Revisió del 22:09, 28 nov 2016 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.292 edits m Paucabot ha mogut Trementinaires a Trementinaire: VP:PA ← Edició anterior		Revisió del 21:42, 30 nov 2016 modifica desfés Jordi picart (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.181 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{inacabat\|Jordi picart}} Les '''Trementinaires<ref>{{Ref-web\|url = http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2013.07.0019\|títol = Dones sàvies: les trementinaires, Sofia d'Ossera.\|consulta = 7/12/2014\|llengua = Català\|editor = Clara Garí de Aguilera\|data = 17-07-2013}}</ref>''' eren dones amb una saviesa pròpia, que vivien en les zones de muntanya de la vall de La Vansa i Tuixent, comarca de l'Alt Urgell, que <ref>{{Ref-llibre\|cognom = Frigolé Reixach\|nom = Joan\|títol = Dones que anaven pel Món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent\|url = \|edició = Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.\|llengua = Català\|data = 2005\|editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya\|lloc = \|pàgines = \|isbn = }}</ref> durant els segles XIX i XX <<anaven pel món>>, segons les seves pròpies paraules, per guarir els malalts i els animals d'altres poblacions. Eren dones que vivien a les cases més pobres de les valls i que per necessitat de tenir liquiditat de diners per a la família i el mas, durant l'estiu recollien herbes remeieres i durant l'hivern marxaven de casa i recorrien diverses zones de Catalunya per vendre les herbes remeieres, la [[trementina]] i els seus coneixements guaridors, a més d'altres productes de muntanya. Solien fer dos viatges cada any, durant els mesos de menys feina al mas, un a la tardor del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc, i que durava fins a la Pasqua. No anaven dones soles; anaven acompanyades per un altre component de la família, normalment la filla, néta, neboda o germana més petita, la <<que menys falta feia>> en les seves paraules, que acompanyava la trementinaire i aprenia l'ofici. Normalment eren de la mateixa família, però a vegades hi havia nenes que acompanyaven a una trementinaire per aprendre l'ofici i a canvi d'uns diners. En alguns casos l'acompanyant solia ser el fill, si no hi havia una filla en la família. La més gran transmetia a l'aprenenta no només els coneixements sobre plantes i trementina sinó també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Durant el trajecte s'hostatjaven en cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis. D'aquesta manera, a més d'aportar un diners per a la família i el mas, durant el mesos que marxaven no feien despesa al mas, ja que s'allotjaven en les cases particulars que les requerien. [[Fitxer:Museu Trementinaires. Indumentària.JPG\|thumb\|right\|Indumentària d'una trementinaire. [[Museu de les Trementinaires]], [[Tuixent]].]] Les '''trementinaires''' eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes remeieres i [[oli essencial\|olis essencials]], l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu.{{sfn\|Frigolé i Reixach\|2005}} Aquesta activitat, exercida durant el [[segle XIX]] i fins ben entrat el [[segle XX]], permetia uns ingressos a famílies que vivien de l'agricultura i la ramaderia en un context d'autoconsum. Solien fer dos viatges cada any, durant els mesos de menys feina al mas: un a la tardor, del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc i que durava fins a la Pasqua. La trementina era el producte principal usat en el seu ofici i donà nom a les dones que el realitzaven. Es tracta d'una substància que s'extreu de la resina dels pins, i l'ungüent es fabrica afegint-hi pega grega i oli d'oliva. Les trementinaires aprofitaven els seus viatges per comprar part dels ingredients a les drogueries durant els seus itineraris, i preparaven la trementina quan la necessitaven. Anaven carregades amb farcells plens de les herbes i unes llaunes on guardaven la trementina i els olis, d'avet i de gengibre, a més d'un podallet per tallar herbes, i una petita romana de ferro per pesar els productes. Afrofitaven els viatges per comprar materials i objectes que els hi feien falta i no trobaven a la muntanya.▼ Cada trementinaire ''anava pel món'' acompanyada d'una ''[[aprenent\|aprenenta]]'', que normalment era un membre de la mateixa família (una filla, néta, neboda o germana més petita; la ''que menys falta feia'', en les seves paraules). En alguns casos l'acompanyant solia ser el fill, si no hi havia una filla en la família. La més gran transmetia a l'''aprenenta'' no només els coneixements sobre plantes i trementina sinó també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Durant el trajecte s'hostatjaven en cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis. D'aquesta manera, a més d'aportar un diners per a la família i el mas, durant el mesos que marxaven no feien despesa al mas, ja que s'allotjaven en les cases particulars que les requerien. ▲La [[trementina]] era el producte principal usat en el seu ofici i donà nom a les dones que el realitzaven. Es tracta d'una substància que s'extreu de la resina dels pins, i l'ungüent es fabrica afegint-hi pega grega i oli d'oliva. Les trementinaires aprofitaven els seus viatges per comprar part dels ingredients a les drogueries durant els seus itineraris, i preparaven la trementina quan la necessitaven. Anaven carregades amb farcells plens de les herbes i unes llaunes on guardaven la trementina i els olis, d'avet i de gengibre, a més d'un podallet per tallar herbes, i una petita romana de ferro per pesar els productes. ~~Afrofitaven~~Aprofitaven els viatges per comprar materials i objectes que els hi feien falta i no trobaven a la muntanya. ==Referències== {{referències}} ~~<references />~~ ==Bibliografia== {{Ref-llibre \|cognom=Frigolé i Reixach \|nom=Joan \|títol = Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent\|url= \|edició = Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.\|llengua = Català\|data = 2005\|editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya\|lloc = \|pàgines = \|isbn=84-393-6850-X }} {{ref-web \|url=http://www.ub.edu/duoda/bvid/text.php?doc=Duoda:text:2013.07.0019 \|títol=Dones sàvies: les trementinaires, Sofia d'Ossera. \|consulta=30 novembre 2016 \|cognom=Garí de Aguilera \|nom=Clara \|data=17 juliol 2013 \|obra= \|editor= \|llengua=català }} [[Categoria:Cultura de l'Alt Urgell]] [[Categoria:Professions]]

Trementinaire: diferència entre les revisions