Glúcid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - hidrofòbic + hidròfob |
m Nomenclatura actualitzada |
||
Línia 109:
El glúcid més important és la [[glucosa]], que és un monosacàrid que es metabolitza en pràcticament tots els organismes vius coneguts. La glucosa i altres carbohidrats són part d'una àmplia varietat de vies metabòliques en les espècies: Les [[plantes]] sintetitzen glúcids dels gasos atmosfèrics per la via de la [[fotosíntesi]] emmagatzemant internament l'energia absorbida, sovint en la forma de [[midó]] o [[lípid]]s. Els components vegetals són menjats per animals i fongs i utilitzats com combustible per la [[respiració cel·lular]]. L'oxidació d'un gram de glúcids proporciona aproximadament 4 quilocalories d'[[energia química]] i la provinent dels lípids unes 9 kcal. L'energia obtinguda de la metabolització (per exemple de l'oxidació de la glucosa) normalment s'emmagatzema temporalment dins les cèl·lules en la forma d'[[Adenosina trifosfat|ATP]]. Els organismes capaços de fer la [[respiració aeròbica]] metabolitzen la glucosa i l'oxigen per alliberar energia amb el [[diòxid de carboni]] i l'aigua com a subproductes.
Els animals emmagatzemen bàsicament
Els glúcids són un combustible superior a llarg termini per als organismes perquè són més senzills de metabolitzar que els greixos o aquelles parts dels aminoàcids de les proteïnes que s'usen com a combustible. En els animals el nivell del glúcid glucosa es fa servir per al principal control de l'hormona metabòlica central insulina El midó i la cel·lulosa en uns pocs organismes (per exemple, [[tèrmit]]s, [[remugant]]s, i alguns [[bacteris]]), són desassamblats durant la digestió i absorbits com glucosa. Alguns monosacàrids tenen les seves pròpies vies d'[[oxidació enzimàtica]] i només uns pocs dels glúcids complexos les tenen. El disacàrid lactosa, per exemple, requireix l'enzim [[lactasa]] per degradar en els seus monosacàrids que la componen; en molt animals manca aquest enim quan arriben a ser adults.
Els glúcids típicament s'emmagatemen com a llargs polímers de molècules de glucosa amb [[enllaç glucosídic]] per al suport estructural o per emmagatzemar energia. Tanmateix la forta afinitat de la majoria dels glúcids amb l'aigua fa l'emmagatematge de grans quantitats de glúcids ineficient pel gran [[pes molecular]] del complex solvatat aigua-glúcid. En la gran majoria dels organismes l'excés de glúcids es catabolitza regularment per formar [[acetil-CoA]], que alimenta la via de [[síntesi d'àcids grassos]]; Els [[àcids grassos]], els [[
En el tub digestiu dels polisacàrids de la dieta (bàsicament midó) són hidrolitzats per les [[glucosidasa|glucosidases]] dels sucs digestius, rendint monosacàrids, que són els productes digestius finals; aquests són absorbits per les cèl·lules de l'epiteli intestinal i ingressen al fetge a través de la circulació portal, on, al voltant del 60%, són metabolitzats. En el fetge, la glucosa també es pot transformar en lípids que es transporten posteriorment al teixit adipós.
| |||