Revisió del 17:04, 9 gen 2016 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot insereix {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Komenda ← Edició anterior		Revisió del 19:12, 28 nov 2016 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits fusió sense oposició Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Kingsborough.jpg\| thumb \| 200px \| [[Còdex Kingsborough]]: un "[[encomendero]]" abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per [[Lord Kingsborough]].]] ~~{{fusió a\|Comanadoria\|data=març de 2014}}~~ ~~Durant~~La '''comanadoria''' o '''comanda'''.<ref name="">{{optimot\|Comanadoria\|Comanadoria}}</ref> era una institució característica de l'[[edat mitjana]], ~~les comandes eren~~sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als [[Orde militar\|ordes militars]], al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les. Les comandes van esdevenir autèntiques circumscripcions dels ordes militars. ▼ '''Comanda''' fou una institució socioeconòmica per mitjà de la qual un grup d'individus havia de retribuir a un altre grup menys nombrós a través del treball, amb espècies o per algun altre mitjà, per tal de gaudir d'un bé o per alguna prestació que hagués rebut. La ''encomienda'' va ser una institució que els castellans van crear a [[Amèrica]] per evitar els abusos que els colonitzadors infligien als [[indígena\|indígenes]], sent un dret atorgat pel monarca a favor del ''[[Comanador (colonitzador)\|comanador]]''), el qual rebia tots els pobles conquerits, a canvi d'encarregar-se de recaptar els impostos i les taxes que els indis havien de pagar a la [[monarquia]]. El comanador tenia l'obligació de vetllar pel benestar dels indígenes, tant en l'àmbit espiritual, com en el terrenal, assegurant la seva protecció i el seu adoctrinament cristià.<ref name="Black1995">{{ref-llibre\|autor=Nancy Johnson Black\|títol=The frontier mission and social transformation in western Honduras: the Order of Our Lady of Mercy, 1525-1773\|url= http://books.google.cat/books?id=OVhH0V-tv8MC&pg=PA34\| consulta= 5 juny 2011\|any=1995\| editorial=BRILL\|isbn=9789004102194\|pàgines=34–}}</ref> Les comandes van evolucionar en un sistema de treball forçat per als indígenes en benefici dels comandadors castellans o criolls.<ref>[[Joaquín García Icazbalceta\|García Icazbalceta, Joaquín]] '' "Col·lecció de documents per a la història de Mèxic" '' "Carta del llicenciat Francisco Ceynos, oïdor de l'audiència de Mèxic, a l'emperador." 22 juny 1532 [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/06922752100647273089079/p0000021.htm # 61 text en la web] Cervantes Virtual</ref> ▲Durant l'[[edat mitjana]] les comandes eren territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als [[Orde militar\|ordes militars]], al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les. Les comandes van esdevenir autèntiques circumscripcions dels ordes militars. A l'[[edat moderna]] les comandes van continuar subsistint de la mateixa manera que ho havien fet a l'edat mitjana i fins al [[segle XIX]] quan va ser desballestat l'estat feudal per crear l'estat modern. == Referències == També és important veure com la comanda, en castellà [[encomienda]], va ser una institució que els castellans van crear a [[Amèrica]] per evitar els abusos que els colonitzadors infligien als [[indígena\|indígenes]]. En una comanda americana (també n'hi havia a [[Filipines]]) els indígenes treballaven i rebien una retribució equitativa, a més de rebre evangelització. Amb tot, les comandes van evolucionar en un sistema de treball forçat per als indígenes en benefici dels comandadors castellans o criolls. {{referències\|2}} == Vegeu també == * [[Comanador (religiós)]] * [[Comanadoria]] * [[Castellania d'Amposta]] Llista de les comandes de la Castellania d'Amposta de l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]] * [[Priorat de Catalunya]] Llista de les comandes del Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem

Comanda: diferència entre les revisions