Mardastan: diferència entre les revisions

Vers el [[850]] el Mardastan era un districte del [[Vaspurakan]] que posseïa com a vassall Abubeldj Ardzruni i el va transmetre al seu fill Gurgen Ardzruni, conegut com a Gurgen fill d'Abubeldj.

Però allí els naturals del país, després del que havia passat amb els [[Tsanars]] (que havien resistir a [[Bogha al-Khabir]] vers el [[853]]-[[854]]), s'havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Ardzruni (vers [[854]]) i Gurgen, en tornar, va agafar la direcció de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar l'exèrcit enviat per Bogha a Ordakh a l'entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del [[llac Van]], victòria que de fet va alliberar d'àrabs el Vaspurakan, ja que Bogha va optar per reconèixer a Gurgen com a príncep a canvi d'una submissió nominal.

El [[858]] el califa va enviar al Vaspurakan, per governar-lo, al jove Grigor Derenik Ardzruni, sota la tutela de son oncle Gurgen Ardzruni, homonim del príncep regnant de Vaspurakan. Gurgen Ardzruni fill de d'Abubeldj estava de fet exercint el govern a Vaspurakan, però va accedir a la restauració de la branca legitima sense lluitar, i va abandonar el país per anar a servir l'emperador de Bizanci. Però de camí va passar per [[Emirat d'Arzen|Arzen]], on fou fet presoner i entregat a Ashot el gran. L'emir de [[Tbilisi]] va exigir l'entrega de Gurgen i Ashot no va tenir més remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan (que tenia el mateix nom: Gurgen Ardzruni) va morir vers el [[860]], repenedit d'haver-se convertit a l'islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder sol i va començar a aixecar el país amb construccions i obres. Això va durar fins al [[862]] quan Gurgen fill d'Abubeldj es va escapar de la presó de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert.

Gurgen es va apoderar aviat (vers el mateix 863) de [[Taron]] (o almenys d'una part) durant l'absència dels bagràtides d'aquesta branca presoners a [[Samarra]]. Havia tingut el suport de Bizanci que el [[863]] havien derrotat decisivament a l'emir de [[Melitene]] i als [[paulicians]] de [[Tefricia]]. També es va apoderar del [[Antzevasiq]] (angle sud-est del Llac Van) a la mort del príncep Mushel [[Antzevatsi]], que com que només deixava un hereu infant li va cedir en testament l'administració amb el castell de Noraberd, però la viuda, Helena, amenaçada per Grigor Derenik del Vaspurakan, va oferir la seva mà a Gurgen i així Gurgen va entrar a Kangovar, la capital, vers el [[867]] i es va casar amb Helena.

Poc després es va apoderar de part de l’l'[[Arzanene]] ([[Emirat d'Arzen|Arzen]]) en direcció al [[Tigris]]. Dominava també el [[Reshtuniq]] que li va cedir Ashot I el gran a canvi de la pau. Les muntanyes de [[Khoit]] i [[Sasun]] també eren territoris vassalls i fins al país de [[Mush]]. Grigor Dereneik va tractar d'ocupar Antzevasiq i Mardastan però fou rebutjat.

El [[868]] el príncep legítim de Vaspurakan, Ashot Ardzruni, ostatge del califa, va aprofitar que fou enviat a una expedició a la regió de [[Kazwin]] (dirigint un cos d'auxiliars armenis), per (després de guanyar la batalla) escapar-se cap al seu país. El seu fill Grigor Derenik el va acollir i junts van planejar prendre les terres del príncep de Mardastan al Antzevatsiq. Va esclatar la guerra en la quequal Gurgen va tenir el suport del seu fillastre Grigor Antzevatsi fill de la seva dona Helena, i del difunt príncep Mushel; junts van rebutjar a Ashot i el seu fill. La victòria de Gurgen a Blrakin (al Reshtuniq) va obligar a Ashot Ardzruni a fugir. Ashot va demanar l'ajut del príncep de prínceps Ashot I el gran de [[Bagaran]], que va enviar al seu fill Sahak; també va rebre ajuda de Mushel príncep de [[Mokq]], i fins i tot de l'emir d'Arzen que veia els seus propis dominis amenaçats. La coalició va assetjar a Gurgen a la fortalesa de Kangevar, la principal del Antzevatsiq però no van poder ocupar-la. Finalment es va acordar la pau sota la base de l{{'}}''statu quo''. Fou més tard quan el Taron, en circumstàncies que no es coneixen, va tornar a la branca bagràtida de Taron (vers [[878]] o [[879]]).

Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar a prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Ashot fou deixat en pau.