Parnassianisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de Juanjo rosa. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{FR|data=octubre de 2016}}
El '''parnassianisme''' és un moviment literari [[França|francès]] de la segona meitat del [[segle XIX]] (ca. [[1860]]) creat com a reacció contra el [[romanticisme]] de [[Victor Hugo]], el [[subjectivisme]] i el [[socialisme artístic]]. Els fundadors d'aquest moviment van ser [[Théophile Gautier]] ([[1811]]-[[1872]]) i [[Leconte de Lisle]] ([[1818]]-[[1894]]).
La paraula és d'origen grec i fa referència al cim del [[mont Olimp]] on estaven les [[muses]] inspiradores, que eren deesses menors.
L'any [[1866]] tingué lloc la publicació de tres antologies poètiques titulades "El Parnàs contemporani". Hi figuraven poemes de Théophile Gautier, [[Leconte de Lisle]], Théodore de Banville, Sully Prudhome, Catulle Mendés, als qui es van afegir noms d'altres poetes que la història de l'art no ha classificat com a parnassians. Entre aquest darrers es trobava [[Charles Baudelaire]]. De la mateixa manera, un primerenc [[Stéphane Mallarmé]] escriu onze poesies dins de la publicació entre ells "Brisa marina" i "Almoina".El Parnassianisme va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus "excessos"; excés de subjectivisme, hipertròfia del jo (creixement excessiu i anormal), excés de sentiment. Per contra, que els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics, amb una marcada preferència per l'antiguitat clàssica, especialment la grega, i pel llunyà Orient.
Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els romàntics van demostrar una preocupació pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa.
El lema del parnassianisme era: "l'art per l'art", art vist com a forma i no com contingut. Art que no estiguera compromès amb la realitat social. El parnassianisme representa una reacció contra el subjectivisme poètic i un menyspreu contra l'emoció poètica.
== Alguns poetes parnassians==
* [[Charles Marie René Leconte de Lisle]]
* [[Théodore de Banville]]
* [[Catulle Mendès]]
* [[Sully Prudhomme]]
* [[Paul Verlaine]]
* [[José María de Heredia]]
* [[François Coppée]]
* [[Théophile Gautier]]
* [[Renée Vivien]]
D'altres s'hi han inspirat, com ara [[Francis Jammes]] i [[Paul-Jean Toulet]].
[[Categoria:Història de la literatura]]
| |||