Cop d'estat de Skhirat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18:
 
== Protagonistes i motius del pronunciament ==
Els principals dirigents del pronunciament eren el [[general]] [[Mohammed Medbouh]] i el [[coronel]] [[M'hamed Ababou]].<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=6OIj8h0eR_g El rifeño M'hamed Ababou teniente coronel que hizo el golpe militar en Marruecos en el año 1971], a [[Youtube]]</ref> El primer, cap de la casa militar de Hassan II i en la pràctica, en molts sentits, autèntic cap de l'exèrcit, era una persona de confiança del rei. Segons el periodista francès [[Gilles Perrault]], Medbouh tenia un fort menyspreu per la corrupció que abastava totes les institucions marroquines.<ref>[[Gilles Perrault]] ''Nôtre ami le roi'' 1990, Gallimard</ref> A Estats Units, on havia anat a preparar una visita de Hassan, se n'assabentaria de diverses trames de corrupció a gran escala que implicaven al rei, i això li hauria decidit al cop d'estat. Tenia al seu voltant una dotzena d'oficials superiors que participaven en la conspiració, agrupats en una instància anomenada Consell de la Revolució: entre ells els generals Hammu, Bugrin, Habibi, Mustafa i el coronel Shelwati, caps de diverses regions militars. Ababu dirigia l'escola militar d'[[AhermumuRibate El Kheir|Ahermoumou]], a l'[[Atles (serralada)|Atles]], on estudiaven 1300 cadets procedents en la seva major part de les regions [[berber]]òfones més pobres.<ref name="nouvelobs">{{ref-publicació|url=http://tempsreel.nouvelobs.com/opinions/00016613.EDI0001/le-role-d-oufkir-ii.html|títol=Le rôle d'Oufkir II|data=19 juillet 2001|publicació=le Nouvel Observateur}}</ref>
 
Els motius exactes del pronunciament no es coneixen, ja que cap dels seus dirigents va sobreviure prou temps per explicar-los. No obstant això, generalment s'apunta a l'assumpte de la corrupció estructural i al desig d'acabar amb l'existència del [[Makhzen]], el poder paral·lel lligat a la corona que travessava tot l'entramat institucional marroquí. El cop no semblava recolzar una presa del poder per part de l'oposició política (d'esquerres, majoritàriament), qui no va tenir cap notícia dels seus preparatius, sinó que més aviat semblava voler instaurar un règim netament militar i nacionalista.