Immunoglobulina A: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - nucli hidrofòbic central + nucli hidròfob central |
correcció (cas-cat) |
||
Línia 99:
=== IgA secretora <ref>{{Ref-llibre|cognom = Margni|nom = Ricardo Aníbal|títol = Inmunología e Inmunoquímica. Fundamentos|url = |edició = Cinquena edició|llengua = castellà|data = 1996|editorial = Editorial Médica Panamericana|lloc = Argentina|pàgines = |isbn = 950-06-1495-2}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://biologiamedica.blogspot.com.es/2010/09/iga-secretoria-en-la-leche-materna-la_21.html|títol = IgA secretoria en la leche materna|consulta = 24-10-2014|llengua = castellà|editor = |data = |nom = Leonardo|cognom = Capuñay}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Regueiro|nom = J. R.|títol = Inmunología. Biología y Patología del Sistema Inmune|url = |edició = Segona edició|llengua = castellà|data = 1997|editorial = Editorial Médica Panamericana|lloc = Madrid|pàgines = |isbn = }}</ref> ===
La IgA és la principal immunoglobulina de les secrecions. L’anticòs, que es transformarà en IgA secretora, és sintetitzat localment per cèl·lules plasmàtiques que es troben en determinades glàndules (salival, lacrimal i mamària) i en les mucoses que tenen contacte amb el medi extern, tot i que una petita part és sintetitzada als vasos sanguinis. Un cop
# El component secretori s’ha compactat abans a [[Aparell de Golgi|l’Aparell de Golgi]] i ha estat segregat dins la membrana basal. Un cop la IgA dimèrica ha entrat a l’espai cel·lular interepitelial i s'ha unit al CS, entren per [[pinocitosi]] a la cèl·lula epitelial. Després d’entrar-hi, són secretats al lumen intestinal, on realitzaran la seva funció.[[File:Ig a2 secre.jpg|thumb|350x350px|Estructura de la IgA secretora <ref>{{Ref-web|url = http://www.rcsb.org/pdb/explore/jmol.do?structureId=3CM9&bionumber=1|títol = Solution Structure of Human SIgA2|consulta = 25-10-2014|llengua = anglès|editor = |data = }}</ref> ]]
# Hi ha estudis que confirmen que pot haver una segona manera de secretar la IgA al lumen intestinal, mitjançant el receptor pIgR. El receptor d’IgA polimèric (pIgR) és sintetitzat pel reticle endoplasmàtic i transportat a l’aparell de Golgi (fins al [[Red del trans Golgi|TGN]]) i des d’allà, mitjançant vesícules, és portat a la superfície cel·lular interepitelial, on s’allibera. Seguidament, s’uneix a la (IgA)<sub id="mwpA">2</sub> i torna a entrar a la cèl·lula per endocitosi. Un cop a dins, el receptor entra a l’endosoma, on és empaquetat en vesícules de transcitosi i transportat a la superfície cel·lular apical, on fa la [[transcitosi]], quedant-se amb una part dins la cèl·lula. Allà és on el pIgR és tallat i la part extracel·lular del pIgR,denominada component secretori, és alliberada juntament amb la (IgA)<sub id="mwpg">2 </sub>al lumen intestinal.
| |||