Niccolo Fontana Tartaglia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
Correcció
Línia 32:
 
Descobridor d'un mètode per a resoldre [[equació de tercer grau|equacions de tercer grau]], estant ja a [[Venècia]], el [[1535]], el seu col·lega [[Antonio del Fiore|del Fiore]], deixeble de [[Scipione del Ferro]], de qui havia rebut la fórmula per resoldre les equacions cúbiques, li proposa un duel matemàtic amb trenta [[equació polinòmica|equacions]] de tercer grau del tipus <math>x^3 + px = q</math>, que Tartaglia accepta. A partir d'aquest duel i en el seu afany de guanyar-lo, Tartaglia desenvolupa la fórmula general per resoldre les equacions de tercer grau. Per la qual cosa, aconsegueix resoldre totes les qüestions que li planteja el seu contrincant, sense que aquest assolisca resoldre cap de les propostes de Tartaglia.
 
En l'esperança de guanyar altres concursos, Tartaglia no descobreix la seva fórmula. L'èxit de Tartaglia en el duel arriba a oïdes de [[Girolamo Cardano]], que li prega que li comuniqui la seua fórmula, a la qual cosa accedeix però exigint a Cardano jurar que no la publicarà. No obstant això, en adonar-se que Tartaglia no publica la seua fórmula, i que segons sembla arriba a les mans de Cardano un escrit inèdit d'altre matemàtic datat amb anterioritat al de Tartaglia i en el qual independentment s'arriba al mateix resultat, serà finalment Cardano qui, considerant-se lliure del jurament, la publique en la seua obra ''Ars Magna'' ([[1570]]). A pesar que Cardano va acreditar l'autoria de Tartaglia, aquest va quedar profundament afectat, i arribà a insultar públicament Cardano tant personalment com professional. Les fórmules de Tartaglia seran conegudes com a ''fórmules de Cardano''.
 
Altres aportacions destacables de Tartaglia van ser els primers estudis d'aplicació de les [[matemàtiques]] a l'[[artilleria]] en el càlcul de les [[balística|trajectòries dels projectils]] en el seu tractat ''Nova Scientia'' de [[1537]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kinard |nom=Jeff |títol=httpsArtillery://books.google.pt/books?id=iH4j8abhD1cC&pg=PA69&dq=Tartaglia+artillery&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwierfvX0uHQAhVIShQKHddOCF0Q6AEIGjAA#v=onepage&q=Tartaglia%20artillery&f=false An Illustrated History of Its Impact |url=https://books.google.pt/books?id=iH4j8abhD1cC&pg=PA69&dq=Tartaglia+artillery&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwierfvX0uHQAhVIShQKHddOCF0Q6AEIGjAA#v=onepage&q=Tartaglia%20artillery&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2007 |pàgines=69 |isbn=185109556X}}</ref> (treballs confirmats posteriorment pels estudis sobre la caiguda dels cossos realitzats per [[Galileu Galilei|Galileu]]). En aquesta matèria, el seu pensament és encara àmpliament impregnat de la teoria de l'''[[impetus]]'' amb l'ús de l'escaire, l'angle de 45° i una corba en tres parts amb una caiguda vertical, amb la pesantor actuant sobre tota la trajectòria.<ref name=Gille>[[#gille|Gille, pàg. 1466]]</ref>
 
{{àncora|Fórmula de Tartaglia}}
També destaca per l'expressió matemàtica per al càlcul del volum d'un [[tetraedre]] qualsevol, en funció de les longituds dels seus costats, anomenada '''''fórmula de Tartaglia''''', una generalització de la [[fórmula d'Heró]] (usada per al càlcul de l'àrea del [[triangle]]):