Obre el menú principal

Canvis

9.515 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Revertides les edicions de 83.59.191.152. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Territoris = [[Berguedà]], [[Bages]], <br />i [[Baix Llobregat]]
}}
El '''Llobregat'''<ref>{{GEC|0037898|el Llobregat}}</ref> és un dels principals [[rius]] de [[Catalunya]]. Neix a les [[fonts del Llobregat]], a una altitud de 1.295&nbsp;m sobre el nivell del mar a [[Castellar de n'Hug]] ([[Berguedà]]) i desemboca al [[Mar Mediterrani]] al [[el Prat de Llobregat|Prat de Llobregat]], prop de [[Barcelona]]. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.
El Llobregat es un riu molt bonic
 
== Etimologia ==
El nom deriva del llatí ''rubricatus'', mot que significa '''vermell''' i fa referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color. Alhora, aquest terme s'hauria transformat en ''lubricatus'' per dissimilació. ''Lubricatus'' es deriva del mot ''lubricus'' que significa "relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues versions tenen una certa relació.<ref>{{ref-llibre|nom=Manuel|cognom= Bofarull i Terrades|títol=Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes|any=2002}}</ref>
 
==Curs==
[[Fitxer:Pasarel·la del Riu a Sant Boi.jpg|thumb|Pasarel·la sobre el riu a [[Sant Boi de Llobregat]]]]
[[Fitxer:Ardea cinerea 2 (Marek Szczepanek).jpg|thumb|[[Bernat pescaire]]]]
El seu traçat travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s'engorgi a [[Cercs]], al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell.
 
De les fonts fins a [[La Pobla de Lillet]] segueix els estrats secundaris i terciaris, s'orienta després a ponent, al solc prepirinenc, a [[La Pobla de Lillet]] s'ajunta amb el [[Arija|riu Arija]], per l'esquerra, i a [[Guardiola de Berguedà]] s'hi troba l'aiguabarreig amb les aigües del [[El Bastareny|Bastareny]], que baixa del Cadí i poc després les aigües del [[Riu de Saldes]], procedent del Pedraforca, ambdós tributaris per banda dreta. A [[Guardiola de Berguedà]] hi trobem l'inici del canal industrial de Berga, obra inaugurada l'any 1899 i impulsada per l'enginyer [[Marcel·lí Buxadé i Cunill|Marcel·lí Buxadé]], que porta l'aigua del riu a la capital de la comarca del [[Berguedà]]. És en aquest municipi on el riu abandona el solc prepirinenc en travessar el muntanyam calcari encavalcat de l'Alt Berguedà per l'estret congost de Fígols (municipis de Cercs i la Nou).
 
En el seu camí cap al sud, l'aigua del riu que no ha estat canalitzada alimenta l'[[embassament de la Baells]], inaugurat el 1974, amb una capacitat de 109,43&nbsp;hm³ i que està situat a [[Cercs]]. El riu entra a la [[Depressió Central]]. Després de l'embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals ([[Olvan]], [[Avià]], [[Gironella]], [[Puig-reig]], [[Navàs]], [[Balsareny]], [[Sallent]], [[Sant Fruitós de Bages]], [[Manresa]]...). Fa uns anys s'aprofitaven les aigües del Llobregat per produir l'energia elèctrica que necessitaven les màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses [[Colònia tèxtil|colònies tèxtils]] amb rescloses i canals llarg del riu. Actualment continuen en funcionament nombroses minicentrals elèctriques que fan que el cabal del riu disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams, especialment en temps de sequera.
 
Prop de Balsareny hi ha l'inici de [[La Séquia]] que fou construïda per ordre del rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l'aigua del Llobregat a [[Manresa]].
En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant progressivament el seu cabal: riera d'Olvan i de Clarà a Gironella; riera de Merlès a Puig-reig; [[riera Gavarresa]] a Cabrianes; [[el Calders]] a Navarcles...
 
A [[Castellgalí]], el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal, [[el Cardener]], que fa augmentar notablement el seu cabal.
 
Més endavant travessa la [[Serralada Litoral]], A Monistrol inicia un enorme canyó per l'extrem oriental de [[Montserrat]], que acaba a la Puda, i s'obre a la depressió del Vallès i del Penedès, la qual travessa per Olesa de Montserrat, fins a Martorell on rep les aigües d'un altre afluent molt important: el [[riu Anoia]], i passa sota el pont del Diable. Pocs quilòmetres després rep la riera de Rubí i franqueja el darrer congost. Finalment, eixampla la vall i dóna lloc a la plana del delta, d'una gran densitat demogràfica, agrícola i fabril on el Llobregat és molt aprofitat tant pels [[hort]]s i camps de fruiters com per a les fàbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges.
 
Desemboca formant un vast [[Delta del Llobregat|delta]] d'uns 100&nbsp;km² on es troben les instal·lacions [[Port de Barcelona|portuàries]] i [[Aeroport del Prat|aeroportuàries]] de la ciutat de [[Barcelona]], així com diverses reserves naturals d'importància a nivell europeu. El curs del riu s'ha modificat a la seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logística del transport de mercaderies.
 
