Sant Sebastià màrtir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
|||
Línia 97:
===Veneració per la comunitat homosexual===
El sant ha esdevingut una icona de la comunitat homosexual, hi ha hagut un veritable culte homoeròtic a la seva imatge artística, també
literària, que ha sigut modelada per la tradició homosexual. La seva figura va viure una revitalització a principis del [[segle XX]] dins del moviment [[Decadentisme|decadentista]],
Els motius que van portar al reconeixement de la figura de
Línia 103:
martiri. Les representacions artístiques rememoren la bellesa clàssica,
hi impera la puresa i l'harmonia; la bellesa masculina fou una de les
reivindicacions del segle XX, n'és un exemple la pel·lícula de [[1976]] ''[[Sebastiane]]'' de [[Dereck Jarman]],
on reivindica la bellesa de l'home amb una mirada homosexual, que troba
en el cos d'un altre home el plaer i el desig, defugint de les visions,
Línia 117:
protagonista reconeix haver tingut la seva primera masturbació davant
d'una imatge de sant Sebastià. La figura del sant va despertar l'interès
de molts altres artistes, com [[Federico García Lorca]] i [[Salvador Dalí i Domènech|Salvador Dalí]],
que intercanviaren papers i dibuixos sobre el màrtir romà (en resposta a la "Oda a Salvador Dalí" que Lorca li havia dedicat mesos abans, Dalí va batejar amb el títol de
tot va interessar a les dones, i serviria per reclamar la figura d'una
santa Sebastiana sense prejudicis, mostrant trets de feminisme.{{sfn|Aliaga|any = 2001|pp = 201-203}}
Línia 125:
empestats, aquesta característica seva va ser extrapolada a la malaltia
que ha sigut anomenada, curiosament, «la pesta del segle XX», és a dir
la sida. Hi ha artistes que han explorat aquest vessant, i per
l'homosexual [[Ron Athey]] ha utilitzat el mite del martiri en una ''[[Performance]]'',
amb una visió totalment renovada i fins i tot una mica esgarrifosa,
| |||