Hormona femenina: diferència entre les revisions

Les '''hormones femenines''' són les [[hormones]] que les [[dones]] sintetitzen als [[ovari]]s: [[estrogen]]s als [[fol·licles de Graaf]] i al [[cos luti]], i [[progesterona]] al cos luti; o bé a altres glàndules, com l'[[hipotàlam]] o la [[hipòfisi]], però que estan directament relacionades amb el fet que l'humà que les produeix és una [[dona]]. Alguns exemples en són tots els [[progestàgens]], les hormones que alliberen i les que inhibeixen la [[prolactina]], la prolactina mateixa, l'[[oxitocina]], l'hormona luteinitzant, etc.

Les dones ja produeixen hormones femenines abans de néixer, al si matern. És possible que els [[fetus]] femenins rebin hormones masculines de l'exterior, per exemple perquè la seva mare les havia pres per evitar un [[avortament]] espontani o perquè el fetus ja patia hiperplàstia drenal congènita. Sembla que això afecta el desenvolupament de les nenes, que ja de petites solen tenir un aspecte més aviat masculí<ref name="susan">''Models de família'', de Susan Golombok. Editorial Grao, [[2006]]. ISBN 9788478274611 {{ca}}</ref> i de més grans, tot i que la majoria són [[heterosexual]]s, mostren un interés més gran en les relacions [[lesbianes]] que la resta de dones.<ref>''Sexual orientation after prenatal exposure to exogenous estrogen'', de A. Ehrhardt i altres autors de la Universitat Colúmbia. Article publicat en [[1985]] a ''Archives of sexual behavior'', volum 14, número 1, pàgs. 57-77, ISSN 0004-0002. {{en}}</ref> Les hormones femenines es produeixen en nivells baixos a la [[infància]], i al final d'aquesta hi ha un augment sobtat de producció, que és el que fa que la nena entri a la [[pubertat]]. Llavors es produeixen una sèrie de canvis físics que fan que la nena entri a la fase [[adult]]a.<ref>''Psicologia Del Desenvolupament: Adolescència, Maduresa i Senectut'' de Carme Triadó i altres autors. Edicions [[Universitat de Barcelona]], [[2000]]. ISBN 9788483382011 {{ca}}</ref> Les hormones femenines ovàriques, o produïdes als ovaris, se sintetitzen en una quantitat menor després de la [[menopausa]].

Se sap que els canvis de nivells d'hormones femenines poden afectar els estats d'ànim de les dones<ref>[http://www.forumclinic.org/enfermedades/depresion/actualidad/hormones-sexuals-femenines-i-depressio/view?set_language=ca Hormones sexuals femenines i depressió] [[Hospital Clínic de Barcelona]], [[2009]]. {{ca}}</ref> (vegeu [[Trastorn Disfòric Premenstrual]] i [[síndrome premenstrual]], per exemple). Igualment, les emocions i els estats d'ànim poden afectar la producció d'hormones femenines. Per exemple, l'[[estrès]] disminueix la producció de progesterona<ref name="redolar">''L'estrès'', de Diego Redolar. Editorial [[UOC]]. ISBN 9788497889438 {{ca}}</ref> i d'estrògens.<ref>''Cos antic, entorn modern: el nostre cos està preparat per a la vida moderna?'', de Francisco Javier Casado Merediz i altres autors. Edicions [[Universitat de Barcelona]]. ISBN 9788447534456 {{ca}}</ref>