Juan Germán Roscio: diferència entre les revisions

| lloc_naixement = [[CúcutaSan Francisco de Tiznados]], [[ColòmbiaGuárico]]

| lloc_defuncio = [[Cúcuta]], [[Colòmbia]]

'''Juan Germán Roscio Nieves''' ([[San Francisco de Tiznados]], [[Guárico]], [[27 de maig]] de [[1763]] - [[Cúcuta]], [[Colòmbia]], [[10 de març]] de [[1821]]) va ser un [[advocat]], [[periodista]], [[escriptor]] i [[polític]] [[Veneçuela|veneçolà]], va ser redactor de ''[[La Gazeta de Caracas]] ''i director del ''[[Correo del Orinoco]]'', primer canceller, cap de l'executiu durant la [[Primera República de Veneçuela]], inspirador i redactor de l'Acta de Proclamació de la Independència (19 d'abril de 1810), de l'Acta de la Independència (5 de juliol de 1811), del Reglament Electoral per a l'elecció del Primer Congrés; de la Primera Constitució, President del Congrés de Angostura de 1819 i vicepresident de la Gran [[Gran Colòmbia]].<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=FZv3bNcr15o Video sobre Juan Germán Roscio]</ref>

== Primers anys Joventut==

Des de 1796 havia fet la petició a la [[RealReial Audiència de Caracas]], i se li va concedir la inscripció com a advocat en aquell districte judicial; però el Col·legi d'Advocats va posar traves per admetre'l, al·legant que en l'expedient de neteja de sang presentat per Roscio no figurava el qualificatiu de "índia" que en altres documents se li donava a la seva mare i a la seva àvia materna. Aquesta circumstància va dur a Roscio l'oportunitat d'iniciar un contenciós en el qual va presentar brillants al·legats que van posar en evidència la seva formació jurídicoideològicajurídica i ideològica i l'orientació filosòfica del seu pensament. El procés va durar fins a 1805, any en què Roscio va aconseguir la seva definitiva incorporació al Col·legi d'Advocats. Gràcies a aquest procés i un altre conegut com a "Judici a Inés María Paéz", Roscio és considerat un precursor de la defensa dels drets civils i la lluita contra la discriminació a Amèrica.

Quant a la seva vida marital, se sap que es va casar amb la patriota guaianesa María Dolores Cuevas, amb qui va tenir una filla anomenada Carmen Roscio Cuevas, que va néixer el mateix dia de la mort del ''libertador'' de Guárico, el 10 de març de 1821, a Cúcuta (Colòmbia).

Roscio va ser un dels ideòlegs més importants de la [[independència de Veneçuela]] i principal protagonista dels [[Revolució del 19 d'abril de 1810|esdeveniments ocorreguts a Caracas el 19 d'abril de 1810]] en incorporar-se com a "Diputat del Poble" al ''Cabildo'' que es va celebrar aquest dia. Com a membre de la ''[[Junta Suprema de Caracas|Junta Conservadora dels Drets de Ferran VII]]'', va ocupar la Secretaria de Relacions Exteriors. Durant aquest temps, va sostenir una incansable tasca propagandística a favor de l'emancipació, la qual va desenvolupar a través de la premsa, correspondència epistolar i a les seves declaracions i discursos expressats al [[Primer Congrés Nacional de Veneçuela|Congrés Constituent]] instal·lat el 2 de març de 1811]], al que va assistir com a diputat de la vila de [[Calabozo]]. A més va ser el principal redactor de l'[[Acta de la Declaració d'Independència de Veneçuela]], signada el 5 de juliol de 1811. Va participar així mateix en l'elaboració de la Constitució de Veneçuela de 1811, sancionada el 21 de desembre de 1811.

El març de 1812, va ser escollit membre del Poder Executiu Plural (triumvirat) en qualitat de suplent. En exercici del seu paper de membre de l'executiu li tocaria la missió d'imposar a Miranda el títol de Generalísimo i Dictador de Veneçuela. No obstant això, després del triomf del cap realista [[Domingo de Monteverde]] i la pèrdua de la [[Primera República de Veneçuela|Primera República]] a mitjan mateix any, Roscio va ser remès pres a [[Espanya]], a les [[Arsenal de la Carraca|presons de Cadis.]]. Després va ser traslladat a [[Ceuta]] amb set companys de presidi (referits per Monteverde com els "''vuit il·lustres monstres''") incloent [[José Cortés de Madariaga]], [[Juan Pablo Ayala]], [[Juan Paz del Castillo]], [[Francisco Isnardi]] i [[Juan Baraona]]. Amb tres d'ells es va escapolir el 1814 fins a trobar refugi a [[Gibraltar]] encara que en arribar allí, el governador britànic els va lliurar de nou a les autoritats espanyoles. No obstant això, el [[Jordi IV del Regne Unit|Príncep Regent d'Anglaterra]], després d'una carta enviada per Roscio a través del seu amic Thomas Richard, va intercedir per la llibertat dels quatre presos davant el rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], qui es va veure forçat a concedir-la-hi.

Roscio va arribar als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] després d'estar a [[Jamaica]]. La seva obra ''Triunfo de la libertad sobre el despotismo'' es va publicar a [[Filadèlfia]] el 1817, i el 1818 es trobava en [[Ciudad Bolívar|Angostura]] recolzantdonant suport a [[Simón Bolívar]] en la [[Tercera República de Veneçuela|en la reconstitució de la República de Veneçuela]] i en la creació de la [[Gran Colòmbia]]. Durant aquest lapse es va exercir com a director general de Rendes, president del Congrés d'Angostura, vicepresident del Departament de Veneçuela i Vicepresident de la [[Gran Colòmbia]]. Ocupava aquest últim càrrec quan va morir, en vigílies de celebrar-se el [[Congrés de Cúcuta]], que presidiria.