Francis Ford Coppola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
m →‎Carrera des del 1979 fins a l'actualitat: canvis menors, replaced: 7]], '' → 7: '' AWB
Línia 45:
Encoratjat per l'èxit de les dues parts d'<nowiki/>''El padrí'', Coppola dirigí una ambiciosa versió de la novel·la de [[Joseph Conrad]], ''[[El cor de les tenebres]]'', sobre la [[Guerra del Vietnam]]. El film, ''[[Apocalypse now]]'', va patir nombrosos obstacles, inclosos [[tifons]], col·lapses nerviosos, un atac de cor de [[Martin Sheen]] i l'actitud arrogant de [[Marlon Brando]]. El film fou tan admirat com rebutjat pels crítics de cinema quan s'estrenà, i la seva despesa gairebé arruïna l'estudi de Coppola, [[American Zeotrope]]. El film documental ''Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse'', dirigida per l'esposa de Francis, Eleanor Coppola, amb Fax Bahr i George Hickenlooper, relata la crònica de les dificultats de l'equip de producció quan rodaren ''Apocalipse now''. Una nova versió ampliada considerablement (49 minuts suplementaris a partir dels elements originals) va ser distribuïda el [[2001]] amb el nom d'''[[Apocalypse Now Redux]]''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Phillips |nom=Gene D. |títol=Godfather: The Intimate Francis Ford Coppola |url=https://books.google.cat/books?id=6XBHAgAAQBAJ&pg=PA171&dq=apocalypse+now+redux&hl=ca&sa=X&ei=S4GnVJLJFdfYarvLgIgP&ved=0CC4Q6AEwAg#v=onepage&q=apocalypse%20now%20redux&f=false |llengua=anglès |editorial=University Press of Kentucky |data=2013 |pàgines=168-169 |isbn=0813146712}}</ref>
 
Malgrat tot això i una malaltia que patí Coppola durant el rodatge d'''Apocalipse Now'', realitzà nous projectes: presentà, el [[1987]], el ''remake'' del film de [[1927]],: ''[[Napoleó (pel·lícula)|Napoleó]]'' d'[[Abel Gance]], que fou editat i estrenat als [[Estats Units]] pel seu estudi. Tanmateix, el musical experimental ''[[One from the Heart]]'' (''Pressentiment''), el [[1982]], fou un gran fracàs malgrat que posteriorment ha estat considerat un film de culte.
 
El [[1986]] Coppola i [[George Lucas]] dirigiren el curt de [[Michael Jackson]] per als parcs temàtics de [[The Walt Disney Company|Disney]], ''[[Captain EO]]'', fins ara el curtmetratge més car de la història del cinema.
 
El [[1990]], dirigí ''[[El padrí III]]'', el darrer de la trilogia, que tot i no ser tan admirada pels crítics com les dues anteriors, va ser un èxit de taquilla. El film rebé una dura crítica per la presència de la inexperta filla de Coppola, [[Sofia Coppola|Sofia]], que interpretà un paper que abandonà [[Winona Ryder]] just en començar el film. La seva interpretació fou titllada de ridícula pels crítics. Sofia, uns anys més tard, ha trobat l'èxit com a directora i guionista amb els films ''The Virgin Suicides'' (''Les verges suïcides'') i ''[[Lost in translation]]''.