Arqueobacteris: diferència entre les revisions

{{principal|Plasmidi|nucleoide|genoma}}

Els arqueobacteris solen tenir un únic [[nucleoide]], mal anomenat cromosoma circular,<ref name=Allers/> la mida del qual pot arribar a 5.751.492 [[parell de bases|parells de bases]] en ''[[Methanosarcina acetivorans]]'',<ref>{{ref-publicació| doi = 11932238| issn = 1088-9051| volum = 12| exemplar = 4| pàgines = 532–42| autor= Galagan JE, ''et al''|article = The genome of M. acetivorans reveals extensive metabolic and physiological diversity| publicació = Genome Research| data = Abril del 2002| url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11932238}}</ref> que té el genoma arqueobacterià més gran seqüenciat fins a present. El genoma de ''[[Nanoarchaeum equitans]]'' és el genoma arqueobacterià més petit conegut amb només 490.885 parells de bases, i es calcula que només conté 537 gens codificadors de proteïnes.<ref>{{ref-publicació |autor=Waters E, ''et al'' |article=The genome of Nanoarchaeum equitans: insights into early archaeal evolution and derived parasitism |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=100 |exemplar=22 |pàgines=12984–8 |any=2003 |pmid=14566062 |url=http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=14566062

[[Fitxer:RT8-4.jpg|thumb|left|''[[Sulfolobus]]'' infectat amb el virus d'ADN STSV1.<ref>{{ref-publicació |autor=Xiang X, Chen L, Huang X, Luo Y, She Q, Huang L |article=Sulfolobus tengchongensis spindle-shaped virus STSV1: virus-host interactions and genomic features |publicació=J. Virol. |volum=79 |exemplar=14 |pàgines=8677–86 |any=2005 |pmid=15994761 |url=http://jvi.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=15994761 |doi =10.1128/JVI.79.14.8677-8686.2005}}</ref> La barra mesura 1 [[micròmetre (unitat)|micròmetre]].]]

Els arqueobacteris poden ser infectats per [[virus d'ADN]] bicatenari, que no estan relacionats a cap altra forma de virus i que tenen una varietat de formes inusuals; alguns semblen ampolles, barres ganxudes o llàgrimes.<ref>{{ref-publicació |autor=Prangishvili D, Forterre P, Garrett RA |article=Viruses of the Archaea: a unifying view |publicació=Nat. Rev. Microbiol. |volum=4 |exemplar=11 |pàgines=837–48 |any=2006 |pmid=17041631 |doi=10.1038/nrmicro1527}}</ref> Aquests virus han sigut estudiats amb més detall en els arqueobacteris termòfils, especialment en els ordres dels [[sulfolobal]]s i els [[termoproteal]]s.<ref>{{ref-publicació |autor=Prangishvili D, Garrett RA |article=Exceptionally diverse morphotypes and genomes of crenarchaeal hyperthermophilic viruses |publicació=Biochem. Soc. Trans. |volum=32 |exemplar=Pt 2 |pàgines=204–8 |any=2004 |pmid=15046572 |url=http://www.biochemsoctrans.org/bst/032/0204/bst0320204.htm |doi=10.1042/BST0320204}}</ref> Les defenses contra aquests virus poden implicar l'ús d'[[ARN interferent]] de seqüències d'[[ADN repetitiu]] dels genomes arquobacterians relacionades amb els gens dels virus.<ref>{{ref-publicació |autor=Mojica FJ, Díez-Villaseñor C, García-Martínez J, Soria E |article=Intervening sequences of regularly spaced prokaryotic repeats derive from foreign genetic elements |publicació=J. Mol. Evol. |volum=60 |exemplar=2 |pàgines=174–82 |any=2005 |pmid=15791728 |doi=10.1007/s00239-004-0046-3}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Makarova KS, Grishin NV, Shabalina SA, Wolf YI, Koonin EV |article=A putative RNA-interference-based immune system in prokaryotes: computational analysis of the predicted enzymatic machinery, functional analogies with eukaryotic RNAi, and hypothetical mechanisms of action |publicació=Biol. Direct |volum=1 |pàgines=7 |any=2006 |pmid=16545108 |doi=10.1186/1745-6150-1-7}}</ref>