Hagiografia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}} AWB |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Icon 03049 Sv. vmch.() s zhitiem.jpg|thumb|Escenes de vida d'una santa]]
L{{'}}'''hagiografia''' o '''hagiologia''' és la disciplina que estudia els [[sant]]s, els seus [[iconografia dels sants|atributs]] i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no. Pot ocupar-se també de personalitats considerades exemplars encara que no hagin estat oficialment canonitzades. També estudia el culte als sants i la seva influència en les [[art]]s, els [[santuari]]s i [[relíquia|relíquies]] associades i la relació conceptual entre les ànimes dels sants i la doctrina catòlica.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.280|llengua= castellà| consulta=1 de desembre de 2014}}</ref>
La [[literatura]] hagiogràfica està composta per narracions de caràcter religiós escrites en [[vers]] o en [[prosa]], sol incloure descripcions de les vides dels sants, en un [[gènere literari]] conreat sobretot a l'[[edat mitjana]], on es narraven les gestes i [[miracle]]s dels sants per donar exemple [[moral]] als creients, en una línia similar als [[heroi]]s clàssics. La seva finalitat era la captació de feligresos i anava principalment dirigida a la burgesia i la població analfabeta i sovint servien com a referència per a defensar l'autenticitat de les escriptures. Les composicions hagiogràfiques es diferencien segons l'objectiu final de l'autor, l'ús que vulgui fer-ne de la narració o destinatari a qui vagi dirigit. Formen part d'aquests gènere les llistes de màrtirs, litúrgies, elogis, grans obres científiques i traduccions d'antics filòsofs morals.
Línia 8:
==Edat mitjana==
[[Fitxer:Codex Tennenbach 4 001v-002r.jpg|thumb|Manuscrit sobre Santa Clara, probablement escrit per Magdalena Steimerin]]
Les obres i autors més coneguts dins l'[[alta edat mitjana]] són Gregori de Tours, amb les seves col·leccions anomenades "In Gloria Martyum" i "In Gloria Confessorum", els diàlegs de Gregori I, el Gran amb "De Vita el Miraculis Patrum Italicorum" i els tres llibres d'Elogio de Toledo amb "Memorialis Sanctorum".
A la [[baixa edat mitjana]], Caesarius of Heisterbach ([[1180]]-[[1240]]) va escriure una recopilació de textos hagiogràfics anomenat ''Dialogus miraculorum'', col·lecció que explica, a través del diàleg entre un [[monjo]] i un [[novici]], 746 històries de [[miracle]]s que sovint es feien servir per a extreure material pels [[sermó|sermons]]. El "Sanctoral" de Bernard Guy, bisbe de Codève, "Le Légendier" del [[dominicà]] Pierre Calo, el "Sanctilogium Angliae" de John de Tynemouth, sor Isabel de Villena amb la seva obra "Viti Christi" i Joan Roís de Corella.
Línia 20:
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}
{{Autoritat}}
| |||