Obre el menú principal

Canvis

17 bytes afegits ,  fa 2 anys
Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, segle XV → {{segle|XV}} , segle XVI → {{segle|XVI}} , segle XIII → {{segle|XIII}}, segle XII → {{segle|XII}} AWB
 
== Economia ==
La zona principal permetia l'agricultura sense cap sistema de rec artificial. La ramaderia, sobretot d'ovelles i cabres, també es desenvolupava a la regió. La població del país fou [[hurrites|hurrita]] i [[amorites|amorita]].
 
== Etimologia ==
Mittani fou, probablement, un terme nadiu del país. Els hitites anomenaven al país ''[[Hurri]]'' o ''[[Khurri]]'' (potser ''Hurla'') i un text de [[Mursilis I]] ({{segle |XVI}} aC) esmenta un "reis dels hurrites". Els assirioaccadians l'esmenten com ''[[Hanigalbat]]'' ([[Khanigalbat]]) i els assiris no van usar el nom ''Mittani'' fins a una època en què ja el regne no existia (indicant llavors un terme geogràfic i no polític). Els egipcis l'esmenten com ''[[Naharina]]'' (en acadià vol dir "riu"). Mittani és esmentat per primer cop a les fonts egípcies vers el 1480 aC, en les memòries d'un oficial egipci anomenat ''Amememhet'', que va servir sota [[Amenhotep I]] (vers 1525-1504 aC) i potser els seus dos successors.
 
== Població ==
 
Se suposa la població [[hurrites|hurrita]], i la classe dirigent, [[indoària]], però vers el [[1500 aC]] la família reial ja parlava l'hurrita, segons les [[cartes d'Amarna]] tot i portar noms indoaris. Persones amb nom hurrita estan testimoniades en una gran zona de Síria, regions que no pertanyien inicialment a Mittani. Al {{segle |XIV}}, nombroses ciutats de [[Síria]] i [[Canaan]] foren governades per persones amb noms hurrites, però aquests governants no tenen vinculació coneguda amb Mittani i les diferències dialectals i religioses (els diferents panteons) suggereixen un desenvolupament separat.
 
== Història ==
El primer rei identificat en fou Kirta, al qual va seguir el seu fill Shuttarna I. [[Barattarna]] o Parattarna de Mitanni es va expandir a l'oest i va dominar el Regne d'Alep; el rei Idrimi d'[[Alalakh]] va esdevenir el seu vassall; després s'hi van sotmetre els reis de [[Kizzuwatna]] i d'[[Arrapha]]; abans del 1500 aC dominava sobre [[Assíria]]. Durant el Regne de Sausatatar, les lluites internes dels hitites els va mantenir a l'interior d'Anatòlia i el Regne d'[[Isuwa]], a més de Kizzawatna, fou aliada dels hurrites contra els hitites.
 
Després d'uns anys de combats, a mitjan {{segle |XV}} aC, es va establir un ''statu quo'' amb els egipcis a Síria, i els dos estats van esdevenir aliats, bona relació testimoniada en temps de [[Shuttarna II]], que va enviar la seva filla Kilu-Hepa per casar amb el faraó [[Amenhotep III]].
 
A la mort de Shuttarna, van esclatar les lluites per la successió. [[Tushratta]], fill de Shuttarna, va aconseguir el poder quan ja les relacions amb Egipte s'havien refredat i els hitites iniciaven una fase expansiva ([[Imperi Hitita Nou|Imperi hitita nou]]). [[Assíria]] es va independitzar i l'hitita [[Subiluliuma I]] va poder establir reis vassalls a les fronteres, regnes que abans eren tributaris de Mitanni.
 
A mitjan {{segle |XIII}}, van esclatar noves lluites successòries amb els assiris i els hitites, afavorint diferents candidats. Els hitites van conquerir [[Washukanni]] i van instal·lar-hi el seu pretendent afavorit Shattiwaza o [[Mattiwaza]], fill de Tushratta, que va esdevenir vassall del gran rei hitita, però el regne va quedar reduït a la regió central del riu Khabur. La situació es va mantenir igual per un temps fins que, el 1270 aC, Assíria va conquerir Mittani que finalment fou annexionat i convertit en el virregnat o província d'Hanigalbat.
 
El govern fou confiat al gran visir i membre de la família reial Ili-ippada, que va prendre el títol de rei (''sharru'') d'Hanilgalbat, i va residir en una ciutat construïda pels assiris com a centre administratiu regional al lloc de la moderna Tell Sabi Abyad. Les seves funcions foren, de fet, assumides pel seu ajudant Tammitte. Els assiris van mantenir-hi el control polític i militar i també el comercial, ja que en les transaccions que es coneixen no apareixen noms hurrites.
 
Després del govern d'Ili-ippada, que va acabar vers el 1243 aC, amb el nou rei assiri [[Tukultininurta I]] (vers 1243-1207 aC) es van produir més deportacions des d'Hanilgalbat (Mitanni) vers [[Assur]], potser per la construcció d'un nou palau reial a la capital assíria. Les inscripcions assíries esmenten en aquests anys l'atac hitita a la província i les excavacions arqueològiques presenten un nivell de certa destrucció, però no es pot assegurar que correspongui a aquestes lluites. Progressivament, la província fou arameïtzada i l'ús de l'hurrita desaconsellat.
 
La capital assíria de la província, a Tell Sabi Abyad, va quedar deserta en la primera meitat del {{segle |XII}} aC.
 
La província fou ocupada pels mushku o [[mushki]] vers el [[1150 aC]].
* [[Shattuara II]] (fill o nebot), vers 1280-1270 aC.
* Ili-Ipada, vers 1270-1240 aC (virrei amb títol de rei d'Hanigalbat).
 
 
{{commonscat}}
300.045

modificacions