.
Lluís residia a [[Alter Hof|Munic]] i al castell de [[Heidelberg]]. Com un dels [[príncep-elector|prínceps electors]] de l'imperi es va veure involucrat intensament en les eleccions reials durant quaranta anys. Durant l'interregne alemany després que el rei [[Guillem II d'Holanda]] va morir el 1256, va donar suport a [[Ricard I de Cornwall|Ricard de Cornualla]]. Juntament amb el seu germà, Lluís també va ajudar al seu jove nebot [[Hohenstaufen]], [[Conradí]], en el seu ducat de [[Suàbia]], però no va ser possible la seva elecció com a rei alemany. Com a resultat del seu suport als Hohenstaufen, Lluís va rebre l'interdicte del papa el 1266. El 1267, quan el seu nebot va creuar els [[Alps]], amb un exèrcit, Lluís el va acompanyar però només fins a [[Verona]]. Després de l'execució del jove príncep a [[Nàpols]] el 1268, Lluís va heretar algunes de les possessions de Conradí a [[Suabia]] i va recolzar l'elecció de l'[[Dinastia dels Habsburg |Habsburg]] [[Rodolf I d'Alemanya|Rodolf I]] en contra d'Ottokar II el 1273. El 26 d'agost de 1278 l'exèrcit de Rodolf i Lluís es van enfrontar a les forces d'Ottokar, a la vora del [[riu March]] en la batalla de Dürnkrut i Jedenspeigen, on Ottokar va ser derrotat i mort. El 1289 la [[príncep-elector|dignitat electoral]] de Baviera, va passar a Bohèmia, però Lluís seguia sent elector com a comte palatí del Rin. Després de la mort de Rodolf el 1291 Lluís no va poder fer valer l'elecció del seu cunyat Habsburg [[Albert I d'Alemanya|Albert I]] contra [[Adolf de Nassau|Adolf de Nassau-Weilburg]].
 
Lluís va morir a [[Heidelberg]]. El seu fill gran [[Rodolf I de Baviera|Rodolf]] el va succeir, i Adolf de Nassau es va convertir en el seu sogre uns mesos més tard. Lluís va ser enterrat a la cripta de l'abadia de [[Fürstenfeld]]
 
== Matrimoni i fills ==
[[Fitxer:LudwigderStrengeMariavonBrabantAnnavonSchlesien-Glogau.jpg|thumb|Lluís II amb les seves dues primeres esposes [[Maria de Brabant (1226-1256)|Maria de Brabant]] (al centre) i Anna de Glogau (dreta), segle XVI]]
 
Lluís II es va casar tres vegades: la seva primera esposa fou [[Maria de Brabant (1226-1256)|Maria de Brabant]], una filla del duc [[Enric II de Brabant]] i de Maria de Hohenstaufen. Maria fou executada a [[Donauwörth]] per una errònia sospita d'adulteri el 1256; en aquells dies el càstig per una dona adúltera era ser decapitada. la seva culpa mai va poder ser validada. Com expiació Lluís va fundar el monestir cistercenc de [[Fürstenfeld]] (Fürstenfeldbruck), prop de Munic.
 
Diferents fonts donen relats diversos sobre aquest fet i el terrible error que havia succeït: El 1256 Lluís havia estat fora de casa per un temps prolongat, a causa de les seves responsabilitats com sobirà a la zona del Rin. La seva esposa va escriure dues cartes, una per al seu espòs, i una altra al comte de Kyburg a Hunsrück, un vassall de Lluís. Els detalls sobre el contingut real de la segona carta varien, però d'acord als cronistes el missatger que va portar la carta a Lluís li hauria donat l'equivocada, i Lluis va arribar a la conclusió que la seva dona tenia una aventura amorosa secreta.
 
Amb el temps, una gran quantitat de contes del folklore es va originar al voltant d'aquest fet sagnant, la majoria d'ells escrits molt després de la seva mort: els trobadors van embellir la història d'un frenesí assassí, en què Lluís no només suposadament va matar la seva dona després d'haver cavalcat per tornar a casa per cinc dies i nits, sinó també va apunyalar el missatger que li va portar la carta equivocada, i en entrar al seu castell va apunyalar al seu propi castellà i a una dama de la cort i va llançar la criada de la seva dona des dels merlets, abans que massacrar la seva dona, ja sigui apunyalant-la o tallant-li el cap.
* [[Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Lluís IV]], emperador del Sacre Imperi i també LLuís IV de Wittelsbach o IV de Baviera ([[Munic]] 1 d'abril de 1282 - Puch [avui un barri de [[Fürstenfeldbruck]] 11 d'octubre de 1347).
 
