Technicolor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 17:
[[:en:Herbert_Kalmus|Herbert Kalmus]], convençut de què els processos de color additiu no tenien futur, va centrar la seva atenció en els processos de color sostractiu, culminant en el que seria conegut com a ''Procés 2'', batejat també pels acadèmics com a Technicolor de dues tires (tot i que aquest terme també se sol aplicar erròniament al procés anterior i al posterior). Aquest procés va ser estrenat l’any 1922.
 
De la mateixa manera que abans, la càmera especial de Technicolor utilitzava un separador de llum que exposava simultàniament dos fotogrames d’una sola tira de pel·lícula en blanc i negre, un dels fotogrames sota un filtre verd i l’altre sota un filtre vermell.  La diferència era que el negatiu en dos components ara s’utilitzava per a produir una pel·lícula en color sostractiu. Com que els colors estaven físicament presents en la còpia, no es requeria un equipament de projecció especial i la correcta visualització de les dues imatges no depenia de l’habilitat de la persona que s’encarregava de la projecció.
El sistema era similar en el mecanisme de prisma, però variava en la impressió de la pel·lícula. Les dues tires de film, una filmada en vermell i l'altra en verd, eren d'un gruix inferior a l'habitual, i s'enganxaven, formant amb la seva unió la imatge en color. Es va utilitzar per rodar fragments de super-produccions de l'època com ''Els deu manaments'' (1923), ''El fantasma de l'òpera'' (1925) o ''[[Ben Hur (pel·lícula del 1959)|Ben Hur]]'' (1925). El Procés 2 va deixar d'usar-se el 1928, sent a més la seva darrera producció,''The Cavalier'' (1928), la primera que va incloure una [[banda sonora]], encara que només amb música i efectes sonors.
 
Els fotogrames exposats sota del filtre verd s’imprimien en una pel·lícula en blanc i negre, mentre que els fotogrames exposats sota del filtre vermell s’imprimien en una altra pel·lícula. Davant la novetat, cada pel·lícula es canviava químicament de color aplicant-se un color complementari al del filtre corresponent, tint vermell per a les imatges de filtre verd i tinc verd per a les filtrades en vermell. A diferència del tint, que afegia un vel uniforme de color a la imatge completa, el canvi químic de colors reemplaçava la plata de la imatge en blanc i negre per una matèria acolorida translúcida, de forma que les zones fosques quedaven fortament acolorides i els tons intermedis s’acolorien proporcionalment. Les dues tires, fetes d’un gruix inferior a l’habitual, s’enganxaven de manera superposada per tal de crear la còpia de projecció en color.
 
El sistema era similar en el mecanisme de prisma, però variava en la impressió de la pel·lícula. Les dues tires de film, una filmada en vermell i l'altra en verd, eren d'un gruix inferior a l'habitual, i s'enganxaven, formant amb la seva unió la imatge en color. Es va utilitzar per rodar fragments de super-produccions de l'època com ''Els deu manaments'' (1923), ''El fantasma de l'òpera'' (1925) o ''[[Ben Hur (pel·lícula del 1959)|Ben Hur]]'' (1925). El Procés 2 va deixar d'usar-se el 1928, sent a més la seva darrera producció,''The Cavalier'' (1928), la primera que va incloure una [[banda sonora]], encara que només amb música i efectes sonors.
 
En aquest mateix [[1928]], només un dia després de ''The Cavalier'', es va estrenar la primera pel·lícula que feia servir el ''Procés 3'', titulada ''The Viking''. El procés, que utilitzava un sistema similar de filmació als anteriors, es basava a aplicar a cada pel·lícula una substància gelatinosa que enduria.