En aquesta zona s'hi troben nombroses localitats tradicionalment agrícoles (que inclouen Llobregat en el seu nom, com [[Sant Boi de Llobregat]], [[Cornellà de Llobregat]] o el mateix [[el Prat de Llobregat]]) que viuen una pèrdua d'aquesta activitat per la forta pressió per obtenir sòl per a ús industrial.
 
==Afluents==
Els principals [[afluent]]s del Llobregat són:
 
*Pel marge dret (oest):
** Riu [[Bastareny]]<ref>{{GEC|0008208|el Bastareny}}</ref>
**Riu [[Cardener]]<ref>{{GEC|0014891|el Cardener}}</ref>
** [[Riera de Magarola]]<ref>{{GEC|0039142|riera de Magarola}}</ref>
**[[Riu Anoia]]<ref>{{GEC|0004236|l’Anoia}}</ref>
** [[Riera de Cervelló]]
** [[Riera de Torrelles]]
*Pel marge esquerre (est):
**Riu [[Arija]]<ref>{{GEC|0005144|l’Arija}}</ref>
** Riu [[Mergançol]]
** [[Riera de Merlès]]
** [[Riu Cornet]] ([[Sallent]])
**[[Riera Gavarresa]]<ref>{{GEC|0029472|riera Gavarresa}}</ref>
**Riu [[Riu Calders|Calders]]
** [[Riera de Mura]]
** [[Riera de Santa Creu]]
** [[Riera del Morral del Molí]]
**[[Riera de Rubí]]
**[[Riera de Vallvidrera]] o la Rierada
::''Vegeu també la [[llista de rius de Catalunya]]
 
== Ecologia ==
[[Fitxer:Great Cormorant.jpg|thumb|El [[corb marí gros]]]]
El [[bernat pescaire]] (''Ardea cinerea''), el [[corb marí gros]] (''Phalacrocorax carbo''), l'[[ànec collverd]] (''Anas platyrhynchos'') són [[ocell|au]]s força fàcils de veure a les ribes del Llobregat durant l'hivern.
 
Pel que fa als [[peixos]], els més comuns són algunes espècies autòctones com la [[bagra|bagra comuna]] (''Leuciscus cephalus cephalus'') o la [[truita comuna]] (''Salmo trutta fario'') i espècies introduïdes com el [[barb comú]] (''Barbus bocagei graellsii'') i la [[carpa (peix)|carpa]] (''Cyprinus carpio'').
 
Durant els segles [[Segle XIX|XIX]] i [[Segle XX|XX]], a la conca del Llobregat s'hi van instal·lar nombroses indústries que aprofitaven la seva energia i aigua, destacant-ne les anomenades [[colònia tèxtil|colònies tèxtils]]. Algunes d'aquestes indústries es van reconvertir en [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]].
 
A la segona meitat del segle XX, l'aigua del riu va patir molta contaminació per part de les indústries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia aquests tipus de contaminació estan gairebé solucionats però encara queden alguns punts negres, per exemple els polígons industrials de [[Terrassa]] i [[Rubí]] que aboquen a la [[riera de Rubí]]. Malgrat tot, el Llobregat encara sofreix avui una font peculiar de contaminació pels residus de les mines de potasses de [[mines de Cardona|Cardona]], [[mines de Súria|Súria]] i [[mines de Sallent|Sallent]], que fan que la [[salinitat]] a la part baixa del riu sigui força elevada.
 
La conca del Llobregat és la font d'aigua potable per a poblacions com Manresa, [[l'Hospitalet de Llobregat]] o bona part de la mateixa Barcelona, per la qual cosa la seva contaminació planteja problemes per la presència en l'aigua de [[trihalometans]] (THMs), compostos orgànics de clor i brom que es formen al clorar l'aigua per a eliminar virus i bacteris i que poden causar [[càncer]].
 
<gallery>
Fitxer:Springs of the Llobregat - Castellar de n'Hug - 2011 (2).jpg|Les fonts del riu Llobregat a prop de [[Castellar de n'Hug]]
Fitxer:Llobregat 1.jpg|El riu Llobregat també és una important via de comunicació, aquí la carretera C55 a [[Olesa de Montserrat]].
Fitxer:Llobregat 2.jpg|El [[canyer|canyissar]] cobreix els marges del riu Llobregat, al fons la muntanya de [[Montserrat]].
Fitxer:Llobregat 3.jpg|Bosc de ribera
Fitxer:Riu Llobregat Cercs 1.jpg|thumb|350px|Riu Llobregat a l'alçada del Pla del Rovello (Via Verda del Llobregat, [[Cercs]], Barcelona)
Fitxer:Riu Llobregat Cercs 2.jpg|thumb|350px|Riu Llobregat a l'alçada del Pla del Rovello (Via Verda del Llobregat, [[Cercs]], Barcelona)
Fitxer:Riu Llobregat Cercs 3.jpg|thumb|350px|Riu Llobregat al pont de la Via Verda del Llobregat ( [[Cercs]], Barcelona)
Fitxer:Pont de Pedret.jpg|thumb|350px|[[pont de Pedret]] sobre el Riu Llobregat, Via verda del Llobregat [[Cercs]], Barcelona
</gallery>
 
== Referències ==
{{commonscat}}
 
{{referències|2}}
 
{{Conques Internes de Catalunya}}
{{coord|41|53|00|N|1|53|20|E|type:waterbody_region:ES-CT|display=title}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Rius de la conca del Llobregat| ]]