Múscul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 51:
|coautors=et al}}</ref>
** Tipus IIb, és un múscul anaeròbic i [[Glicòlisi|glicolític]], molt menys dens en mitocondris i mioglobina. És present en els petits animals com els [[Rosegador|rosegadors]] i és el tipus de múscul de contracció més ràpida, la presència d'aquest tipus de fibra muscular explica el color pàl·lid de la seva carn.
 
== Fisiologia ==
Els tres tipus de múscul (esquelètic, cardíac i llis) presenten diferències significatives. No obstant això, tots tres utilitzen el moviment de l'actina contra la miosina (combinades, formen l'[[actomiosina]]) per generar la [[contracció muscular]].<ref name="gecactina">{{GEC|0074644|Actina}}</ref> En el múscul esquelètic, la contracció és estimulada per [[Potencial d'acció|impulsos elèctrics]] que són transmesos pels [[Nervi|nervis]], els nervis motors i les [[Motoneurona|motoneurones]] en particular. Les contraccions del múscul cardíac i del múscul llis són estimulades per les cèl·lules marcapassos internes que es contrauen regularment i propaguen les contraccions de les altres cèl·lules musculars que estan en contacte. Totes les contraccions dels músculs esquelètics i moltes del múscul llis són facilitades pel [[neurotransmissor]] [[acetilcolina]].
 
L'activitat muscular s'emporta la major part de l'[[energia]] consumida pel cos. Totes les cèl·lules musculars produeixen [[adenosina trifosfat]] (ATP), molècules que s'utilitzen per generar el moviment dels caps de la miosina. Els músculs conserven l'energia en forma de [[fosfocreatina]], que es genera a partir de l'ATP i es pot regenerar en ATP quan sigui necessari amb [[creatina-cinasa]]. Els músculs també tenen una manera d'emmagatzematge de la glucosa en forma de [[glucogen]]. El glucogen es converteix ràpidament en [[glucosa]] quan es necessita energia per a contraccions sostingudes o de gran potència. Dins dels músculs esquelètics, de moviment voluntari, la molècula de glucosa pot ser metabolitzada anaeròbicament en un procés anomenat [[glicòlisi]], que produeix dos ATP i dues molècules d'àcid làctic, cal fer notar que en condicions aeròbiques, no es forma lactat (forma ionitzada de l'àcid làctic) sinó [[Àcid pirúvic|piruvat]] i es transmet a través del [[Cicle de Krebs|cicle de l'àcid cítric]]). Les cèl·lules musculars també contenen glòbuls de [[greix]], que s'utilitzen durant l'[[exercici aeròbic]] per a produir energia. Els sistemes d'energia aeròbica necessiten més temps per a produir l'ATP i arribar a la seva màxima eficiència, i requereixen molts més passos bioquímics, però produeix molt més ATP que la glicòlisi anaeròbica. El múscul cardíac en canvi, pot consumir fàcilment qualsevol dels tres macronutrients (proteïnes, glucosa i greix) aeròbicament sense necessitar un període d'<nowiki>'</nowiki>'escalfament' i sempre extreu el màxim rendiment d'ATP a partir de qualsevol de les molècules en qüestió. El [[cor]], el [[fetge]] i els glòbuls vermells també consumeixen l'àcid làctic produït que és excretat pels músculs esquelètics durant l'exercici.
 
== Funcions del múscul ==