Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
[[Fitxer:Catalonia Terrassa mNATEC MaquinaDeVapor.jpg|thumb|200px|[[Màquina de vapor]] de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del [[Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya]] a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del [[vapor d'aigua]] per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el [[carbó]])]]
 
La '''Revolució Industrial ANUMENADA suraaaaaaaaaaaaaaaaa laencina'''
 
Aquestaés revolució marcà una ruptura en el curs de laun conj[[història|a]] i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per [[Energia (societat)|energia]]. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova [[classe social]], la [[classe obrera]], que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitatsforagmacions delsocials camp,de impulsàgran l'aparicióabast: la conversió de novescomunitats ideologiesrurals [[liberalisme|liberals]]en urbanes i [[socialisme|socialistes]],l'aparició quede configuraren el mónnoves [[Edatclasse contemporàniasocial|contemporaniclasses socials]].
és un conjunt de canvis [[economia|econòmics]] ([[capitalisme]]), [[societat|socials]] ([[burgesia|ordre burgès]]) i [[tecnologia|tecnològics]] que es van produir inicialment a la [[Gran Bretanya]] en la segona meitat del [[segle XVIII]]. Els avenços tècnics —sobretot la [[màquina de vapor]]—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del [[1750]] i els canvis que s'aplicaren a l'[[agricultura]] menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del [[tèxtil]], el [[carbó]] i el [[ferro]].
 
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la [[història]] i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per [[Energia (societat)|energia]]. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova [[classe social]], la [[classe obrera]], que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies [[liberalisme|liberals]] i [[socialisme|socialistes]], que configuraren el món [[Edat contemporània|contemporani]].
 
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus—malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als [[Estats Units]] i el [[Japó]]; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.<ref>Russell Brown, Lester. ''Eco-Economy'', James & James / Earthscan. ISBN 1-85383-904-3 [http://books.google.cat/books?ie=UTF-8&vid=ISBN1853839043&id=5aCyfUsHM6kC&pg=PA93&lpg=PA93&sig=1dsUat9P_-9dWWVRMpPt1udT8DQ it Googlebooks]</ref> A partir del [[1870]], es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema [[capitalisme|capitalista]] quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada [[segona revolució industrial]]. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a [[vaixell]]s i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del [[motor de combustió]] interna i l'[[energia elèctrica]].
 
Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. [[Eric Hobsbawm]] defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840,<ref>[[Eric Hobsbawm]]. ''The Age of Revolution: Europe 1789–1848'', Weidenfeld & Nicolson Ltd. ISBN 0-349-10484-0</ref> mentre que [[T. S. Ashton]] manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.<ref>Joseph E. Inikori. ''Africans and the Industrial Revolution in England'', Cambridge University Press. ISBN 0-521-01079-9 [http://books.google.cat/books?ie=UTF-8&vid=ISBN0521010799&id=y7rhKYWhCyIC&pg=PA102&lpg=PA102&sig=zOPr9UkQv258KyhCkuFM0abERnI Read it]</ref>
{{història universal}}
 
== Definició ==
 
El concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que modificaren la societat [[Europa|europea]] entre finals del [[segle XVIII]] i mitjans del [[segle XIX]], i també indica el gran desenvolupament industrial que comportà el triomf del [[capitalisme]] i de la societat burgesa.<ref>Ashton, T. S. ''La revolución industrial 1760-1830''. México, FCE, 1950.</ref>
 
Actualment, la majoria dels historiadors<ref>Els aspectes socials i econòmics de la revolució industrial es poden trobar a E. J. Hobsbawm: ''En torno a los orígenes de la revolución industrial''. Buenos Aires, siglo XXI, 1972. També a T. S. Ashton: ''La revolución industrial 1760-1830''. México, FCE, 1950.</ref> coincideixen a assenyalar que la Revolució Industrial fou quelcom més que el naixement de la [[indústria]] moderna. Perquè tingués lloc i produís el gran creixement econòmic que se'n derivà, calgueren una sèrie de canvis i de revolucions paral·leles que, interconnectades, constituïren el complex fenomen que coneixem com a Revolució Industrial.
 
Els canvis que, de manera conjunta, transformaren tan radicalment la vida dels éssers humans foren fonamentalment: el creixement de la població, la revolució agrícola, la revolució en el transport i el comerç, l'aplicació de la [[ciència]] a la [[indústria]], i l'ampliació de la utilització de capital.<ref> Més enllà dels canvis esmentats també calia un marc estable. Karl Polanyi, a ''La gran transformación'' (FCE, 2003), exposa la tesi d'un segle marcat per un equilibri polític internacional (absència de grans guerres entre 1815 i 1914), un equilibri monetari (sistema del patró or i absència d'[[inflació]]), i un equilibri econòmic (acceptació de l'economia de mercat).</ref> Aquests canvis demogràfics, econòmics i tecnològics generaren transformacions socials de gran abast: la conversió de comunitats rurals en urbanes i l'aparició de noves [[classe social|classes socials]].
 
Quan es fa servir la denominació en plural, les revolucions industrials designen les diferents onades d'industrialització que s'anaren succeint, ja que la Revolució Industrial fou un fenomen durador en el temps i amb una distribució geogràfica àmplia. El primer estat a industrialitzar-se fou la [[Gran Bretanya]] durant la primera meitat del [[segle XVIII]]. Més tard, a la primera meitat del [[segle XIX]], s'estén per [[Bèlgica]], [[Catalunya]], [[França]], [[Alemanya]] i els [[Estats Units]]. A la segona meitat del [[segle XIX]], arriba al nord d'[[Itàlia]], els [[Països Baixos]] i [[Rússia]]. Fora del continent europeu cal destacar el cas del [[Japó]], que es començà a industrialitzar-se a partir de [[1868]].
Usuari anònim