Diferència entre revisions de la pàgina «Praxinoscopi»

1.170 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
(he afegir l'apartat "lleis")
El tipus de moviment del praxinoscpoi consisteix en una seqüència de moviments on es repeteix contínuament la mateixa acció, creant una acció cíclica marcada per l’activar i desactivar del mecanisme de funcionament de cada objecte. En aquesta classe de joguines òptiques, la mirada i la manipulació de l’objecte són aspectes crucials. la mirada de l'espectador serà immòbil ja que veurà com d’avant d’ell succeeixen els fets. Aquests són activats, marcant el ritme al seu gust, per la mateix persona que mira.
 
=== '''[[Moviment harmònic simple]]''' ===
un moviment harmònic simple es el que descriu una partícula sotmesa a una força restauradora proporcional al seu desplaçament. Es genera llavors un moviment que es repeteix a cada cert interval de temps, però aquest només serà harmònic si la força restauradora del moviment periòdic és proporcional al desplaçament
 
=== '''[[Moviment circular|Moviment circular uniforme]]''' ===
El moviment circular uniforme és un moviment d’un cos atravesant, amb una rapidesa constant, una trajectòria circular. És a dir, aquell en el que el mòbil es desplaça en una trajectòria circular a una velocitat constant,. Es consideren dos velocitats, la rapidesa del desplaçament de mòbil i la rapidesa en la que varia un angle de gir. Encara que la rapidesa de l’objecte sigui constant, la seva velocitat no ho és: la velocitat, una magnitud vestorial, tangent a la trajectòria, en cada instant canvia de direcció. <ref>{{Ref-web|url=http://proyectodecienciaspraxinoscopio.blogspot.com.es/|títol=Praxinoscopio|consulta=2016-11-30|editor=proyectodecienciaspraxinoscopio.blogspot.com.es}}</ref>
 
 
=== Llei dels miralls ===
Els [[Mirall|miralls]] són superfícies planes i pavimentades on  es produeix el fenomen de la [[reflexió]]. Aquest es produeix quan els rajos de llum parteixen d’un mateix punt i es concentren en un altre de diferent, dient que el segon és la imatge del primer. <ref>{{Ref-web|url=http://www.fisic.ch/contenidos/la-luz/reflexi%C3%B3n-de-la-luz-y-espejos-planos/|títol=Reflexión de la luz y espejos planos - Física de nivel básico, nada complejo..|consulta=2016-11-30|editor=www.fisic.ch}}</ref>
 
Les imatges es poden classificar segons la naturalesa en:
'''Miralls còncaus:''' Aquests fan convergir els rajos lluminosos paral·lels a través de la col·locació d’una ampolleta en el focus. Segons la ubicació de l’objecte es poden produir imatges reals i virtuals. S’utilitzen en els focus dels vehicles.  
 
'''Miralls convexos:''' Aquesta classe de miralls fan convergir els rajos lluminosos paral·lels tot i que aquests només s’utilitzen per formar imatges virtuals.<ref>{{Ref-web|url=http://proyectodecienciaspraxinoscopio.blogspot.com.es/|títol=Praxinoscopio|consulta=2016-11-30|editor=proyectodecienciaspraxinoscopio.blogspot.com.es}}</ref>
 
== Antecedents ==
L’autor de la primera teoria de la resistència retiniana fou [[Joseph Plateau]] ja que el 1832 va inventar el Phenakistiscopi el qual consistia en un disc de cartró on el seu perímetre estava foradat per fines esquerdes radials equidistants que portava una corona de dibuixos que representaven successives fases d’un moviment cíclic. Si posaves l’ull a nivell de les ranures i fent girar ràpidament el disc, es creava l’il·lusió del moviment.
 
Casi al mateix temps, Simon Stampfer inventà el Stroboscopi el qual només es diferenciava per la separació de les esquerdes i pels dibuixos fets per dos discos diferents rodats en sentits contraris.
 
Finalment el més famós al llarg del segle XIX fou el [[Zoòtrop]], conebut per [[William George Horner]] el 1834. Les esquerdes d’aquest estaven a la part superior del cilindre negre i els dibuixos eren portats per una cinta inamovible col·locada al seu interior.<ref>{{Ref-web|url=http://proyectodecienciaspraxinoscopio.blogspot.com.es/|títol=Praxinoscopio|consulta=2016-11-30|editor=proyectodecienciaspraxinoscopio.blogspot.com.es}}</ref>
 
== Referències ==
44

modificacions