Francès antic: diferència entre les revisions

Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, segle IX → {{segle|IX}} AWB
m (Afegint plantilla:Viccionari-lateral)
(Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, segle IX → {{segle|IX}} AWB)
{{MT|data=desembre de 2015}}
{{Llengua}}
El '''francès antic''' o '''francès medieval''' comprèn un conjunt de varietats del romanç del [[Llengües d'oïl|grup d'oíl]] parlades aproximadament en la meitat nord del territori francès actual i per la [[Normands|noblesa normanda]], des del {{segle |IX}} fins al {{segle |XIV}}.<ref name="Gec">{{GEC2|0229547|llengua francesa}}</ref>
 
== Orígens i descendència ==
El francès antic és l'avantpassat del francès parlat avui dia. no obstant això, l'aparició d'una llengua única al territori francès és molt tardana i és el resultat de la unió de diverses [[llengües d'oïl]] antigues que han format la llengua actual.
 
Per exemple, s'estima que a la vigília de la [[Revolució Francesa]], les tres quartes parts de la població francesa parlaven una llengua diferent del francès.<ref name="Yale">{{ref-web|url= http://oyc.yale.edu/transcript/357/hist-276 |títol=Open Yale Courses | editor=Oyc.yale.edu |data=2007-09-17 | consulta=2015-03-30}}</ref>
 
== Importància del francès en la història lingüística ==
 
== Variacions dialectals i llengua literària ==
El francès antic millor dit, el romanç que es parla a França durant tota l'Edat Mitjana, és "una branca" del llatí, i és una llengua de la qual en neixen moltes altres, per exemple l'italià modern o el català modern. Per això, existeixen nombroses paraules semblants: per exemple, el verb estimar és ''amare, ''tant en llatí com en italià, canvia a ''amar'' en català i a ''aimer'' en francès actual.<ref name="Lovaina">{{ref-llibre|títol=Gramatica de la lengua vulgar de Espana. -Lovaina, Barthol. Gravio 1559|url= http://books.google.com/books?id=5cxMAAAAcAAJ|any=1559| editorial=Barthol. Gravio}}</ref>
 
La variació de l'ortografia segons les regions fa que si es comparen dos texts de diferents regions, per exemple de l'extrem oest i de l'extrem est de França, existiria una gran diferència d'ortografia així com de pronunciació. Al llarg del temps, el francès antic ha evolucionat fins a convertir-se en el francès modern. Al no haver-hi una llengua literària definida, s'escrivia tal com sonava.
<!--
== Evolució i estats de la llengua ==
RespectePel que fa a les mutacions de la llengua anteriors a l'època del francès antic, vegeu l'articles osbre les [[llengües romàniques]].
 
=== Fonologia ===
S'ha utilitzat aquí per descriure les característiques fonològiques dels noms el sistema de Bourciez, o alfabet dels romanistes, sovint utilitzat en les descripcions fonològiques de l'evolució del francès. Consulti's Sistema de Bourciez per a una descripció d'aquest sistema i una taula de correspondències amb el l'[[Alfabetalfabet fonètic internacional|AFI]].
 
==== Sistema vocàlic ====
Fins i tot si aquesta declinació bicasual està viva en la literatura, ''on relève de temps à autre donis « fautes » dans els textes''.
 
La descomposició del sistema és probablement deguda a la forma fonètica de les desinències que es presten a la confusió (la -s indicava el cas subjecte singular i el cas de règim plural), al seu caràcter incomplet (des del francès antic, els femenins en -i provinents de la primera declinació llatina, oposen simplement singular i plural) ainsi qu'à l'amuïssement progressif donis consonnes finals en français (li -s final ne es prononce aujourd'hui plus).
 
No obstant això, aquesta descomposició no va ser uniforme: en un llarg moviment d'oest a est, aquest sistema va ser abolit primer en els dialectes de l'oest, després al centre amb la regió parisenca per mantenir-se viu en els dialectes de l'est fins al segle XV. El lèxic francès actual heretat del francès antic prové generalment del cas de règim, el més freqüent en el discurs. No obstant això, en alguns casos, és el cas subjecte el que s'ha conservat (es tracta sobretot de noms de persones, a causa del seu ús freqüent en cas subjecte com a apel·latius): tal és el cas de fils, sœur, prêtre, ancêtre, i de nombrosos pronoms. Les dues formes han sobreviscut alhora donant lloc a doblets, de vegades diferenciats semànticament com en gars / garçon, copain / compagnon, sire / seigneur, pâtre / pasteur, nonne / nonnain, pute / putain.
{{Commonscat}}
{{Incubator|code=fro}}
* {{ref-llibre|cognom= Anglade |nom= Joseph |enllaçautor= |títol= Grammaire elementaire de l'ancien français |url= | consulta= 9 d'octubre de 2011 |llengua=francès|altres= |edició= 5ª |any= | editor= | editorial=Librairie Armand Colin |lloc= |isbn= |capítol= |pàgines= |cita= }}
* Eugene Buckley: "Phonetics and phonology in gallo-romance palatalisation", in ''Transactions of the Philological Society'', Volume 107:1 (2009) pp. &nbsp;31–65.
* {{ref-llibre|cognom=Guiraud |nom= Pierre |enllaçautor= |títol= L'ancien français |url= | consulta= 9 d'octubre de 2011 |llengua=francès|altres= |edició= 5ª |any= | editor= | editorial= |lloc= |isbn= |capítol= |pàgines= |cita= }}
* {{ref-llibre|cognom=Holzbacher |nom= Ana María |enllaçautor= |títol= Manual de iniciación al francés antiguo |url= | consulta= 9 d'octubre de 2011 |llengua=francès|altres= |edició= |any= 1989 | editor= | editorial= Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid |lloc= |isbn= 84-7477-310-5|capítol= |pàgines= |cita= }}
* {{ref-llibre|cognom= Raynaud de Lage |nom= Guy |enllaçautor= |títol= Introduction à l'ancien français |url= | consulta= 9 d'octubre de 2011 |llengua=francès|altres= |edició= 9ª |any= | editor= | editorial= |lloc= |isbn= |capítol= |pàgines= |cita= }}
* {{ref-llibre|cognom= Revol |nom= Thierry |títol= Introduction à l'ancien français |llengua= (francés) |altres= |edició= |any= 2005 | editor= | editorial= Armand Colin |lloc= Paris |isbn= 2-200-34101-6 |pàgines= |cita= }}
 
 
{{Autoritat}}
400.346

modificacions