Diferència entre revisions de la pàgina «Nuu-chah-nulth»

→‎Història: Cal precisar fonts
(→‎Història: Cal precisar fonts)
 
== Història ==
El primer europeu que els va visitar fou l'espanyol [[Juan de Fuca]] el 1592, però no tornaren a ser visitats fins a l'expedició de [[JuanJoan PérezPerés]] el 1774, quan anglesos i espanyols es disputaven la regió. El 1778 foren visitats per [[James Cook]], qui el 1780 va fer el primer mapa de la regió. Fins al 1788 l'anglès John Meares no va fer el primer post comercial, a Nootka Sound.{{CN}}
 
Entre [[1790]] i [[1792]] el tortosí [[Pere d'Alberní]] es va establir a Nootka Sound amb la Primera [[Companyia de Voluntaris de Catalunya]]. Va fer les primeres descripcions sistemàtiques i va rebullir el primer vocabulari. La regió fou objecte de disputes entre [[Anglaterra]] i [[Espanya]] fins a la Convenció de Nootka del 1794, que va atribuir la zona als britànics. El 1792-1794 l'anglès George Vancouver va visitar l'illa i la batejà amb el seu nom.{{CN}}
 
El 1803 van massacrar un vaixell britànic, el ''Boston'', però el 1805 es cristianitzaren, tot i que el 1811 ho van repetir amb el ''Tonquin'', i el 1855 signaren un tractat junt amb els makah a Neah Bay, pel qual se’ls cedia el mateix territori llevat als makah, que foren confinats a les reserves Makah i Ozette de Washington, i posats sota tutela de l'Agència Taholah de la [[BIA]].{{CN}}
 
El 1843 es va crear el Territori de la [[Colúmbia Britànica]], que des del 1860 formaria part del Dominion del [[Canadà]], i començaren a enviar missioners cristians als nootka. El 1849 s'inicià la colonització britànica a Vancouver, cosa que els comportà alcoholisme, malalties venèries, prostitució, aculturació i subproletarització. Els de Washington, a les seccions Makah i Ozette (passaren de 2000 el 1806 a 399 i 36 el 1905), el 31 de gener del 1855 els obligaren a cedir les terres de l'Estret de Juan de Fuca i el 1890 foren internats en reserves.{{CN}}
El 1921 es produïren molts arrestaments entre ells a Vancouver per les lleis canadenques antipotlacht.{{CN}}
El 1994 el govern de la Colúmbia britànica autoritzà la tala del 62% dels boscos de Clayaquot Sound (Vancouver) a la MacMillan Bloedel Co (unes 350.000 hectàrees).{{CN}} El cap dels tia-oqui-aht, Frances Frank, critica el fet que els nutka són el 40% dels habitants de la zona, però que només tenen el 0,4% del territori.{{CN}} Reben el suport de [[Greenpeace]].{{CN}}
 
==Bibliografia==
220.243

modificacions