Diferència entre revisions de la pàgina «Incident de Mayerling»

conclusió
(ramificacions)
(conclusió)
 
Després de l'[[Assassinat de Sarajevo|assassinat de Francesc Ferran el 1914]], l'hereu va passar a ser el nebot de Francesc Ferran, nét de Carles Lluís, [[Carles I d'Àustria i IV d'Hongria|Carles]]. Fou Carles qui va acabar succeint el seu besoncle com a Emperador Carles I el 1916.
 
==Exhumacions i proves forenses==
[[Fitxer:Mayerling19.jpg|Tomba de Mary Vetsera a Heiligenkreuz|thumb]]
[[Fitxer:Mayerling01.jpg|Església i monestir de les [[Carmelites Descalces]] a Mayerling|thumb]]
 
El cos de Mary Vetsera es va treure ràpidament de Mayerling i es va enterrar al cementiri de Heiligenkreuz.
 
La història oficial de l'assassinat-suïcidi no fou contestada fins poc després del final de la [[segona guerra mundial]]. El 1946, les [[Exèrcit Roig|tropes soviètiques]] van arrencar la llosa de granit que tapava la tomba i van obrir el taüt de Vetsera al cementiri, potser per endur-se'n les joies. Això no es va descobrir fins el 1955, quan l'Exèrcit Roig es va retirar d'Àustria. El 1959, un jove metge destinat a la zona anomenat Gerd Holler, acompanyat per un membre de la família Vetsera i especialistes en embalsamaments, va inspeccionar les seves restes. El Dr. Holler va examinar la calavera i altres ossos buscant signes d'un forat de bala, però va afirmar que no n'havia trobat. Intrigat, Holler va dir que havia fet una petició al [[Santa Seu|Vaticà]] per inspeccionar els seus arxius de 1889 sobre l'afer, quan la investigació del [[nunci papal]] havia conclòs que només s'havia disparat una bala. A falta d'evidència forense d'una segona bala, Holler va avançar la teoria que Vetsera havia mort accidentalment, probablement a causa d'un [[avortament]], i que Rodolf s'havia suïcidat per això.<ref>Holler, Gerd, Mayerling: Die Losung des Ratsels [Mayerling: The Solution to the Puzzle], Molden, 1983</ref> Holler va ser el testimoni del segon soterrament del cos en un taüt nou el 1959.
 
El 1991, es van tornar a profanar les restes de Vetsera, aquest cop per Helmut Flatzelsteiner, un comerciant de mobles de [[Linz]] que estava obsessionat amb l'afer. Al principi es va informar que els ossos havien quedat escampats pel cementiri perquè les autoritats els recuperessin, però de fet Flatzelsteiner els havia desenterrat de nit per fer-hi un [[Ciències forenses|examen forense]] a càrrec seu, que al final es va realitzar el febrer de 1993.<ref>Pannell, Robert, ''Murder at Mayerling?'', History Today, Volum 58, No. 11, novembre de 2008, p. 67.</ref> Flatzelsteiner va dir als forenses que les restes eren d'un parent seu mort feina uns cent anys, que possiblement havia rebut un tret al cap o una punyalada. Un dels experts pensava que podia ser possible, però com que la calavera estava pràcticament desintegrada, i a més era incompleta, no es va poder confirmar. Llavors, Flatzelsteiner va acudir a un periodista del ''[[Kronen Zeitung]]'' per vendre-li la notícia i l'esquelet de Vetsera. Es va confirmar que eren efectivament les restes de Vetsera amb un examen forense. El cos es va tornar a enterrar a la tomba original l'octubre de 1993<ref>Markus, Georg, Crime at Mayerling: The Life and Death of Mary Vetsera: With New Expert Opinions Following the Desecration of Her Grave, Ariadne Press, 1995</ref> i després d'un judici, Flatzelsteiner va pagar a l'abadia uns 2000 euros per danys i perjudicis.<ref>{{cite web|url=http://ktnv1.orf.at/stories/323246 |title=Leichnam von Mary Vetsera gestohlen - oesterreich.ORF.at |publisher=Ktnv1.orf.at |date=2008-11-19 |accessdate=2012-11-16}}</ref>
 
==Proves recents==
El 31 de juliol de 2015 la Biblioteca Nacional Austríaca va publicar còpies de les cartes de comiat de Vetsera a la seva mare i altres membres de la seva família. Aquestes cartes, que es creien perdudes o destruïdes, es van trobar en una caixa forta d'un banc austríac, on havien estat dipositades l'any 1926. Les cartes, escrites a Mayerling poc abans de les morts, confirmen clarament i sense ambigüitats que Vetsera s'estava preparant per suïcidar-se juntament amb Rodolf, "per amor". Es posaran a disposició dels estudiosos i és probable que s'exhibeixen al públic a partir de 2016.<ref>[http://www.onb.ac.at/services/presse_23385.htm Nota de premsa] de la Biblioteca Nacional Austríaca, 31 de juliol de 2015 (alemany)</ref>
 
==Bibliografia==
55.444

modificacions