El '''xafiisme''' —en [[àrab]] '''الشافعية''', ''ax-xāfiʿiyya'', '''المذهب الشافعي''', ''al-maḏhab ax-xāfiʿī'', o '''الفقه الشافعي''', '''al-fiqh ax-xāfiʿī'''— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del [[fiqh]]) de l'[[Islam]] [[sunnita]], juntament amb el [[hanbalisme]], el [[hanafisme]] i el [[malikisme]]. Va ser fundada al [[segle VIII]] per [[Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií]] ([[767]]-[[820]]),<ref name="gec">{{GEC|0151416|xafiïta}}</ref> i proposa, a grans trets, un retorn fidel i lliurat a l'esperit primitiu de l'[[Alcorà]] i a la tradició observada pel [[Muhàmmad|Profeta]] i els seus primers companys. Molt estesa per [[Bahrain]], els dos [[Ièmen]]s, part d'[[Egipte]], el [[Daguestan]] i una bona part de l'Àsia oriental i central, actualment és dominant als països musulmans del [[sud-est asiàtic]], com ara [[Indonèsia]], [[Malàisia]], [[Tailàndia]], [[Singapur]], [[Myanmar]] i part de les [[Filipines]].<ref name="gec"/><ref name=unc1>[http://veil.unc.edu/religions/islam/law/ Jurisprudence and Law - Islam] Reorienting the Veil, University of North Carolina (2009)</ref>
