Escolàstica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Laurentius de Voltolina 001.jpg|thumb|Imatge d'una classe d'universitat del segle XIV]]
L{{'}}'''escolàstica''' és el moviment [[teologia|teològic]] i [[filosofia|filosòfic]] que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del [[cristianisme]].<ref>{{GEC|0180429|escolàstica}}</ref> Alguns filòsofs escolàstics són [[Marsili d'Inghen]], [[Albert Magne]] (1193/1206-1280), [[Tomàs d'Aquino]] (1225-1274), [[Nicolau de Cusa]], [[Francesc Eiximenis]] (±1330-1409), [[Gaietà]], [[Ramon Martí (teòleg)|Ramon Martí]], [[Ramon Llull]], [[sant Vicent Ferrer]], [[Nicolau Eimeric]], [[Guillem Rubió]], [[Guiu de Terrena]], [[Bernat Oliver]], [[Ramon Sibiuda]], [[Geroni Nadal]], [[Miquel Tomàs de Taixequet]], [[Joan Esteve Fenoll]] o [[Jaume Albert]].<ref>GEC, ''ibídem''</ref>
Va dominar les escoles [[catedral]]ícies i els estudis generals que van donar lloc a les [[universitat]]s medievals [[Europa|europees]], especialment des de mitjan [[segle XI]] fins a mitjan [[segle XV]]. La seva formació va ser, no obstant això, heterogènia, ja que va absorbir corrents filosòfics, no només grecollatins, sinó també [[àrabs]] i [[jueus]]. Això va causar en aquest moviment una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilessin tota la tradició filosòfica antiga.
Per altra banda, s'ha retret a l'escolàstica una excessiva dependència de l{{'}}'''[[argumentum ex auctoritate]]'' i les doctrines emeses per la jerarquia de l'[[església catòlica]]. Van preferir la deducció a partir de textos, considerats com fixos per sempre i desdenyar l'observació de la realitat. Aquest abandó dels mètodes de les ciències naturals i l'experiència [[empirisme|empírica]] són les principals raons del seu rebuig per part dels investigadors i savis des del renaixement.<ref>Jordi Tremosa, [http://webs.racocatala.cat/filosofia/fil-escolastica.htm «Escolàstica»], ''La pàgina de filosofia'',,'s.d.''</ref> Els escolàstics es van adherir amb major intensitat i sense cap crítica en admetre les opinions d'[[Aristòtil]] en matèria de ciències empíriques, com la física, l'astronomia i la biologia.
Filosofia i teologia van estar lligades durant tota l'edat mitjana. Com que tenir fe era sinònim de conèixer, l'Escolàstica era, en el fons, la comprensió de la fe. Durant l'edat mitjana, la filosofia va desenvolupar-se tenint com a objectiu establir un equilibri entre el racionalisme grec i el nou pensament medieval. Calia posar sobre la mateixa taula els principis de la lògica i el raonament amb la revelació divina. Pot l'home, a través de la raó i els sentits, arribar al coneixement i a la veritat de Déu? Aquest enfrontament entre [[dogma]] i [[dialèctica]] marcaran els inicis del pensament filosòfic medieval.<ref name="romànicobert">{{ref-web|url= http://www.romanicobert.cat/web/guest/mon_segles_ciencia?globalArticleId=13044| consulta=6 gener 2014|títol=Filosofar a l'Edat Mitjana| editor=Romànic Obert}}</ref>
Al segle XI, la fe s'ajudarà de la intel·ligència. [[Anselm de Canterbury|Sant Anselm]] farà els primers passos cap a una teologia racional, sent dels primers a intentar reflexionar sobre la pròpia fe utilitzant la lògica del seu temps. Va ser també un dels primers a intentar demostrar l'[[existència de Déu]]. La idea fonamental de la seva tesi era que la noció de perfecció pressuposa l'existència d'un ésser perfecte, Déu.<ref name="romànicobert"/>
Línia 13:
== Vegeu també ==
* [[Filosofia medieval]]
== Referències ==
| |||