Escrutini uninominal majoritari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
Aquest sistema, típic dels [[sistema presidencialista|sistemes presidencialistes]] i estats amb el [[sistema de Westminster]], ofereix l'avantatge de reforçar el vincle entre una circumscripció i el diputat que la representa, però fomenta el [[bipartidisme]]{{sfn|Bosch|2004|p=28}} perquè els partidaris d'opcions minoritàries sovint es veuen obligats a decantar-se per un partit diferent del que realment prefereixen, simplement perquè aquest no té possibilitats de ser la llista més votada.<ref name="CMO">{{ref-web| títol = Eleccions mitjançant el vot d'aprovació. Un experiment en les Eleccions Generals Espanyoles de 2011 | autor = Camps, R.; Mora, X.; Oliver, M | editor = Universitat Autònoma de Barcelona | url = http://sct.uab.cat/estadistica/sites/sct.uab.cat.estadistica/files/ege2011.pdf | format = PDF | data = 27 novembre 2011 | consulta = 2 gener 2015}}</ref>
 
[[Fitxer:Gerrymandering 9-6.png|thumb|Quan es fa servir aquest sistema, el mateix nombre de vots pot tenir un impacte molt diferent en el repartiment d'escons segons com es delimitin les circumscripcions.]]
Com que l'escrutini uninominal majoritari no permet que diversos partits formin una coalició en una mateixa circumscripció tret que es presentin en una llista única, la [[fragmentació de vot]] té un impacte més significatiu que en altres sistemes.<ref name="VS">{{ref-web|títol= Advantages and disadvantages of FPTP system |editor= ACE Electoral Knowledge Network |consulta= 30 gener 2015 | url = https://aceproject.org/ace-en/topics/es/esd/esd01/esd01a/esd01a01 |llengua= anglès}}</ref> Per exemple, si hi ha una llista d'[[esquerra (política)|esquerres]] que obté el 35% dels vots i dues llistes de [[dreta (política)|dretes]] que obtenen el 34% i el 31%, respectivament, serà la llista d'esquerres la que representi la circumscripció al Parlament, encara que el 65% dels votants hagi donat suport a una llista de dretes. Un exemple pràctic d'això és l'[[elecció parcial d'Eastleigh de 2013]] ([[Regne Unit]]), en la qual la fragmentació de vot entre les llistes de dretes permeté que s'imposés el candidat centrista tot i aconseguir només el 32,06% dels vots.<ref name="Eastleigh">{{ref-web|títol= Eastleigh by-election: Lib Dems hold on despite UKIP surge |editor= [[BBC]] | data = 1 març 2013 |consulta= 6 maig 2015 | url = http://www.bbc.com/news/uk-politics-21625726 |llengua= anglès}}</ref>
 
[[Fitxer:Gerrymandering 9-6.png|thumb|Quan es fa servir aquest sistema, el mateix nombre de vots pot tenir un impacte molt diferent en el repartiment d'escons segons com es delimitin les circumscripcions.]]
L'escrutini uninominal majoritari produeix un percentatge molt elevat de [[vot perdut|vots perduts]], és a dir, vots que no tenen cap mena d'impacte en el resultat final de l'elecció. Les particularitats [[matemàtiques]] del sistema fan que la proporció de vots perduts sempre superi el 50%, molt per sobre del percentatge que es dóna en sistemes electorals de [[representació proporcional]].<ref name="LDP">{{cita llibre | autor = Christensen, R | títol = Ending the LDP Hegemony: Party Cooperation in Japan | editorial = University of Hawaii Press | data = 2000 | pàgina = 38–39 | isbn = 9780824822958 | llengua = anglès | url = https://books.google.cat/books?hl=ca&id=FEyBvmGFyU0C&dq=wasted+vote+%2250+percent%22&q=%22more+than+50+percent+wasted+votes%22#v=snippet&q=%22more%20than%2050%20percent%20wasted%20votes%22&f=false}}</ref>