Diferència entre revisions de la pàgina «Commodore International»

== Història ==
 
Fundada el 1954 per [[Jack Tramiel]],<ref>[http://www.commodore.ca/history/company/brief_history_of_commodore_computer.htm Commodore: A Brief History]</ref> Commodore era ununa personatgeempresa importantfamiliar enque elmanufacturava campmàquines d'[[ordinadorescriure. personal]]/[[microordinador|domèstic]]A aprincipis ladels [[dècada70s delel 1980]].Japó manufacturava Lmàquines d'empresaescriure ésmés tambébarates conegudaque sotales elque nomes produïen a estats Units, de lamanera sevaque divisióvan abandonar el negoci de R&Dles (Recercamàquines d'escriure i Desenvolupament),van '''Commodoreadoptar Businessel Machines'''negoci (CBM)de les calculadores. CommodoreAmb l'aparició dels microprocessadors de primera generació, el preu de les calculadores va desenvoluparcaure i comercialitzar el [[Japó tornava a produïr més barat. L'any 1976 Commodore 64]]va (1982)adquirir MOS Technologies, [[microordinador]]que campióes mundialdedicaven dea produir circuits integrats i el microprocessador vendes6502.<ref>[http://www.old-computers.com/museum/computer.asp?c=98 CommodoreAquesta 64]</ref>adquisició Laincloïa fallidaestocs de l'empresaMOS hai estatpersonal declaradaque eles 1994,va peròunir desa les files de llavorsCommodore. Aquell mateix any, vanChuck haverPeedle, moltesun temptativesenginyer de reviureMOS elsi seusdissenyador sistemesdel [[Amiga]].microprocessador L'empresa6502, va ressorgirconvèncer aJack meitatTramiel, delel 2000fundador de Commodore, desprésque d'unesel quantesmercat fusionsde ambles ''Yeahronimocalculadores Mediaestava Venturesperdut Inc.'',i ''SATXSque Communicationsla BV''nova iruta ''Tulipde Computersl''.<ref>Janempresa Libbenga.havia d''[http://www.channelregister.co.uk/2008/04/18/commodore_lawsuits/ésser Commodoreel goesdesenvolupament titsup (again)]d'',ordinadors. "PCTramiel Builder",autoritzà [[18Peedle d'abril]]per dedesenvolupar [[2008]]un microordinador.</ref>
 
=== Commodore PET ===
 
Peedle usà com a base l'ordinador kit que havia desenvolupar per MOS, el KIM-1, i el dotà de teclat alfanumèric, pantalla de 9 polzades, emmagatzematge de cassette i dos ports IEEE-488. El resultat fou el Commodore PET 2001, el primer microordinador comercial complet. Dit ordinador usava el Microsoft Basic 1.0 com a sistema operatiu en ROM i comptava amb una memòria d'entre 4 i 8 Kb de RAM. Tot i el seu èxit inicial, els usuaris no els va agradar el teclat de xiclet que usava el PET.
 
Això va portar a la segona iteració de la línia PET, la línia 3000; amb una pantalla de fòsfor verd en comptes de blau, teclat mecànic (la sèrie B de negoci, i la sèrie N amb caràcters gràfics), el datassette extern i el Microsoft Basic 2.0. Aquesta segona versió no diferia massa en la placa base respecte el PET 2001, excepte que ara es comercialitzava amb 8Kb, 16Kb i 32Kb de memòria RAM. Aquesta va ser la primera línia de PETs en comercialitzar-se fora dels Estats Units sota el nom de CBM en comptes de PET.
 
Per intentar mantenir-se en el mercat professional, Commodore va dotar el Commodore PET d'una pantalla de 80 columnes respecte les 40 que tenia. Això comportava usar una pantalla de 12 polzades i un controlador de CRT 6545. Aquest canvi, tot i que fou beneficiós en un principi, va portar incompatibilitat en molts programes que usaven una instrucció per accelerar l'escriptura en pantalla. En la nova línia de PETs dita instrucció podia provocar danys físics a la pantalla. Commodore comercialitzà aquesta nova generació de PETs com a CBM series 4000 i 8000. En les dues sèries les plaques són iguals, però uns jumpers determinen si el controlador CRT escriu 40 o 80 columnes, a més que la sèrie 4000 usà teclat gràfic mentre que la sèrie 8000 usà teclat professional. El microsoft Basic usat en ambdues sèries fou el Microsoft Basic 4.0, i es comercialitzaren amb 8, 16 i 32Kb de RAM. Més endavant el 8032 (sèrie 8000 de negoci, 32Kb de RAM) fou ampliat amb 64Kb de RAM addicionals, comercialitzat com a 8096; la seva versió millorada com a 8296.
 
=== Commodore VIC-20 ===
 
Tot i l'èxit del PET en l'àmbit professional, l'objectiu de Tramiel era introduir un ordinador a cada casa. Després de l'introducció de l'Apple II, Commodore buscava construïr un ordinador en color que fos econòmic. Tot i que es van equipar prototips de PET amb dispositius i pantalles que aconseguien sortida en color, Commodore volia desvincular-se del PET, i l'any 1980 van crear un ordinador en color anomenat VIC-20. Aquest ordinador tenia 16 Kb de RAM, Basic 2.0 i 16 colors proporcionats per la VIC, el circuit integrat que gestiona les entrades i sortides analògiques de la màquina. El VIC-20 va ser el primer ordinador en vendre més d'un milió d'unitats, sent 3.1 durant tota la seva vida comercial.
 
=== Commodore 64 ===
 
Després de l'èxit del VIC-20, Commodore comercialitzà el Commodore 64 (C64) l'any 1982, amb 64Kb de RAM i la VIC-2 com a xip de vídeo. El Commodore es convertí en el microordinador més venut de tots els temps, tot i que hi ha discrepància en les xifres, s'estima que es vengueren entre 17 i 30 milions d'unitats en tota la seva vida comercial.
 
=== Dissolució i refundació ===
 
La fallida de l'empresa ha estat declarada el 1994, però des de llavors, van haver moltes temptatives de reviure els seus sistemes [[Amiga]]. L'empresa va ressorgir a meitat del 2000, després d'unes quantes fusions amb ''Yeahronimo Media Ventures Inc.'', ''SATXS Communications BV'' i ''Tulip Computers''.<ref>Jan Libbenga. ''[http://www.channelregister.co.uk/2008/04/18/commodore_lawsuits/ Commodore goes titsup (again)]'', "PC Builder", [[18 d'abril]] de [[2008]].</ref>
 
== Línia de productes ==
23

modificacions