Usuari:Primera merlinada/proves: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Proves d'usuari}} <!-- EDITEU A CONTINUACIÓ --> La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava al tèxtil. Començà a construir-se el 1890...».
 
(Cap diferència)

Revisió de 11:44, 28 nov 2016

La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava al tèxtil. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l'antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare Joan Güell anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona). La causa d’aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1885, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva [1].

Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX. Aquest capítol, en plena revolució industrial [2], va passar al mateix temps que el papa Lleó XIII publicava l’encíclica Rerum novarum. En aquest text es constata que l’Església veia el món obrer amenaçat pel socialisme i l’anarquisme, que defensaven l’ateisme. Els Güell, en línia amb el que proclamava el papa, van col·locar per als obrers tots els serveis que creien que necessitaven per a la seva vivència cristiana.

Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. Personalment, s'encarregà del disseny de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.

  1. Farràs, Andreu. Els Güell (en català). 1a. Edicions 62, Maig 2016. ISBN 978-84-297-7501-3. 
  2. Ràfols, Assumpta; Ràfols, Oriol. Història i vida de l'Església (en català). 8a. Roger de Llúria, 5 - 08010 Barcelona: Editorial Claret, 8/6/2000, p. 103. ISBN 84-8297-418-1.