Tràveling: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Tipus de tràvelling |
Apartat d'història. Traducció del fracés |
||
Línia 6:
Cal no confondre un tràveling amb un [[zoom]]. En aquest darrer la [[Càmera de cine|càmera]] no es mou, simplement es dóna un desplaçament òptic a partir de l'ús de l'[[objectiu]]. Visualment, un tràveling dóna una major sensació de moviment i el [[zoom]] genera una petita distorsió òptica als marges de la imatge.
== Història ==
El primer moviment de càmera de la història del cinema s’atribueix a [[Alexandre Promio]], quan l’any 1896 va filmar [[Venècia]] navegant amb una gòndola pel [[Gran Canal|Grand Canal]] de la ciutat. Cal destacar que Promio fou l’operador dels [[germans Lumière]].
Després d’això molts altres vehicles com vaixells, automòbils, trens, ascensors, funiculars, cintes de córrer, trineus, aeròstats, o més endavant, avions o drons, van ser utilitzats per moure la càmera. [[Georges Méliès]] també va incorporar moviments d’objectes per crear efectes semblants als del tràveling, i ho va fer per crear efectes d’engrandiment, com el que fa en ''[[L’home del cap de goma]],'' o efectes de desplaçament, com el que fa a ''V[[Viatge a la lluna|iatge a la Lluna]].'' Per fer-ho, Méliès posava l’objecte que volia engrandir en un carro que es desplaçava cap a la càmera, el que vindria a ser el contrari d’un tràveling.
El 1903, Alfred Collins, qui va treballar a [[Gaumont|Gaumont,]] va realitzar a ''[[El partit del fugitiu]]'' una persecució de cotxes en que es passava d’un cotxe a l’altre, muntatge mai vist fins llavors. Per tal que el públic pogués entendre la simultaneïtat de plans, indicava la transició d’un cotxe a l’altre amb subtítols que deien quin cotxe era quin: el perseguit o el perseguidor.
L’any 1912, moltes pel·lícules nord-americanes recorren a una sèrie de preses amb moviment i es van deixar d’usar subtítols per explicar l’encreuament d’imatges des de la primera pel·lícula de [[D. W. Griffith]], ''[[Les aventures de Dollie|Les aventures de Dollie]]'', perquè les accions simultànies passaven en diferents escenaris. En fer servir diferents escenaris naixia el muntatge paral·lel, i el públic va començar a entendre la mescla de plans. ''[[El cuirassat confederat]]'', dirigida per [[Kenean Buel]], ''[[La noia i la seva promesa]]'' i ''[[la Bèstia a la Badia]]'', realitzades per D. W. Griffith començaven a tenir una càmera en moviment.
També l’any 1912, [[Oscar Apfel]] va realitzar un film per [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]] on hi apareixien flash-backs, ''Le Passant.'' En aquest film es deixen enrere les persecucions que hi havia hagut fins llavors, i es fan servir els tràvelings psicològics, tal com se’ls coneix a la dècada dels anys cinquanta. Apfel opta per moure la càmera cap endavant i cap enrere sobre un carro que s’acosta o s’allunya de l'actor quan té alguns flash-backs.
Dos anys després, l’any 1914, l'italià [[Giovanni Pastrone]] va fer servir un mètode de tràveling descriptiu per fer la seva pel·lícula ''[[Cabiria]]''. En aquesta film la càmera es mou diverses vegades davant d’un escenari o un grup d’actors per plasmar i descriure amb detall la situació de l’escena.
Malgrat aquesta primera introducció en el moviments de càmera, el tràveling<ref>{{Ref-web|url=http://devenir-realisateur.com/mouvement/travelling/|títol=Le travelling - Mouvements de caméra sur devenir-realisateur.com {{!}} Blog et cours de cinéma|consulta=2016-11-27|editor=devenir-realisateur.com}}</ref> no apareix fins la dècada dels anys vint. El mot tràveling és un anglicanisme, encara que els anglòfons tenen termes més precisos per parlar de diferents tràvelings: ''tracking shot'' quan la càmera segueix un objecte (pot moure’s el suport de la càmera o no), ''dolly shot'' quan la càmera està muntada en una mena de cotxe; ''trucking shot, booming'' i ''craning'' quan la càmera es munta en unes grues; ''crabbing,'' quan la càmera es mou de costat en forma cranc; etc.
== Tipus de tràveling ==
* '''Travelling de profunditat d'aproximació:''' la càmera es trasllada d'un pla llunyà a un altre de més proper. Sol tenir una funció psicològica i dramàtica.
* '''Travelling de profunditat d'allunyment:''' La càmera s'allunya d'un motiu enquadrat des de molt a la vora. Té una funció descriptiva, dramàtica.
Linha 17 ⟶ 32:
* '''Drone'''
==
{{commonscat}}
* [http://llenguatgecinematografic.wordpress.com Llenguatge cinematogràfic]
| |||