Tonicitat: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Osmotic pressure on blood cells diagram.svg|thumb|250px|rightdreta|Efecte de diferents solucions sobre les cèl·lules sanguínies]]

La '''Tonicitat''' és una mesura del gradient de la [[pressió osmòtica]] (definida com el potencial d'aigua de dues solucions) de dues solucions separades per una [[membrana semipermeable]]. Es fa servir de manera comuna quan es descriu la resposta de [[cèl·lules]] immerses en una solució externa. Com la pressió osmòtica la tonicitat està influenciadainfluïda només pels [[Solució|soluts]] que no poden travessar la membrana, ja que només aquests exerceixen una pressió osmòtica. Els soluts capaços de travesssar lliurement la membrana no afecten la tonicitat perquè ells sempre estaren en la mateixa concentració als dos costats de la membrana.

Hi ha tres classificacions de la tonicitat que una solució pot tenir en relació amb una altra. Les tres són ''hipertònica'', ''hipotònica'', i ''isotònica''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Sperelakis|nom=Nicholas|títol=Cell Physiology Source Book: Essentials of Membrane Biophysics|any=2011| editorial=Academic Press|isbn=9780123877383|pàgines=288}}</ref>

Una condició o propietat d'una solució en la qual la seva concentració osmòtica és la mateixa que la concentració de solut d'una altra solució amb la qual es compara. És una concentració en la qual tant l'aigua com les molècules de solut totals és la mateixa en una solució externa com en el contingut dins la cèl·lula. Les molècules d'aigua fan la difusió a través de la membrana plasmàtica en les dues direccions. La taxa de difusió de l'aigua és la mateixa en les dues direccions de manera que la cèl·lula ni guanyarà ni perdrà aigua.