|
[[Fitxer:Catalonia Terrassa mNATEC MaquinaDeVapor.jpg|thumb|200px|[[Màquina de vapor]] de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del [[Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya]] a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del [[vapor d'aigua]] per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el [[carbó]])]]
hola
La '''Revolució Industrial''' és un conjunt de canvis [[economia|econòmics]] ([[capitalisme]]), [[societat|socials]] ([[burgesia|ordre burgès]]) i [[tecnologia|tecnològics]] que es van produir inicialment a la [[Gran Bretanya]] en la segona meitat del [[segle XVIII]]. Els avenços tècnics —sobretot la [[màquina de vapor]]—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del [[1750]] i els canvis que s'aplicaren a l'[[agricultura]] menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del [[tèxtil]], el [[carbó]] i el [[ferro]].
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la [[història]] i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per [[Energia (societat)|energia]]. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova [[classe social]], la [[classe obrera]], que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies [[liberalisme|liberals]] i [[socialisme|socialistes]], que configuraren el món [[Edat contemporània|contemporani]].
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus—malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als [[Estats Units]] i el [[Japó]]; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.<ref>Russell Brown, Lester. ''Eco-Economy'', James & James / Earthscan. ISBN 1-85383-904-3 [http://books.google.cat/books?ie=UTF-8&vid=ISBN1853839043&id=5aCyfUsHM6kC&pg=PA93&lpg=PA93&sig=1dsUat9P_-9dWWVRMpPt1udT8DQ it Googlebooks]</ref> A partir del [[1870]], es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema [[capitalisme|capitalista]] quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada [[segona revolució industrial]]. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a [[vaixell]]s i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del [[motor de combustió]] interna i l'[[energia elèctrica]].
Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. [[Eric Hobsbawm]] defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840,<ref>[[Eric Hobsbawm]]. ''The Age of Revolution: Europe 1789–1848'', Weidenfeld & Nicolson Ltd. ISBN 0-349-10484-0</ref> mentre que [[T. S. Ashton]] manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.<ref>Joseph E. Inikori. ''Africans and the Industrial Revolution in England'', Cambridge University Press. ISBN 0-521-01079-9 [http://books.google.cat/books?ie=UTF-8&vid=ISBN0521010799&id=y7rhKYWhCyIC&pg=PA102&lpg=PA102&sig=zOPr9UkQv258KyhCkuFM0abERnI Read it]</ref>
{{història universal}}
|
