Revisió del 20:35, 3 des 2016 modifica Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.059 edits llibres i pel·lícules ← Edició anterior		Revisió del 09:09, 4 des 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: "fins la" Edició següent →
Línia 50: El cos de Mary Vetsera es va treure ràpidament de Mayerling i es va enterrar al cementiri de Heiligenkreuz. La història oficial de l'assassinat-suïcidi no fou contestada fins poc després del final de la [[segona guerra mundial]]. El 1946, les [[Exèrcit Roig\|tropes soviètiques]] van arrencar la llosa de granit que tapava la tomba i van obrir el taüt de Vetsera al cementiri, potser per endur-se'n les joies. Això no es va descobrir fins elal 1955, quan l'Exèrcit Roig es va retirar d'Àustria. El 1959, un jove metge destinat a la zona anomenat Gerd Holler, acompanyat per un membre de la família Vetsera i especialistes en embalsamaments, va inspeccionar les seves restes. El Dr. Holler va examinar la calavera i altres ossos buscant signes d'un forat de bala, però va afirmar que no n'havia trobat. Intrigat, Holler va dir que havia fet una petició al [[Santa Seu\|Vaticà]] per inspeccionar els seus arxius de 1889 sobre l'afer, quan la investigació del [[nunci papal]] havia conclòs que només s'havia disparat una bala. A falta d'evidència forense d'una segona bala, Holler va avançar la teoria que Vetsera havia mort accidentalment, probablement a causa d'un [[avortament]], i que Rodolf s'havia suïcidat per això.<ref>Holler, Gerd, Mayerling: Die Losung des Ratsels [Mayerling: The Solution to the Puzzle], Molden, 1983</ref> Holler va ser el testimoni del segon soterrament del cos en un taüt nou el 1959. El 1991, es van tornar a profanar les restes de Vetsera, aquest cop per Helmut Flatzelsteiner, un comerciant de mobles de [[Linz]] que estava obsessionat amb l'afer. Al principi es va informar que els ossos havien quedat escampats pel cementiri perquè les autoritats els recuperessin, però de fet Flatzelsteiner els havia desenterrat de nit per fer-hi un [[Ciències forenses\|examen forense]] a càrrec seu, que al final es va realitzar el febrer de 1993.<ref>Pannell, Robert, ''Murder at Mayerling?'', History Today, Volum 58, No. 11, novembre de 2008, p. 67.</ref> Flatzelsteiner va dir als forenses que les restes eren d'un parent seu mort feina uns cent anys, que possiblement havia rebut un tret al cap o una punyalada. Un dels experts pensava que podia ser possible, però com que la calavera estava pràcticament desintegrada, i a més era incompleta, no es va poder confirmar. Llavors, Flatzelsteiner va acudir a un periodista del ''[[Kronen Zeitung]]'' per vendre-li la notícia i l'esquelet de Vetsera. Es va confirmar que eren efectivament les restes de Vetsera amb un examen forense. El cos es va tornar a enterrar a la tomba original l'octubre de 1993<ref>Markus, Georg, Crime at Mayerling: The Life and Death of Mary Vetsera: With New Expert Opinions Following the Desecration of Her Grave, Ariadne Press, 1995</ref> i després d'un judici, Flatzelsteiner va pagar a l'abadia uns 2000 euros per danys i perjudicis.<ref>{{cite web\|url=http://ktnv1.orf.at/stories/323246 \|title=Leichnam von Mary Vetsera gestohlen - oesterreich.ORF.at \|publisher=Ktnv1.orf.at \|date=2008-11-19 \|accessdate=2012-11-16}}</ref>

Incident de Mayerling: diferència entre les revisions