Obre el menú principal

Canvis

Canvis menors, neteja AWB
{{Infotaula Patrimoni Immaterial
|nom =Misteri d'Elx [[fitxerFitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|Creu de Sant Jordi 1984|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]]
|imatge =Misterio de Elche.jpg
|peu =Descens de l'àngel en la Magrana
|ID_immaterial=00018
|regió =Europa i Amèrica del Nord
|coordenades = {{coord|38|16|01|N|0|41|54|O|display=inline,title}}
|any =2001
|localització = Elx
|data_celebració= 14 i 15 d'agost; 1 de novembre
}}
El '''Misteri d'Elx''' (també anomenat localment '''La Festa d'Elx''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assumpció]] i Coronació de la [[Mare de Déu]] que se celebra a [[Elx]] des de l'[[edat mitjana al País Valencià|edat mitjana]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatitzada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>
 
L'obra es divideix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elx|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del [[segle XV]], contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elx musulmà]] en [[1265]] i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de desembre]] de [[1370]], en la propera localitat costanera de [[Santa Pola]].
Tots i cadascun dels personatges són representats per homes; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mitjana]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaixement]].
 
El 18 de maig de [[2001]], la [[UNESCO]] el va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat''. Alguns altres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], enel [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, enel [[1980]]; la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]]; així com la ''Corbata de l'Ordre d'[[Alfons X el Savi]] del Ministeri d'Educació i Ciència, enel [[1988]]; i "Corbata de l'Ordre d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Afers exteriors, enel [[1990]], etc.
 
==Obra==
El suport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elx més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de 1709. <ref>{{Ref-llibre |cognom=Gómez Muntané &Massip Bonet |nom=Maricarmen &Francesc |títol= Misteri d’Elx / Misterio de Elche. Consueta de 1709|url= https://www.academia.edu/4216545/El_Misteri_dElx-_Misterio_de_Elche|llengua= castellà | editorial=Tirant lo Blanch |data=2010 |isbn=9788498767391}}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Massip Bonet |nom=Francesc |títol=La Festa d’Elx i els misteris medieval europeus |url= https://www.academia.edu/4210311/La_Festa_dElx_i_els_misteris_medievals_europeus |llengua= català | editorial=Ajuntament d’Elx |data=1991 |isbn=8477849080}}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Quirante Santacruz |nom=Luis |títol=Del teatro del Misteri al misterio del teatro |url= http://books.google.cat/books?id=B7LoQvi4cR8C&pg=PA64&dq=El+Consueta&hl=ca&sa=X&ei=pBgMUYujK_SW0QXipYHoBg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=El%20Consueta&f=false |llengua= castellà | editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.63-64 |isbn=8437051495}}</ref>
 
===Jornada Primera===
També anomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença amb Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'església. L'Arxipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una mena de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Passions i misteris | editor = [[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b20ff62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD | consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
Una volta al cadafal, s'enfila dalt del llit i s'hi agenolla mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se amb el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on davalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en vuit gallons en el seu descens, a l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
D'aquesta manera, Elx és una de les poques ciutats que compta amb un equipament cultural d'aquesta tipologia, com també poden visitar-se a [[Algemesí]] -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, [[Morella]] -a les Sexennals-, [[Vilafranca del Penedès]] -dedicada a la Festa Major de Sant Fèlix- i [[Tarragona]] -dedicada a les [[Festes de Santa Tecla de Tarragona|Festes de Santa Tecla]]-. També s'està preparant un equipament similar a [[Vilanova i la Geltrú]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Antonio de Ribera]]
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.rialc.unina.it/elx.htm Misteri d'Elx a RIALC]
* [http://www.lafesta.com/ La Festa]
* [http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elx]
* [http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elx]
* [http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elx]
 
{{Creus de Sant Jordi 1987}}
305.338

modificacions