L''''alvernès''' (cultisme) (de cops ''auvernès'') o '''alvernyès''' (en [[occità]]: ''auvernhat'') és unael llenguadialecte literàriaoccità d'ocparlat parladadins enla major part de l'[[Alvèrnia]], (llevat vers [[VelaiOrlhac]]), endins Gavadàla imajor enpart unade franja[[Velai]] de(llevat vintvers kilòmetres[[Sinjau]]) dei llargdins alla meitat sud delde [[Borbonès]], tot elsel departament de [[Puèg de Doma|Put de Doumo]], i una part del [[Cantal]], de l'[[Alt Léger]], d'[[Alièr]] i quasi tota la Lozèrede [[Cruesa]]. És unaun llenguaparlar galonord-romanaoccità, particularment evolucionadaevolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el [[nord-alvernès]]); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.
== Característiques ==
Algunes característiques li són pròpies'''
* [[Palatalització]] de les consonants davant ''i'' i ''u:'' ''libre'' [ljibrə] (llibre), ''nudnus'' [njy]. Aquesta palatalització varia segons els llocs.
Altres característiques són comunes amb altres parlars nord-occitans;
* Palatalització dels grups ''ca'' i ''ga'' vers ''cha'' e ''ja/ia'': ''loulo jialjau chantochanta'' (per ''lo gal canta'') (el gall canta).
* Caiguda de les consonants finals : o ''z-a chantat'' amb la ''-t'' final muda.
* Ús de la z- eufònica davant vocal : ''z-aime lançatapar de poumèls de nèupalòts'' (m'agrada agafar boles de neu)
== Comparació de les normes ==
En alvernès, hi ha dues normes en l'actualitat: la [[norma classica occitana]] i la [[norma bonaudiana]].
L'escritura més utilitzada és nomeny la de l'Escolo Auvernhato:
Toutos las persounos naissou lhibros e egalos en dinhitat amai en drèit. Sou chargados de razou e de counsciéncio e lour chau agi entre guéssos dïnc un eime de frairesso.