== Biografia ==
Lluís II va ser succeït pel seu fill [[Rodolf I de Baviera|Rodolf I]].
El jove Lluís va recolzardonar ensuport el 1246 elal seu cunyat el reimonarca [[Conrad IV d'Alemanya]] contra la [[usurpació]] d'[[Enric Raspe]] de Turíngia. El 1251 Lluís estava en guerra altre cop en contra del [[bisbat de Ratisbona|bisbe de Ratisbona.]]
 
Lluís va succeir al seu pare el duc de Baviera Otó II de Wittelsbach el 1253. Quan el domini dels [[Wittelsbach]] es va dividir el 1255 entre els fills d'Otó, Lluís va rebre el [[comtat palatí del Rin]] i l'[[Alta Baviera]], mentre que el seu germà el duc [[Enric XIII de Baviera]] o [[Enric I de Wittelsbach]] va rebre la [[Baixa Baviera]]. Aquesta partició estava en contra de la llei i per tant va causar la ira dels bisbes de Baviera, que es van aliar amb el rei de Bohèmia [[Ottokar II de Bohèmia]] el 1257. L'agost de 1257 Ottokar va envair Baviera, però Lluís i Enric van aconseguir repel·lir l'atac. Va ser una de les rares accions concertades dels dos germans, que sovint discutien.
 
Lluís residia a [[Alter Hof|Munic]] i al castell de [[Heidelberg]]. Com un dels [[príncep-elector|prínceps electors]] de l'imperi es va veure involucrat intensament en les eleccions reials durant quaranta anys. Durant l'interregne alemany després que el rei [[Guillem II d'Holanda]] va morir el 1256, va donar suport a [[Ricard I de Cornwall|Ricard de Cornualla]]. Juntament amb el seu germà, Lluís també va ajudar al seu jove nebot [[Hohenstaufen]], [[Conradí]], en el seu ducat de [[Suàbia]], però no va ser possible la seva elecció com a rei alemany. Com a resultat del seu suport als Hohenstaufen, Lluís va rebre l'interdicte del papa el 1266. El 1267, quan el seu nebot va creuar els [[Alps]], amb un exèrcit, Lluís el va acompanyar però només fins a [[Verona]]. Després de l'execució del jove príncep a [[Nàpols]] el 1268, Lluís va heretar algunes de les possessions de Conradí a [[Suabia]]Suàbia i va recolzar l'elecció de l'[[Dinastia dels Habsburg |Habsburg]] [[Rodolf I d'Alemanya|Rodolf I]] en contra d'Ottokar II el 1273. El 26 d'agost de 1278 l'exèrcit de Rodolf i Lluís es van enfrontar a les forces d'Ottokar, a la vora del [[riu [[March]] en la batalla de Dürnkrut i Jedenspeigen, on Ottokar va ser derrotat i mort. El 1289 la [[príncep-elector|dignitat electoral]] de Baviera, va passar a Bohèmia, però Lluís seguia sent elector com a comte palatí del Rin. Després de la mort de Rodolf el 1291 Lluís no va poder fer valer l'elecció del seu cunyat Habsburg [[Albert I d'Alemanya|Albert I]] contra [[Adolf de Nassau|Adolf de Nassau-Weilburg]].
 
LluísA vala morirmort ade [[Heidelberg]].Luís Elel seu fill gran [[Rodolf I de Baviera|Rodolf]] el va succeir, i Adolf de Nassau es va convertir en el seu sogre uns mesos més tard. Lluís va ser enterrat a la cripta de l'abadia de [[Fürstenfeld]]. Lluís II va ser succeït pel seu fill [[Rodolf I de Baviera|Rodolf I]].
 
== Enllaços externs ==
*[http://de.wikisource.org/wiki/ADB:Ludwig_II._%28Pfalzgraf_bei_Rhein%29 Sigmund Ritter von Riezler: ''Ludwig II., Herzog von Bayern und Pfalzgraf bei Rhein'' a: ''Allgemeine Deutsche Biographie (ADB)'', Duncker & Humblot, Leipzig 1884]
*[http://daten.digitale-sammlungen.de/0001/bsb00016333/images/index.html?seite=373 Wilhelm Störmer: ''Ludwig II. der Strenge'' a: ''Neue Deutsche Biographie (NDB)'', Duncker & Humblot, Berlín 1987]
 
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Lluis II De Wittelsbach}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Casa de Wittelsbach]]
[[Categoria:Comtes del Sacre Imperi]]
226.430

modificacions