Sant Pere de Clarà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Esglésies gòtiques del Maresme usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| nom
| imatge = Argentona - Sant Pere de
| mapa_nom
| lat_dec
| long_dec
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| localitzacio = [[Argentona]] (Maresme)▼
| localitzacio = Veïnat de Clarà, ctra. BV-5106 a Òrrius
| construit = XIII▼
| estil = Gòtic▼
| admin3 = Maresme
| designacio1 = IPA▼
| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: 8310 [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=MCUxK3NhbnQgcGVyZSUyKzA4MDA5NSU%3D&codi=8310]▼
▲| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic
}}
'''Sant Pere de Clarà''' és un priorat benedictí del municipi d'[[Argentona]] (Maresme), però més proper a [[Òrrius]] (Maresme). És una obra inclosa a l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].
== Descripció ==
Es tracta d'un petit priorat o cel·la monàstica documentat el 1002 com a filial de l'[[Monestir de Sant Cugat|abadia de Sant Cugat del Vallès]], però sembla que com que no hi havia comunitat el 1023 el comte de Barcelona cedí l'església, amb l'alou que l'envoltava, a la família Guadald. Posteriorment, el 1080, la senyora Adelaida Guadald ho donà al [[Abadia de Cluny|monestir de Cluny]].▼
[[Fitxer:SantPereClarà.jpg|thumb]]
Petit edifici [[arquitectura gòtica|gòtic]], amb elements d'un anterior [[arquitectura romànica|romànic]]. La [[nau (arquitectura)|nau]] és quasi quadrada, així com el [[presbiteri]]. Es conserven vestigis dels fonaments i restes de les edificacions priorals.<ref name="ipac"/>
Quan el 1098 l'[[Monestir de Sant Cugat|abadia de Sant Cugat del Vallès]] recuperà la llibertat presentaren una reclamació a Cluny per recuperar antigues possessions, com Sant Pere de Clarà. El 1120 la butlla del papa Calixt II ho confirma referint-se a l'''ecclesia sancti Petri de Clerano''.▼
Sembla que Cluny hi havia restaurat la vida monàstica, depenent del monestir de [[Sant Pere de Casserres]]. Està documentat que des del 1196 al 1359 els priors de Clarà foren monjos de Casserres. No consta que la comunitat fos de més de quatre membres, tres monjos incloent-hi el ptior i un sacerdot. El 1597 les seves escasses rendes foren unides a la mensa capitular del nou [[bisbat de Solsona]], que l'arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc.▼
L'església és de finals del {{segle|XIII}} o del començament del XIV, moment de transició del [[Arquitectura romànica|romànic]] al [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. La nau és quasi quadrada, 8 m de llarga per 9 m d'ample. Tot i que s'hi afegim el prebiteri fa un total de 12,5 m de llargada. La coberta és una volta molt apuntada. La porta d'accés té un arc de mig punt. Al costat hi ha un nínxol d'estil gòtica que contenia un antic sarcòfag. El petit campanar d'espadanya correspon a la restauració del 1920.
Línia 29:
Cal apuntar que el conjunt de l'església de Sant Pere de Clarà i la masia de Can Marc del Priorat ja era conegut per [[Josep Puig i Cadafalch|Puig i Cadafalch]], originari de Mataró i que disposava d'una [[Casa Puig i Cadafalch|casa d'estiueig a Argentona.]] El mateix Puig i Cadafach va intervenir sobre l'església de Sant Pere de Clarà fent traslladar dos antics sepulcres de pedra, que actualement es troben a la façana de l'església parroquial de Sant Julià d'Argentona.
== Història ==
=== Edat mitjana ===
▲Es tracta d'un petit priorat o cel·la monàstica documentat el 1002 com a filial de l'[[Monestir de Sant Cugat|abadia de Sant Cugat del Vallès]], però sembla que com que no hi havia comunitat el 1023 el comte de Barcelona cedí l'església, amb l'alou que l'envoltava, a la família Guadald.
▲Els seus descendents, senyors del castell de Sant Vicenç o Burriac, foren patrons del priorat, fent-hi importants llegats i on s'enterraren alguns membres de la família. Quan el 1098 l'[[Monestir de Sant Cugat|abadia de Sant Cugat del Vallès]] recuperà la llibertat presentaren una reclamació a Cluny per recuperar antigues possessions, com Sant Pere de Clarà. El 1120 la butlla del papa Calixt II ho confirma referint-se a l'''ecclesia sancti Petri de Clerano''.
▲Sembla que Cluny hi havia restaurat la vida monàstica, depenent del monestir de [[Sant Pere de Casserres]]. Està documentat que des del 1196 al 1359 els priors de Clarà foren monjos de Casserres. No consta que la comunitat fos de més de quatre membres, tres monjos incloent-hi el ptior i un sacerdot. El 1597 les seves escasses rendes foren unides a la mensa capitular del nou [[bisbat de Solsona]], que l'arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc.
=== Edat moderna i contemporània ===
La dependència amb Casserres es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris. El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou [[bisbat de Solsona]], que l'arrendà als March d'Òrrius.<ref name="ipac"/> L'església, ja sense culte el 1730, arribà a servir d'estable d'animals, fins que la comprà la família de Jaume [[Figueres]], que hi restablí el culte. Vers l'any 1920 l'església fou restaurada.<ref name="ipac"/>
L'any 1925 la capella de Sant Pere de Clarà va retornar a ser un espai de culte, va ser consagrada de nou i va dir-hi missa el cardenal [[Francesc d'Assís Vidal i Barraquer]]. Actualment la capella segueix oberta al culte i s'hi celebren trobades periòdiques i tant l'església com la masia s'utilitzen com a espai de celebració de casaments cristians, catòlics i civils.
== Referències ==
{{referències|refs=
<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8310 | títol=Sant Pere de Clarà | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=30 novembre 2016 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
[[Categoria:Patrimoni monumental d'Argentona]]
== Referències ==
| |||